Ni blau ni rosa: LILA

Un cop més, aquest Nadal els espais publicitaris han quedat inundats per anuncis sexistes de joguines infantils: les joguines que promouen la cura dels altres i les tasques de la llar, la bellesa i la fragilitat s’associen a les nenes, mentre que als nens s’atribueixen joguines orientades al desenvolupament personal en esferes molt diferents, com l’esport, la construcció i el bel·licisme, entre d’altres.

Qualsevol expert en educació admetrà que el joc és una font primordial per a l’aprenentatge dels nens i les nenes, ja que, a través seu, es desenvolupen i modelen les seves competències cognitives, afectives i socials. El fet que des d’edats tan precoces s’orienti els nens i les nenes a un tipus de joc —i, per tant, a un tipus d’aprenentatge i construcció del seu autoconcepte i de les expectatives socials que es tenen cap a ells i elles— fa créixer les desigualtats basades en el seu gènere. El gènere no és més que una construcció social moralment arbitrària de com homes i dones s’han de comportar en funció del seu sexe biològic (Reilly-Cooper, 2016). Aquests rols imposats socialment no són més que vestigis del passat que responen a una atribució de competències i comportaments assignats a cada sexe, que van funcionar durant molt de temps, però que avui dia se sustenten en uns valors totalment obsolets. Aquestes atribucions haurien d’estar més que superades, ja que limiten el funcionament global de la persona, sigui home o dona.

 

Imatge: Creueta119(2016)

Des que els nens i les nenes arriben a aquest món, i fins i tot abans, quan els pares i les mares saben el sexe del nadó a través d’una ecografia, es comencen a prendre una sèrie de decisions entorn de la criatura que en condicionen el desenvolupament; decisions com el color de les parets de l’habitació, el mobiliari i els ornaments que es disposin (papallones i flors, o pilotes de futbol) són l’inici d’una educació que els empeny a comportar-se de manera diferent.

Aquestes idees preconcebudes sobre tots dos sexes poden ser més o menys innòcues o tòxiques, però sempre tindran un efecte en el nen i la nena. Per exemple, moltes vegades s’arriba a dir, en referència a nenes de dos o tres anys, que són “rebuscades” o “manipuladores” a diferència dels nens, que són “simples” i “tabalots”. ¿Ningú es pregunta quin efecte té aquest pensament sense cap tipus de fonament en el desenvolupament dels i de les menors? Perquè, encara que a cap adult mitjanament assenyat se li ocorrerà dir-li això a un nen o a una nena, tothom sap que els nostres pensaments i prejudicis condicionen la nostra conducta i, d’altra banda, aquestes idees preconcebudes i nocives també es transmeten als nens i a les nenes encara que no sigui mitjançant paraules.

Al llarg de la història, els nens (mascles) han rebut els estímuls i espais necessaris per poder desenvolupar aspectes de la seva personalitat com l’extraversió, el lideratge, la sociabilitat… que s’han atribuït, de manera més o menys conscient, a conductes masculines, com són l’activitat, la fortalesa, la dominació i l’agressivitat. En canvi, en el cas de les nenes, totes aquestes mateixes qualitats no han estat potenciades, i s’han fomentat altres aspectes, com la passivitat, la submissió, la fragilitat i la cura dels altres. Aquest tipus de diferències donen lloc a la construcció d’un autoconcepte pobre en les nenes pel que fa a qualitats com la iniciativa i la brillantor, que tenen efectes a llarg termini en la vida adulta (Bian, Leslie i Cimpian, 2017). El mateix succeeix a l’inrevés; en els nens, les capacitats tradicionalment adjudicades a les dones, com poden ser l’empatia i la gestió i expressió d’emocions, no s’han treballat, cosa que ha donat lloc a trets de personalitat que poden resultar en patrons desadaptatius i patologia en la vida adulta dels homes (Wong, Ho, Wang i Miller, 2017).

Aquesta atribució de rols tan diferent és una manifestació més de la creença estesa que el cervell masculí i el femení són molt diferents, com s’ha anat assenyalant històricament. Cal destacar que, diverses investigacions recents apunten que el cervell masculí i el femení són molt més semblants del que assenyalaven estudis anteriors, i que la gran majoria de les diferències que hi ha tenen origen en la socialització dicotòmica de nens i nenes i les assumpcions culturals de gènere (Fausto-Sterling, 2012; Fine 2010; Joel et al, 2015; Jordan-Young, 2010).

Ja fa més de quaranta anys, la psicòloga Sandra Bem (1974) va proposar un nou model de salut mental i eficàcia personal en què tot home i tota dona haurien de tenir al seu torn característiques de personalitat tradicionalment categoritzades com a masculines i femenines, ja que, d’aquesta manera, s’ampliaria el rang de possibilitats de tots dos i permetria a la persona desenvolupar al màxim totes les seves potencialitats. Sens dubte, aquest model resulta molt més adequat en una societat tan plural i diversa com la nostra; per descomptat ho és col·lectivament, perquè permet crear una societat més igualitària, però també ho és individualment, perquè permet desenvolupar al màxim les competències i qualitats de cada persona, sense cap restricció ni imposició.

 

Imatge: Creueta119(2016)

Si realment volem un món més equitatiu, inclusiu i igualitari, deixem d’imposar uns rols que en el món actual no ens porten més que a frustracions en la infància i a relacions desiguals en la vida adulta. El paper de les escoles i les famílies és clau; permetem i fomentem que les nenes i els nens juguin a allò que més els satisfaci, perquè s’adonin que són molt més semblants que diferents, desenvolupin totes les seves potencialitats en la major mesura possible i tinguin la llibertat de ser com vulguin.

Dra. Berta Aznar Martínez

 

Referències

Bian, L.,  Leslie, S. J., i Cimpian, A. (2017). Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests, Science 355(6323), 389-391.

Creueta119 (Producció) i Domingo, L. (Director). (2016). Blau Rosa. Sabadell: Creueta119.

Fausto-Sterling, A.,  Coll, C. G., i Lamarre, M. (2012). Sexing the baby: Part 1 – What do we really know about sex differentiation in the first three years of life?. Social Science & Medicine, 74(11), 1684-1692.

Fine, C. (2010). Delusions of gender: How our minds, society, and neurosexism create difference. New York, NY, US: W W Norton & Co.

Joel, D., Berman, Z., Tavor, I., Wexler, N., Gaber, O., Stein, Y., … ,  Assaf, Y. (2015). Sex beyond the genitalia: The human brain mosaic. PNAS Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 112(50), 15468-15473.

Jordan-Young, R. M. (2010). Brain Storm: The Flaws in the Science of Sex Differences. Cambridge: Harvard University Press.

Reilly-Cooper, R. (2016). The idea that gender is a spectrum is a new gender prison. Recueprat a

https://aeon.co/essays/the-idea-that-gender-is-a-spectrum-is-a-new-gender-prison

Wong, Y. J., Ho, M.H.R., Wang, S.Y., i Miller, I. S. K. (2017). Meta-analyses of the relationship between conformity to masculine norms and mental health-related outcomes. Journal of Counselling Psychology, 64(1), 80-03.