L’escola infantil, el quotidià i la seva programació

El dia a dia de l’escola infantil, com el de l’escola de primària i secundaria està farcit de situacions educatives 안녕티라노 다운로드. De fet, tot el que l’infant viu a l’escola l’està educant, totes les relacions, les atencions, les informacions, les possibilitats i les provocacions o reptes que se li ofereixen l’ajudaran en més o menys mesura a desenvolupar totes les seves capacitats 시그널 16회 다운로드.

El cert és, però, que no totes les intervencions que els adults fem a l‘escola estan programades ni planificades i, potser, ni tant sols reflexionades 다운로드. Els Mestres podem caure en el parany de pensar que només cal programar aquelles situacions que considerem més “acadèmiques”, les que pensem que tenen un alt valor formatiu perquè parteixen del currículum 어택툴 다운로드.

Ara bé, de quina manera programem les situacions quotidianes com anar al lavabo, rentar les mans, l’estona del menjador o l’esbarjo 388.71 Download? Tenim prou clar i dediquem les mateixes estones de reflexió i debat educatiu que a les activitats de “treball d’aula”?

És evident que una programació és el reflex del concepte d’infant i la manera que una escola té d’entendre l’educació, infantil o no 다운로드. També és un fet que fer les programacions sol ser quelcom feixuc o, el pitjor, quelcom que es veu només com a teòric, com uns papers que no s’acaben d’ajustar a les necessitats de l’aula 코노스바 게임 다운로드. Tot plegat incoherent si som dels qui pensem que les propostes que plantegem als infants han d’ajustar-se a les seves necessitats i riqueses, al context i al projecte educatiu de l’escola 다운로드.

A l’escola infantil, però fem molt ús de la improvisació, no perquè no es sàpiga què fer, sinó perquè els moments i els esdeveniments que poden ocórrer a l’aula són molt imprevisibles i cal donar-hi sempre la resposta adient Vanced download. La flexibilitat és doncs el denominador comú que hauria de presidir qualsevol programació educativa.

Nosaltres pensem que la programació d’aula a infantil hauria de concretar-se en tres tipus de documents:

  • La concreció de com donarem resposta les necessitats cognitives, socials, emocionals i biològiques dels infants 다운로드. Caldria descriure, per exemple, de quina manera organitzarem el joc, les situacions quotidianes i les activitats d’escola (celebracions, propostes o projectes transversals). Com pensem que podem donar resposta a l’aprenentage del saber conviure, decidir, coneixer-se a un mateix, expresar-se en els diferents llenguatges. Aquesta és una part de la programació que, tot i que l’ajustem a la franja d’edat que correspon, sol ser un document a mig termini, és  dir de referencia per a més d’un curs, però que no contempla les especificitats del grup classe. En aquest document podem incloure quins objectius didàctics pretenen les nostres propostes.
  • La planificació a curt termini entesa com  la concreció de situacions o propostes didàctiques per a alguns dies. Organitzar quan farem una sortida o convidarem algun expert a l’aula i en quins moments obrirem portes amb altres aules o farem una celebració sol ser el que més bé se’ns dona. És aquesta la part de la programació que va recollint el quan de les nostres accions.

Però on queda recollit el que realment passa a l’aula? Com sabem quins continguts han aflorat realment si tenim clar que improvisem i ajustem constantment les propostes d’aula? És per això que cal parlar de la documentació com a part de la programació-

  • La documentació d’aula ens permet recollir “la vida de l’aula”, el què hi ha anat aflorant, els esdeveniments o situacions que ens fan anar variant les propostes i ajustant les accions educatives. Una documentació que acull la reflexió i el repensar del mestre i que possibilita un ajust de la planificació. En la documentació anem repensant el perquè de les nostres propostes educatives i, tanmateix, hi recollim els continguts que van sorgint i anem treballant a l’aula.

Aquests tres tipus de documents o passos han de recollir, en la seva globalitat, el què, el perquè, el com i el quan de les propostes educatives que passen en la vida de l’aula.

No cal dir que cal complementar tots aquesta documentació amb un bon seguiment de cada un dels infants….però això és un altre tema!

 

Dra. Àngels Geis Balagué, Prof. Jaume Miró

Professors de l’àrea de Pedagogia

FPCEE Blanquerna