L’ús de les TIC i les didàctiques específiques

Xavier Àvila. Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica

Per fer una primera aproximació —a tall d’inventari— de les possibilitats que ofereixen les TIC per a l’aprenentatge en relació amb les didàctiques específiques recorrerem, en primera instància, a l’ús de les  quatre metàfores que ja fa uns quants anys va proposar Charles Crook¹ (1998) i que creiem que encara poden ser vàlides per a il·lustrar la diversitat d’usos didàctics que es poden fer de les noves tecnologies digitals.

Abans però, haurem de fer una precisió: el que en el seu moment focalitzàvem en l’ús de l’ordinador actualment ho hem de considerar en un sentit molt més ampli tot referint-nos, d’una banda, a l’ús de qualsevol dels ginys tecnològics que els aprenents utilitzen avui tant a les escoles com a les seves llars per a aprendre: l’ordinador, el portàtil, la tauleta, l’smartphone, la pissarra digital, … i, d’altra banda, també hem de considerar la xarxa Internet com a medi digital en el que es desenvolupen moltes de les activitats d’aprenentatge.

Doncs bé, aquestes metàfores que faciliten la classificació dels usos didàctics de les TIC són les següents:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Amb això ens referim a aquelles aplicacions que s’orienten d’una banda a la presentació de continguts d’aprenentatge i de l’altra a la comprovació de la comprensió d’aquests continguts. Aquests usos es corresponen amb la concepció de l’aprenentatge transmissiu.

Exemple d'infografiaEntre aquestes aplicacions hi hauria recursos específics com ara Khan Academy, per a l’aprenentatge de matemàtiques, Infografies i documents audiovisuals (ex. Eroski, ex. Edu365), conferències (ex. TEDx) o documentals sobre temes específics. Tal com ja hem apuntat, dins d’aquesta categoria també s’hi inclourien altres recursos que faciliten tant l’exercitació com la comprovació de la comprensió per part de l’aprenent (ex. Edu 365)

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Es centra en l’ús d’aquelles aplicacions TIC que permeten la simulació d’aspectes diversos de la realitat i l’experimentació per part de l’aprenent. Laboratori on line

Darrera d’aquesta metàfora trobem la concepció d’aprenentatge actiu, o aprenentatge per descobriment, que es basa en l’activitat de l’aprenent que experimenta mitjançant l’assaig-error.

Alguns exemples d’aplicacions d’aquest tipus podrien ser: ex. Phet simulations, Electrocity, Online Labs.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a aprenent

Ens referim a l’ús de l’ordinador com a aprenent quan l’estudiant dirigeix l’activitat de l’ordinador, és a dir, quan programa  l’ordinador. En aquestes situacions l’aprenentatge es basa en la reelaboració del propi coneixement de l’estudiant per tal de transferir-lo a l’ordinador. Darrera d’aquesta utilització de les TIC trobem una concepció constructivista de l’aprenentatge. Els exemples més  il·lustratius d’aquesta concepció són aquells vinculats amb el pensament computacional i la robòtica en què l’usuari dissenya algorismes operacionals que dirigeixen una o altra acció dels ginys tecnològics segons unes condicions preestablertes. En relació amb aixó, en una altra entrada de Tribuna Educació ja vam presentar l’entorn Scratch. També es podria treballar amb aquesta orientació utilitzant l’entorn Logo o, a un nivell superior, amb les aplicacions d’Arduino.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

Finalment, ens referim a l’ús de l’ordinador ordinador com a caixa d’eines quan utilitzem aplicacions que ens permeten optimitzar determinades tasques vinculades amb el procés d’aprenentatge com podria ser l’escriptura, l’organització de les idees en mapes conceptuals, la realització de càlculs complexos, la creació de gràfics de distribucions estadístiques, etc. En relació amb aquesta mena d’usos cal valorar la possibilitat que ofereixen de minimitzar l’esforç en aquelles tasques menys vinculades amb els processos cognitius (escriure, representar, calcular, traduir…) per potenciar l’atenció en aquelles tasques més directament vinculades amb el procés d’aprenentatge (interpretar, analitzar, comparar…). Hi hauria multitud d’exemples d’aplicacions que faciliten aquests usos: editors de text, calculadores i fulls de càlcul, programes de gràfics, diccionaris, etc.

Tornant a l’inici, hem començat indicant que “en primera instància” faríem referència a aquestes metàfores sobre els usos didàctics de les TIC però més enllà d’aquests usos, quan parem atenció en el fet que amb el desenvolupament i l’extensió d’Internet, les tecnologies actualment constitueixen un autèntic medi digital, amb unes connotacions específiques que canvien la gestió de l’espai i el temps,  l’ús de la memòria i la perdurabilitat de la informació, les possibilitats de replicació de la informació, etc. les possibilitats didàctiques d’aquest medi digital ens situn davant d’una altra dimensió de l’aprenentatge vinculat directament amb la realitat que ens ha de fer qüestionar tant la tasca docent com els enfocaments didàctics de l’aprenentatge als nostres dies tal com s’il·lustra en aquest exemple:

¹CROOK, Ch. (1998). Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata. (Vegeu enllaç)