OBSERVEM L’ENTORN PER APRENDRE

Elena Boadas i Roser Domingo

Didàctica del Descobriment de l’Entorn

Segons es desprèn de les metodologies innovadores i de les explicacions dels experts, els infants aprenen a partir de l’observació i l’experimentació. El currículum d’educació infantil explica com desenvolupar les capacitats dels infants i el treball que es porta a terme de manera globalitzada a partir de tres àrees d’experiència i desenvolupament:

  • àrea de descoberta d’un mateix i dels altres.
  • àrea de descoberta de l’entorn.
  • àrea de comunicació i llenguatges.

En aquest article volem explicar com veiem uns continguts de l’àrea de descoberta de l’entorn i com ho vivim amb els alumnes de la Facultat del grau d’Educació Infantil. El treball del descobriment de l’entorn, segons el currículum, es treballa, en bona mesura, a partir de l’exploració dels elements de l’entorn natural i social.

Volem que els nostres alumnes de tercer del grau s’adonin que per observar i per estimular la formulació de bones preguntes l’escola ha de sortir a l’entorn i l’entorn ha d’entrar a l’escola.

L’enfocament de les sortides, segons Benejam (1996), posa en evidència la concepció dels mestres del procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Normalment, segons l’autora, els mestres, en les sortides escolars, pretenen afavorir la socialització dels infants, o fomentar un aprenentatge per descobriment directe, o utilitzar-les com a recurs didàctic.

A la Facultat, a Didàctica del Descobriment de l’Entorn, organitzem diferents sortides en relació amb aquesta segona intenció: fomentar un aprenentatge per descobriment directe que permeti observar i manipular tot allò que provoqui un aprenentatge significatiu. En són un exemple la platja com a entorn natural, i la visita al CRAM (Centre de Conservació i Recuperació d’Animals Marins) com a servei educatiu per treballar la conservació dels animals marins.

En aquest article voldríem explicar una sortida que hem fet amb els alumnes de tercer del grau d’Infantil com a exemple del que podrien aplicar a l’escola amb els infants; es tracta d’una experiència per descobrir l’entorn social.

En el camí que fan gairebé cada dia de casa a la Facultat, els alumnes, igual que els infants, veuen molts elements, alguns els desperten la curiositat, altres els generen preguntes, altres els passen desapercebuts.

Observar aquesta reixa, tocar-la,pot dur els alumnes a plantejar-se quin significat tenen les formes, quin ús té la reixa, de quin material està fet i per què. Preguntes, a vegades, molt evidents, però que ajuden a interpretar i contextualitzar un element de l’entorn en el moment històric i en el moment actual.

Una estratègia molt motivadora per situar aquesta descoberta de l’entorn ha estat partir d’un recurs com són els contes, que permeten, des del mateix llenguatge dels infants, connectar amb la realitat. En aquesta experiència hem utilitzat el conte d’Els tres porquets. La intenció ha estat treballar les cases i descobrir els materials amb què les han fet, per a què serveixen, com són i en què s’assemblen amb les que hem observat en el nostre entorn.

Aquesta comparació entre les cases de l’entorn i les cases del conte ens ha portat a situar-nos i observar també casa nostra. Busquem semblances i diferències, i ens adonem que a partir de les semblances arribem al concepte: a què li diem casa?, quins espais són comuns a les nostres cases? I a partir de les diferències observem la diversitat (materials, distribució, mides…).

Observar i comparar és el que serveix per adonar-nos que el que ens envolta és molt ric i ple d’elements interessants. Si deixem que els alumnes mirin i preguntin, ens sorprendrà moltíssim allò que veuen, a part de les cases hem observat els carrers: què són aquests forats al terra?, per què les rajoles canvien davant del pas de vianants?, com és que hi ha cases que tenen parets de pedra, altres de mirall, altres de rajoletes petites?, etc. Per fer aquestes observacions han anat al seu ritme, en grups petits.

Durant la sortida, hem seguit veient elements que porten a converses entre ells que després, un cop tornem a l’aula, enriquim d’aprenentatges nous: hi ha botigues… són cases?; la parada de l’autobús!, per a què serveix aquest armari de ferro fixat a terra i a la vorera? El mestre no sempre té la resposta del que ens pregunta el nen/a i aquest pot ser un bon moment per iniciar una recerca entre tots, consultar documentació i donar sentit a l’aprenentatge.

En aquest tipus de sortida, hem portat dispositius per enregistrar el que veiem i fer fotografies; alhora enregistrem tot el que diem. Avui en dia, portar les reproduccions de la realitat a l’aula és molt senzill.

Hem vist moltes vegades aquesta rajola a Barcelona, ens preguntem perquè n’hi ha tantes d’iguals i a l’aula en cercarem informació: es diu panot i la va dissenyar, l’any 1900, Josep Puig i Cadafalch, que era un arquitecte important de Barcelona. En moltes ocasions una recerca com aquesta ens pot portar molt més lluny del que en un principi teníem previst: qui era Puig i Cadafalch?, quines cases va fer?, quan va viure ?, etc.

Amb aquest element, no ens hi havíem fixat mai! Una alumna ens diu que a prop de casa seva n’hi ha un. I per a què serveix? No ho sabem… li fem una fotografia i ho buscarem… La resposta la trobarem entre tots.

Les portes de les cases estan tancades, ens mirem els panys, el timbres, gairebé tots són diferents; també hi ha números a les cases. A l’aula en farem una reflexió per veure si aquests números estan seguits o cadascú ha posat a la porta de casa seva el número que més li agrada.

Mirem els noms dels carrers per on passem. El carrer de la Facultat es diu Císter i no saben què vol dir, també ho buscarem… Anem anotant i fent fotografies de tot allò que ens crida l’atenció i després hi donarem contingut amb les recerques que farem a l’escola, segurament demanarem la col·laboració de les famílies també (pares, avis, germans…)

“El meu carrer és diu Amèrica”, “el meu Francesc Macià”, “el meu La Ginesta”, “el meu Santa Maria de Mar”, “el meu Balmes”, etc. Qui posa els noms als carrers i perquè? Què vol dir el nom del meu carrer? Tot el que veiem té un sentit. Descobrir-ho és una aprenentatge emocionant.

A les aules d’educació infantil escoltem poc els infants; en moltes ocasions,no pregunten potser perquè no se senten escoltats o perquè “anem per feina”.

És així, doncs, com amb els alumnes de tercer del grau d’Educació Infantil hem sortit a fer un passeig pels voltants de la nostra Facultat amb l’objectiu de posar la mirada en aquests elements tant propers i que, si més no fa tres cursos, veuen gairebé cada dia però no observen. Des de la perspectiva de descoberta de l’entorn, els alumnes han viscut en primera persona el canvi de mirada i la importància d’observar l’entorn, mirar-lo, documentar-se, fer-se preguntes i anar interpretant quin sentit té tot allò que tenim al nostre voltant.

Bibliografia:

Benejam, P. (1996). “Els objectius de les sortides”. Perspectiva Escolar, núm. 204, pàg. 2-8.