Imma Gómez-Pallarès i Xènia Riba, professores de Didàctica de la llengua dels graus d’Educació Infantil i de Primària.

Lletr천성경 다운로드. Lletra lligada, no" width="169" height="300" srcset="https://i0.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2015/03/Foto1-Lletra-lligada-sí.-Lletra-lligada-no.jpg?resize=169%2C300 169w, https://i0.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2015/03/Foto1-Lletra-lligada-sí.-Lletra-lligada-no.jpg?resize=576%2C1024 576w, https://i0.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2015/03/Foto1-Lletra-lligada-sí.-Lletra-lligada-no.jpg?w=720 720w" sizes="(max-width: 169px) 100vw, 169px" />a lligada 다운로드? Cal·ligrafia? Lletra d’impremta? Mecanografia a l’escola? Aquestes són algunes de les preguntes que han sorgit al nostre país arran de la decisió de l’Institut Nacional d’Educació Finlàndès de deixar enrere l’ensenyament de la cal·ligrafia a l’escola a favor de dedicar més temps a aprendre l’ús del teclat 다운로드.

En un primer moment, aquesta notícia va generar molta literatura a l’entorn d’un malentès: el debat es va centrar en si s’havia d’ensenyar a escriure a mà o no, quan a Finlàndia ningú no posava en dubte els avantatges de l’escriptura manual 스트리트 파이터2 다운로드. En efecte, com bé sabem, els beneficis d’escriure a mà són molts, i molts són els estudis que ho avalen.

Aquests estudis afirmen que escriure a mà potencia la memòria, possibilita un millor coneixement de l’ortografia, ajuda a estructurar millor el pensament, afavoreix la distribució espacial, contribueix a millorar el procés lector, facilita la detecció d’estats emocionals de la persona que escriu i ajuda a adquirir una bona destresa motriu, entre d’altres 다운로드.

Tot i que ara tenim aquest debat obert, cal recordar que, cap als anys 80, el debat a les escoles, ara ja superat, era un altre, i se centrava en si calia començar l’ensenyament de l’escriptura amb lletra lligada o amb lletra majúscula d’impremta (lletra de pal) 다운로드. Als parvularis catalans, durant molts anys, s’havia afavorit la lletra lligada, segurament per una forta herència del mètode Montessori. En aquells moments es defensava la lletra lligada en detriment de la d’impremta perquè es considerava que la primera potenciava la personalització de la lletra, facilitava la identificació de la paraula i era més fàcil de llegir 다운로드.

No obstant això, al cap d’uns quants anys, la majoria d’escoles van optar per començar l’ensenyament de l’escriptura amb la lletra de pal 다운로드. Creien que el més primordial era que els infants escrivissin i, a nivell motriu, aquest tipus de lletra era la menys complexa. Quan l’infant arribava a l’etapa alfabètica de l’escriptura (quan escriuen tal com parlen), era el moment en què s’introduïa i practicava la lletra lligada 트레인포스 다운로드.

Si realment el debat se centra a pensar que dediquem massa hores a ensenyar cal·ligrafia, cal dir que no totes les escoles treballen d’aquesta manera 어쩌나 다운로드. En molts centres, i en tenim una bona mostra, ja fa anys que els infants aprenen la lletra lligada a partir d’un procés molt natural, sense recórrer a l’abús de quadernets tradicionals i d’activitats ad hoc. No hi esmercen, doncs, tantes hores com s’ha estat dient.

Així mateix, però, també coneixem un gran nombre d’escoles que dediquen molts esforços a treballar la cal·ligrafia, en lloc de centrar-se en activitats, l’objectiu principal de les quals hauria de ser el procés escriptor. Per què tants esforços? S’ho han qüestionat prou? Ho fan per una qüestió purament romàntica?

Així, doncs, treballar de manera natural fa possible superar el debat “lletra lligada, sí / lletra lligada, no”. En canvi,  si entenem el fet d’aprendre a escriure, sobretot, com un exercici purament motriu, el debat el resoldríem amb un clar “lletra lligada, no”. El que hauria de ser primordial i no s’hauria de perdre mai de vista és que l’alumne aprengui a escriure a través d’un enfocament funcional i comunicatiu, a partir d’activitats d’ús real de la llengua.