No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola

Temps estimat de lectura: 5’

Elena Ojando, Xavier Àvila i Jorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica

Arriba el mes de maig, s’acosta el final de curs i els estudiants de 4t tornen a les aules després d’un llarg període de pràctiques en què han pogut viure, de nou, l’experiència de ser mestres, que els acosta, cada cop més, al món professional.

Alguns d’aquests estudiants, els que cursen l’assignatura Disseny de Materials Didàctics i Entorns d’Aprenentatge Digitals, estan impacients per viure una experiència única: fer d’alumnes i tenir com a mestres un grup de nens i nenes de primària.

Es tracta d’una activitat que es repeteix any rere any, des del 2013 a la FPCEE Blanquerna-URL: nens i nenes de l’escola Projecte acompanyats dels seus mestres, ens visiten per viure una experiència d’aprenentatge compartit. Treballem plegats amb Scratch i guia la sessió en Frank Sabaté, mestre a l’escola Projecte i referent sobre l’ús d’Scratch. Tot un luxe!

Per als nens, l’Scratch és un entorn de programació divertit que coneixen prou bé. L’han aprés a partir de la descoberta guiada, seguint el procés d’assaig i error que caracteritza l’aprenentatge de qualsevol llenguatge de programació.

Després d’una breu introducció, ens organitzem en parelles mixtes, un infant i un estudiant del grau en Educació Primària, que escolten el primer repte. Molts nens ja el sabrien resoldre però tenen paciència i guien el seu company gran per tal que ell també pugui sentir el plaer de la descoberta. “No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola”, ens diu una nena de nou anys quan ens hi acostem per veure com treballen. Fantàstic!

Tenim temps per fer proves (assaig) i per detectar què cal modificar si el funcionament les projecte Scratch no és el desitjat (l’error és el motor, el punt d’arrencada per fer un nou aprenentatge).

Tenim temps també per compartir i per comparar les diverses solucions que aporta cada parella al repte plantejat. No hi ha un únic camí per resoldre el repte i compartint sorgeixen noves idees, enfocaments creatius que són immediatament incorporats a la motxilla per imaginar nous projectes.

El nens marxen i, amb els estudiants de Blanquerna, fem una valoració de l’experiència on constatem que ha satisfet completament les altes expectatives que teníem: “Ha estat un treball cooperatiu, enriquidor per a nosaltres i també per a ells”; “Els nens i nenes han estat els nostres mestres”; “Hem pogut veure de forma pràctica i significativa com pensen i com treballen els nens i, a més, hem pogut aprendre amb ells partint dels errors”, són alguns dels comentaris que més es repeteixen.