Carme Bertomeu Orteu, Àrea d’Educació Visual i Plàstica de la FPCEE Blanquerna. URL

Pot resultar incòmode i sembla banal parlar de bellesa amb la realitat que estem vivint en tots els àmbits social, econòmic i polític; un món trasbalsat per la injustícia, la pobresa i la crueltat. No obstant això, en parlar de bellesa, ens referim a les dimensions estètiques, i volem fer ressaltar el paper que tenen en l’aprenentatge i en l’educació en general 다운로드.

“Educar estèticament és educar des del sentir i per al sentir” (Collelldemont,2002,110).El  sentir estètic és connatural a la nostra espècie; l’aspiració a la bellesa la trobem en tots els pobles i en totes les cultures del present i del passat, i no és patrimoni exclusiu de l’art, sinó que “s’estén pels diferents camps del saber i es converteix en modalitat de cerca, clau d’interpretació i lloc d’experiència” (Vecchi,2013,65).

Fent una mica d’història del concepte, segons Tatarkiewicz(2002), Baumgarten, a mitjan segle XVIII, va ser el primer que va anomenar estètica a l’estudi del coneixement de la bellesa 다운로드. Va fer una nova interpretació de l’antiga diferenciació entre coneixement intel·lectual-cognitio intellectiva i el coneixement sensible –cognitio sensitiva-, i identificava aquest últim amb el coneixement de la bellesa.

L’acceptació no va ser immediata, Kant, que ho va obviar en La crítica de la raó pura, tot i conèixer les obres de Baumgarten, en La crítica del judici ho va acceptar 천성경 다운로드. Aquest fet va representar una ruptura i, a principi del segle XIX, Herbat i Hegel van utilitzar el terme estètica en títols d’obres seves, i es va emprar per assenyalar una de les grans divisions de la filosofia juntament amb l’ètica i la lògica. El nom era una novetat, però la discussió al voltant de la percepció de la bellesa i les seves qualitats ve de molt lluny (Tatarkiewicz,2002).

Segons Aristòtil, vivim l’experiència estètica quan assumim el paper d’espectador 다운로드. És una experiència que s’origina en els sentits amb un plaer intens que anul·la la voluntat i produeix fascinació, i defineix diferents graus d’intensitat d’aquesta experiència. Això no obstant, Plató no buscava la bellesa en les coses, sinó en les idees. La bellesa de les coses es pot captar pels sentits, però la de les idees no; per tant, va estipular una facultat especial de l’ànima que percebria la bellesa ideal 다운로드. Plató va descriure la facultat de la ment, que es indispensable per experimentar emocions estètiques, i Aristòtil va descriure l’actitud estètica (Tatarkiewicz,2002).

En el transcurs de la història han sorgit moltes teories que han anat evolucionant gradualment, unes més properes a Aristòtil, d’altres a Plató i d’altres són síntesis de les dues: l’experiència estètica de naturalesa emocional, o intel·lectual, de caràcter actiu o passiu, actitud d’eufòria o de contemplació 스트리트 파이터2 다운로드. La dificultat de formular una definició i una teoria de l’experiència estètica es deu al fet que el terme comprèn experiències molt diferents “no existeix una única emoció que puguem catalogar d’estètica. El que determina una experiència estètica és una unió harmoniosa d’una sèrie de sentiments diferents i d’una certa actitud mental” (Tatarkiewicz,2002,374) 다운로드.

Segons Vecchi, l’experiència estètica és, essencialment, un procés cognitiu intern provocat per una assimilació perceptiva i sensual d’una realitat viscuda a través dels sentits que provoca, alhora, una emoció que possibilita un procés de transformació com a reacció interna, acompanyada o no del sentiment de plaer” (Hoyuelos,2006, 20).

L’escola no pot oblidar la bellesa perquè experiència estètica és un procés cognitiu i una vivència; implica el desenvolupament de la capacitat perceptiva i de la sensibilitat, de la creativitat i de la imaginació 다운로드.

L’escola no pot oblidar la bellesa perquè la dimensió estètica és una actitud atenta, una mirada sensible a les persones, a les relacions, i a les coses que fem; és el contrari “de la indiferència, el descuit, la conformitat, l’absència de participació i de sensibilitat” (Vecchi,2013,59).

L’escola no pot oblidar la bellesa si entenem la dimensió estètica com una manera d’interpretar el món, com una actitud ètica, que busca una relació sensible i empàtica amb l’entorn 다운로드. En aquest sentit cal destacar la importància de crear un entorn de qualitat, en què els espais, la selecció dels materials i les qualitats sensorials dels ambients presentin múltiples possibilitats i provoquin la curiositat i les ganes d’investigar, la sorpresa de la descoberta i l’aprenentatge de l’infant.

Si l’experiència estètica és l’experiència de vida, la bellesa no és una ornamentació banal i superficial. Malaguzzi s’hi referia com “la vibració estètica” i la considerava un activador de l’aprenentatge 다운로드. Aquesta experiència ens fa sensibles a la bellesa, però també a la pobresa, a la injustícia i a les desigualtats del món.

Tampoc no podem oblidar tots aquests aspectes en la formació dels nostres estudiants, futurs mestres, perquè d’això dependrà que sàpiguen valorar-los i desenvolupar-los en el seus alumnesi i d’aquesta manera respondre als reptes de l’escola del segle XXI.

“El repte que afronten l’educació i la vida moderna consisteix en la conciliació de la poesia amb la física, de l’art amb la química, de la música amb la biologia, de la dansa amb la sociologia i de qualsevol altra possible combinació entre coneixement estètic i analitic, per ajudar la gent a sentir el que vol saber i a saber el que vol sentir”(Root-Bernstein, 2002:368).

Bibliografia

Collelldemont, E. (2002). Educació i experiència estètica. Vic: Eumo.

Hoyuelos, A. (2006). La estética en el pensamiento de Loris Malaguzzi. Barcelona: Octaedro–Rosa Sensat.

Root-Bernstein. (2002). El secreto de la creatividad. Barcelona: Kairós.

Tatarkiewicz, W.(2002). Historia de seis ideas. Madrid: Alianza.

Vecci, V.(2013). Arte y creatividad en Reggio Emilia. Barcelona: Octaedro–Rosa Sensat.