D’entrada, sembla que la resposta a la pregunta «parlem anglès suficientment a Catalunya?» hauria de ser negativa. Però abans de treure’n conclusions precipitades, centrem-nos en l’adjectiu “suficient” per calibrar què volem dir exactament 새 찬송가 ppt 전곡 다운로드.

L’anglès és la lingua franca del moment –substitueix el llatí o el francès– i, per tant, la que determina la mobilitat externa econòmica i cultural d’un país 다운로드. Recordem que, en tots els estudis fets amb empreses, sempre figura com una mancança principal en la formació dels candidats. En línia positiva, però, intentem establir ponts entre l’observació, la recerca i les possibles solucions realistes que es puguin adaptar al nostre context 다운로드.

En primer lloc, és cert que a Catalunya les darreres xifres diuen que només un 15% de la població parla anglès, mentre que a Europa la mitjana és d’un 60% (Eurobarometer 2005) 다운로드. Cal una desmitificació d’aquest nivell: no és avançat, com es pensa generalment, sinó un nivell intermedi que hauria de ser assequible.

En segon lloc, segons la recerca i l’observació directa, s’ha de fugir del parlant nadiu monocultural com a model a assolir 다운로드. Hem d’anar cap al parlant plurilingüe amb una alta competència intercultural. És a dir, una persona que pugui parlar més de dues llengües amb nivell intermedi com a mínim i que sàpiga interactuar entre dues cultures: al cap i a la fi, en els congressos o en les reunions internacionals es troben al voltant de la taula diferents nacionalitats que parlen en la lingua franca del moment, amb les procedències reflectides en les paraules i en les construccions gramaticals, però es fan entendre 다운로드.

En tercer lloc, hauríem d’aprofitar els beneficis que comporta ser un país bilingüe de facto, com ara tenir aquesta competència intercultural esmentada, a més de més facilitat per aprendre noves llengües relacionant-les amb les prèviament adquirides 파라오 게임 다운로드.

Tenim un dels col·lectius de professorat d’anglès més motivats, com demostra l’existència consolidada de l’APAC (Associació de Professors d’Anglès de Catalunya) i el seu congrés anyal, que reuneix més de 700 participants i ponents internacionals 신데렐라 다운로드. Això fa que puguem donar resposta a la importància de l’exposició continuada a la llengua amb la impartició d’assignatures en anglès a moltes escoles i universitats 삼국지 12 pk 다운로드.

Tot i així, encara no hem assolit aquest 60% de parlants d’anglès intermedi o avançat. Per què? Primer, la societat s’hi ha d’involucrar i donar prestigi a l’aprenentatge de llengües perquè sigui alguna cosa més que una de les «promeses» que es fan en començar l’any 다운로드.

Segon, dins el sistema educatiu, hem de fixar fites assequibles i fonamentades, i anar a pams. Apliquem sense complexos les bones pràctiques observades als centres externs: la classe hauria d’organitzar-se en grups reduïts, idealment amb dos professors a l’aula (una pràctica estesa a altres països, com és el cas de Finlàndia). A més, haurien d’aplicar-se pràctiques docents basades en bones pràctiques recollides en la recerca, com ara l’exposició a la llengua, la interacció, l’ús equilibrat de les quatre destreses (parlar, llegir, escriure i escoltar) i l’aprenentatge significatiu amb, per exemple, l’ensenyament basat en tasques i projectes o en la resolució de problemes. S’ha provat amb escreix que, més que el mètode, el que compta és el professor preparat i flexible per adaptar-se a diferents grup i contextos. És a dir, apropar la manera de fer a les generacions i a les realitats socials actuals.

Tercer, les universitats i l’Administració haurien de garantir una bona preparació i un bon suport per al professorat de manera continuada –s’hauria d’incentivar amb recursos l’assistència a congressos i les reduccions horàries per a formació. Així mateix, les regidories de districte podrien fomentar actuacions com ara dies d’intercanvi entre escoles internacionals a les mateixes poblacions, organitzar grups de conversa o jornades interculturals, explicar contes en llengües estrangeres, o incentivar espais d’intercanvi de llibres actuals de segona mà en diverses llengües. En aquesta línia, hi hauria d’haver més biblioteques que tinguessin préstec de llibres en llengües estrangeres.

Finalment, tots els mitjans de comunicació haurien de seguir l’exemple d’aquells que ofereixen suport amb subtitulacions en comptes de doblatges o veus sobreposades en les notícies.

En resum, què seria suficient, doncs? L’assoliment d’un nivell mínim intermedi per a tota la població escolaritzada i d’un màxim que pot variar segons la trajectòria vital i professional. Per assolir la fita es necessita, d’una banda, una revisió de les pràctiques docents i la formació del professorat per apropar-les a la recerca i al context específic; i, de l’altra, actuacions reals en tot el sistema educatiu amb el suport de l’Administració

Article original publicat per Maria González Davies en el Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol, núm. 196 (9 de febrer de 2010).