Som a la setmana de Reis. Una de les setmanes més màgiques per als infants. Els pares ja fa dies que amb il·lusió van cercant els regals que han demanat els seus fills a la carta. Tota la família va animant als infants amb els seus comentaris enjogassats per mantenir l’expectativa fins la nit de Reis. La gran nit en què les ciutats es transformen amb les cavalcades reials. Tots a dormir ben d’hora, seguint la tradició generació rere generació. Demà al matí tothom espera que hagin passat els Reis.

Tan sols l’Evangeli de Mateu ens parla de la visita d’uns savis d’Orient (Mt 2, 1) que arribaren a Jerusalem seguint una estrella per conèixer el rei del jueus que acabava de néixer. “Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant 살인 의 추억 다운로드. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra”. (Mt 2, 9-11). Veiem que l’estada de Maria amb l’infant a l’estable on va donar a llum no es degué perllongar gaires dies, ja que segons Mateu els Reis els troben en una casa. Armand Puig i Tàrrech explica a Jesús. Un perfil biogràfic que aquesta casa pertanyia a un dels parents de Josep, del llinatge de David com ell, que finalment els va acollir durant uns mesos veient la situació en la que es trobaven.

A l’Evangeli de Mateu, Crist és el Messies que ve a complir les profecies ja anunciades a l’Antic Testament 다운로드. Una d’aquestes profecies la relata el profeta Isaïes Is 60, 1-4:

Alça’t radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum:
sobre teu clareja com l’alba
la glòria del Senyor.
Mentre les tenebres
embolcallen la terra
i negres nuvolades
cobreixen les nacions,
sobre teu resplendeix el Senyor,
apareix la seva glòria.
Els pobles s’acostaran a la teva llum,
els reis vindran a la claror
de la teva albada.
Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’han aplegat
per venir cap a tu.

Al final dels temps arribarien a Jerusalem els reis de tot l’orient (de l’antic regne de Saba, a Iemen) per adorar Déu, el Messies i oferir-li dons Is 60, 6:

Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vindran de Saba
portant or i encens
i proclamant la grandesa del Senyor 로한 m.

Per això a Mt 2, 1 els savis van primer a Jerusalem seguint l’estrella. També al llibre dels Salms es recull aquesta profecia Sal 72, 10: 

Els reis de Tarsis i de les illes
li portaran obsequis;
els reis d’Aràbia i de Sebà
li oferiran presents.

El fet que una estrella indiqués el naixement d’un personatge il·lustre era molt freqüent en les tradicions hel·lenístiques. Els naixements d’August, Alexandre Magne o Mitríades, per exemple, van anar acompanyats de signes celestials. L’estrella esmentada en el capítol 2 de Mateu es podria interpretar com una supernova, com un cometa o bé, la hipòtesi més probable segons Armand Puig, com una conjunció de Júpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis que es repetí tres vegades (maig-juny, setembre-octubre i desembre) en el decurs de l’any 7aC (la data que actualment es considera la més probable  del naixement de Jesús) 원 스토어 다운로드. Tot i que l’evangelista no diu el nombre de savis que van visitar a Jesús, els cristians dels segle II van considerar que eren tres, tenint en compte el nombre de regals. El Papa Lleó I, al segle V, va fixar finalment el nombre de tres seguint aquesta tradició. A las Catacombes de Priscilla, a Roma, es troba una de les primeres imatges dels tres savis que adoren al nen Jesús (podeu visualitzar la imatge clicant aquest enllaç).

Fins al segle XIV els tres savis es representaven com les tres edats de l’home: la joventut (home imberbe), la maduresa (amb cabell i barba fosca)  i l’ancianitat (amb cabell i barba canosos). Melcior  ofereix l’or, Gaspar l’encens i Baltasar la mirra. Al segle VI es troba per primer cop aquesta iconografia associada a tres noms: Balthassar, Melchior i Gaspar al mosaic bizantí de la Basilica di Sant’Apollinare Nuovo, en Ravena (podeu visualitzar la imatge clicant aquest enllaç). També a Catalunya trobem la iconografia dels tres mags o savis com les tres edats de l’home en múltiples frontals d’altar romànics jcpds. Per exemple, en el registre inferior dret que podeu observar en aquest frontal d’altar de Cardet del MNAC. En el registre superior dret del frontal d’altar de Mosoll al MNAC, també els trobem associats als seus noms, com en el mosaic bizantí de Ravena; però al segle XIII els mags o savis han passat a ser reis i porten corona. No serà fins al segle XVI quan trobarem la iconografia dels tres reis tal i com els coneixem ara: el blanc, el ros i el negre. Un clar exemple és la Adoración de los Reyes del Greco, 1568, que podeu observar en aquest enllaç Museu Soumaya de Ciutat de Mèxic. Aquesta representació mostra el reconeixement de la divinitat de Crist per part de totes les nacions.

Els relats de la infància de Jesús van ser els darrers que es van posar per escrit, aproximadament uns seixanta anys després de la seva mort 다운로드. La comunitat cristiana havia meditat i reflexionat molt sobre la vida de Jesús i havia descobert que darrera la vida senzilla i humil del Jesús històric s’amagava el gran misteri de l’encarnació. Jesús esdevenia el Messies, el Salvador, el Fill de l’Home, Fill de Déu, Déu mateix encarnat. A partir d’aquesta fe, els evangelis de Mt i Lc interpreten els fets relatius del naixement i la infància de Jesús: “Por detrás de esos relatos late un trabajo teológico muy profundo e intenso, fruto de un esfuerzo por descifrar el misterio de Jesús y anunciarlos a los fieles de los años 75-85 dC. Las escenas familiares de Navidad, descritas por Lucas y Mateo, pretenden ser proclamaciones de la fe acerca de Jesús Salvador, mas que relatos neutros acerca de su historia” explica Leonardo Boff a Jesucrsito liberador. Però, en quin moment de la seva vida va ser Jesús instituït per Déu com a Messies Salvador? L’escola de Mateu, que elabora el seu evangeli sobre els anys 80-85 respon: Jesús és des del seu naixement el Messies esperat i l’Adoració dels tres Reis Mags d’Orient és l’afirmació d’aquesta veritat 다운로드. És el que s’anomena una Epifania, paraula que deriva del grec (ἐπιφάνεια) i que significa manifestació. El sentit teològic dels relats de la infància no es troba tant en narrar els fets històrics, sinó en anunciar als oients dels anys 80-90 dC qui és i que significa Jesús de Natzaret per a la comunitat de fidels. El més rellevant és el missatge de fe que transmeten aquestes narracions.

L’Epifania occidental, la de l’Església Catòlica, celebra la veneració de l’Infant Jesús pels savis-mags orientals como el fet que marca la manifestació de la divinitat de Crist a totes les nacions. En canvi, l’escola de Marc que escriu l’evangeli entre els 67-69 dC, afirma que mitjançant el baptisme de Joan, Jesús va ser ungit per l’Esperit Sant i va ser proclamat com a Messies. L’Església Ortodoxa seguint aquesta tradició celebra, el 6 de gener, l’epifania recordant el Bateig de Crist en el riu Jordà i la seva manifestació com a Fill de Déu outlook 2016 무료. Durant la cerimònia es realitza la Gran Benedicció de les Aigües (que podeu observar a Megas Agiasmos), els sacerdots visiten les cases dels feligresos per a dur la “benedicció del riu Jordà”, l’aigua beneïda que confirma la presència del Senyor a la seva llar i a la seva vida.

Per què va ser escollida la data del 6 de gener per a l’Epifania i la del 25 de desembre per al naixement de Crist? Una de les respostes més antigues estableix que el 6 de gener era el dia del Solstici d’Hivern al calendari egipci. Els egipcis celebraven aquest dia que l’obscuritat de l’hivern era vençuda per l’invencible Déu-Sol. Posteriorment, el calendari greco-romà, va situar el solstici d’hivern el dia 25 de desembre, festa romana del Sol Invicte (sol invictus) el darrer dia de les Saturnals, festes molt popular en tot l’imperi 다운로드. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest déu amb un gran sacrifici, després seguia un banquet que era obert a tothom (com els nostres àpats nadalencs). Es procedia a començar la festa amb un bany, que anava seguit del sacrifici familiar d’un porquet (la matança del porc que encara es fa a molts pobles per aquestes dates) i després del banquet es procedia a l’intercanvi de regals. Durant les Saturnals eren permesos els jocs d’atzar (ara, la loteria, la Grossa, el Niño…). El darrer dia els romans festejaven el naixement del Sol en el moment de l’any en el que el dia es començava a allargar 다운로드.

La festa de Nadal cristià es va instaurar en el segle IV; hi ha evidències en les homilies Papa León (+ 461). L’emperador Constantí va fer coincidir el naixement de Jesús amb el solstici d’hivern i  el Natalis Solis Invicti. La conquesta de l’obscuritat per part de la llum solar va ser l’ocasió per a celebrar la manifestació (epifania) de Déu que venç les tenebres de la ignorància per il·luminar i guiar als que viuen a les fosques, com diu el càntic de Zacaries Lc 1, 68-79: 

“Perquè ens estima ens visitarà un sol,
que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de pau”.

L’Epifania occidental va ser fixada el dotzè dia de Nadal, és a dir el 6 de gener. Per a l’Església catòlica l’Epifania és la manifestació de Crist als gentils i el reconeixement de Crist per part dels gentils. Les tres ofrenes dels savis representaran els símbols dels tres aspectes de Crist com a rei (l’or), sacerdot (l’encens) i profeta (la mirra).

Anna Eva Jarabo . Àrea d’Humanitats