L’escola inclusiva, un procés en marxa

Àrea de Psicologia

Els procés, iniciat fa uns quants anys, cap a una escola inclusiva és avui un procés imparable i amb força en la nostra societat. De fet, la Convenció de les Nacions Unides ho ratifica i molts països, entre els quals hi ha el nostre, s’hi han compromès.Això no vol dir que sigui un procés fàcil, ni tampoc que ben aviat totes les escoles responguin alhora als principis de l’escola inclusiva, però significa que els centres educatius estan cada vegada més implicats a l’hora de potenciar una escola que respon als plantejaments del model inclusiu. S’ha entès que per avançar vers la inclusió s’ha de fer un camí decidit i que no es pot anar amb mitges tintes, estar dubtant o no tenir clar on es vol anar.

El temps de debat sobre la bondat i la conveniència d’una escola per a tots ja ha passat, ara estem en temps de construir amb decisió, fermesa i responsabilitat compartida. Per seguir aquest camí amb èxit és imprescindible entendre que treballar per una escola cada vegada més inclusiva comporta un compromís de tota la societat, però especialment de tots aquells qui estan més directament vinculats als centres educatius: alumnes, docents, equip directiu, famílies, administració, inspecció, serveis educatius, etc. A les escoles cal tenir clar que el camí vers la inclusió no és un projecte d’uns quants, sinó que es fa imprescindible crear xarxes cooperatives entre tots per tal d’aprofitar la riquesa de les sinergies que sorgeixen dels equips.

D’altra banda, cal assegurar-se que es comparteixen significats sobre el concepte d’inclusió i la seva pràctica per tal d’evitar que es malmetin esforços i que projectes iniciats amb il·lusió acabin amb sentiments de fracàs. La inclusió té a veure amb l’educació de tots els alumnes per més diversos que siguin. La clau de la inclusió és que els alumnes puguin aprendre a l’aula entre ells i d’ells mateixos. Cada alumne té el dret de poder aprendre de la manera que li sigui més gratificant i que li permeti avançar amb el menor risc de fracàs possible. L’escola inclusiva té com a finalitat afavorir l’èxit educatiu de cadascun dels seus alumnes. Ningú no queda al marge d’aquesta prioritat. Per fer-ho possible, cal que els equips de les escoles tinguin una mirada reflexiva envers la cultura inclusiva, les polítiques i les pràctiques que es desenvolupen en el propi centre per tal d’analitzar-les i millorar-les d’acord amb la pròpia realitat. És tracta d’un procés compartit de reflexió-acció constant que assegura el trajecte de cada escola vers la inclusió.

Atendre aquesta diversitat a l’aula requereix un model d’escola que treballa estretament en xarxa i que aprofita tots els suports que té al seu abast. Entre aquests suports és important incorporar a les aules les aportacions de la tecnologia digital, que ha permès eliminar moltes barreres per a l’aprenentatge, i fer-lo més accessible. Una accessibilitat a la qual també contribueix l’aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), atès que té en compte les diferents preferències i maneres que hi ha entre l’alumnat d’accedir a l’aprenentatge, de processar-lo i de vincular-s’hi.

La formació del professorat és important a l’hora de la construcció del propi perfil professional i d’entendre el seurol en aquest marc de treball cooperatiu. Aquesta formació ha de dotar el professorat de les bases i de les estratègies que el capaciti per implicar-se en el procés de potenciar escoles que siguin realment inclusives. En aquest sentit, tots els professionals han de tenir una formació i uns valors inclusius, tant si són professionals especialitzats com si no.

Ambdós professionals són imprescindibles per a l’atenció a la diversitat a l’aula, tot i que dotar de prioritat el coneixement especialitzat pot provocar que el professorat no especialitzat no se senti prou competent per atendre les característiques del grup i s’inhibeixi, deixant, en moltes ocasions, el protagonisme als especialistes. Aquests últims són molt importants, però la seva funció és acompanyar el professorat sense arribar a substituir-lo. Són professionals que, des del coneixement i des de l’expertesa, contribueixen bàsicament a generar un sentiment de competència al professorat per ajudar-los a descobrir les pròpies fortaleses com a docents i, a la vegada, desvetllar la seva curiositat per conèixer, de primera mà, les característiques de tot l’alumnat de la seva aula.

Estem, doncs, en el moment de construir, tenim clar el projecte, els professionals, els coneixements, els suports i les bastides; el material és de primera qualitat però altament sensible. És una construcció que es basa en l’ètica i en la responsabilitat de tota la comunitat educativa, de tota la societat. No ens hi podem negar.