Mediació literària

Dra. Roser Ros i Vilanova,  Àrea de llengua i literatura i les seves didàctiques

La mediació literària és un conjunt d’accions encaminades a desenvolupar el gust per la llengua i la literatura. Els seus efectes, fets amb seny i coneixement, poden apropar el públic al gaudi literari, fins a fer-los avinent que la cultura és tan necessària com l’aire que es respira.

Hi ha diferents mediadors literaris, la funció dels quals és fonamental i complementària. L’escola ha de tenir-ne coneixement per cercar aliances, punts de trobada. A la mateixa escola, a casa, a la biblioteca (pública o no), a la llibreria, a les editorials i als diferents espais culturals hi ha mediadors literaris els quals han de tenir una bona formació, amb un bon coneixement d’allò que tenen entre mans, que en definitiva no és altra cosa que llengua, literatura, sense oblidar la cultura que l’ha feta possible.

Una bona manera d’exercir la mediació literària hauria de pivotar sobre els eixos següents:

Infant escoltantEscoltar és una de les primeres vivències literàries que experimentem la major part de les persones, és haver crescut escoltant (per després repetir per, si cal, reinventar) el repertori procedent de la literatura de tradició oral. Conèixer i poder fer ús d’aquest repertori beneficia les orelles, els ulls i els cors de les persones.

Mirar és una de les accions conInfant mirarant un llibrevidades a la festa de la literatura. Mirem cap endins quan imaginem allò que escoltem i llegim; perquè som posseïdors d’imatges, perquè el nostre magatzem mental en va ple. Mirem cap enfora quan absorbim amb els ulls tot allò que ens envolta.

Parlar (juntament amb escoltar), ja que una cosa no existiria sense l’altra i, encara menys, no sabríem fer ús del llenguatge articulat que ens caracteritza com a humans. L’accés a la bona parla s’esperona amb la bona escolta i, esclar, amb un munt d’oportunitats per dir, per argumentar, per descriure, per definir, per expressar, per explicar, per relacionar-se.

Tocar ja que bona part de la literatura que consumim reposa damunt d’un suport que anomenem principalment llibre o tauleta, és evident que una de les primeres accions que fem en acostar-nos-hi és explorar-lo a través del tacte.

LlegNena llegint estirada a terrair ens permet reconèixer, identificar i imaginar en col·laboració amb les orelles i els ulls, a més de tots els altres sentits. Tanmateix, cap d’aquests actes podrien dur-nos a la lectura si no es fan periòdicament i repetidament de la mà de persones convençudes de la importància de la impregnació literària des dels primers anys de l’infant.

Escriure, com dibuixar, és deixar empremta damunt d’algun suport de manera més o menys permanent. Per fer-ho, cal un element que deixi rastre i una superfície que es deixi marcar.

Ma de nen escrivint

Acte creatiuCrear, que és la suma, el resultat dels verbs descrits més amunt, demostrant la seva existència, donant testimoni que són ben reals.

Així doncs, cal que els diferents mediadors literaris en el camp de la literatura infantil i juvenil estiguin avesats a  llegir, discutir, reflexionar, recitar, cantar i moure’s, i que sàpiguen comunicar-se amb altres llenguatges expressius per arribar a adquirir saber i reflexió literària, eines corporals per transmetre-la, capacitat per crear artísticament, cultura digital per saber reconèixer les bones produccions digitals que tenen com a eix la literatura i saber-ne fer ús.

Des de l’escola cal estar disposats a fer de la mediació literària una eina que sigui font de saber, de gaudi de la llengua i de la cultura, a través del seu vessant artístic. Així mateix, cal que els mestres i tot l’equip que constitueix l’escola sàpiguen que hi ha molts altres indrets interessats a practicar una bona mediació literària, i que amb tots ells es constitueix un ecosistema summament profitós per a tots.