Per què i com tenir cura de la intel·ligència espiritual?

Per poder justificar el per què i com tenir cura de la intel·ligència espiritual, cal acotar el constructe. Segons Martínez-Lozano (2013), és la capacitat de transcendir el jo, separant la consciència dels pensaments, és a dir, percebent que la teva identitat no es redueix al jo psicològic sinó que es reconeix en la pura consciència que transcendeix el jo i la identitat personal. Per tant, a més espiritualitat menys ego i menys egocentració.

La intel·ligència espiritual ens aporta preguntar-nos i trobar el sentit de la vida i per tant poder viure alienats amb els principis espirituals. També ens ajuda a incrementar la capacitat d’admirar-se, meravellar-se de la realitat. De la mateixa manera ens ajuda a tenir una major capacitat d’allunyar-se un mateix i ens permet transcendir de l’immediat, ens permet prendre distància del cos, les accions, … part integrant d’un tot.

De la mateixa manera que necessitem “d’habilitats i coneixements” per desenvolupar destreses intel·lectuals, emocionals, o tecnològiques … seria lògic pensar que per aproximar-nos a un major coneixement de “l’espiritual”, necessitem desenvolupar habilitats i coneixements del camp espiritual desenvolupant la nostra intel·ligència espiritual.

Torralba (2010), afirma que l’ésser humà té unes necessitats d’ordre espiritual que no es poden satisfer ni desenvolupar si no és conreant la intel·ligència espiritual. Quan parlem de cultivar o cuidar ens referim al camí del coneixement que és diferent que el del pensament. Consisteix en aprendre a observar, fer callar i transcendir la ment. És a dir, estar atents al que passa amb els nostres pensaments, sentiments i emocions. El atendre com l’art del “adonar-se” sense jutjar i sense identificar-se amb res.

És important tenir en compte que la intel·ligència espiritual forma part de tots els éssers humans, segurament és una capacitat latent, que s’ha de conrear i per a això necessita la interacció, vinculació perquè desperti.

A continuació presentem algunes possibles accions i processos que ajuden a treballar i tenir cura de la intel·ligència espiritual:

Ø Buscar i valorar la solitud com a font de desenvolupament de la vida espiritual i motor que activa la intel·ligència social.

 

Ø Experimentar el silenci com àmbit especialment idoni per a la irrupció de preguntes transcendentals.

 

Ø Practicar la contemplació per captar el batec de la realitat exterior.

 

Ø Fomentar la capacitat de preguntar-se per la realitat exterior i interior.

 

Ø Aturar-se, parar l’activisme que permanentment ens acompanya.

 

Ø Practicar la meditació

 

Ø Practicar la gratitud, conrear la solidaritat com a experiència espiritual de profunda unió amb l’ésser de l’altre.

 

Ø …

 

El treballar la intel·ligència espiritual, com s’ha comentat anteriorment, potència capacitats donades en la persona com la serenitat, la compassió, la llibertat interior, ser observador del que està passant, …

Actualment bastants escoles han començat a treballar la “educació de la interioritat” com un camí per fer callar la ment i aprendre a viure en el present. Cal dir, que parlem de “interioritat” i no de “espiritualitat” en l’àmbit educatiu a causa de les connotacions negatives que pot presentar aquest terme com ara: anacrònic, doctrinari, obsolet, … No obstant això, cada vegada més emergeix la necessitat d’alimentar aquesta dimensió profunda des de la infància.

Si bé és cert que aquesta pràctica només pot ensenyar-la qui té treballada aquesta dimensió i la viu, hi ha materials i recursos que poden ajudar a qui vol apropar-se a educar-la en els nens.

Algunes propostes:

http://www.proyectopv.org/2-verdad/105contensmeditar.htm Tracta expressament de com ensenyar a meditar als nens.

http://www.covamanresa.cat/index.php?option=com_eventlist&view=categoryevents&id=7&Itemid=76&lang=es Són tallers per a la “educació de la interioritat”. Les persones que els dirigeixen -Carmen Xaló i Elena Andrés- treballen directament amb infants o bé amb educadors interessats en aquesta formació.

 

www.cetr.net és una altra web ( “Centre per a l’Estudi de les Tradicions Religioses”, dirigit per Marià Corbí) que ofereix recursos interessants en aquest camp.

 

http://catedu.es/psicologiapositiva/ equip d’assessors i professores del Centre de Professors i Recursos (CPR) “Joan de Lanuza”, de Saragossa. L’equip es diu “SATI”. I el programa, “AULES FELICES”.

 

https://youtu.be/EV8SBAsSTgQ Educar la interioritat Projecte educatiu “En Ti” Josean Manzanos

 

https://youtu.be/Ss6M0B-9ldo Entrevista completa Luís López, director del Programa TREVA i director del màster de Relaxació, Meditació i Mindfulness l’ICE

 

Per acabar, ho farem amb la següent frase:

“Tot el que hi ha és Consciència, Consciència és tot el que hi ha” (R. Balsekar).

Poder apropar-nos a aquesta frase, és obrir-nos a una nova perspectiva, la perspectiva no-dual. Martínez-Lozano (2014), ens acosta a aquest nou model en el qual ens ajuda a comprendre el pas del pensar al atendre, és a dir passar de la ment a la consciència. Aquesta ens permet conèixer el que realment som; som molt més que els nostres pensaments, sentiments i emocions. Per tant el que som no pot ser pensat si no estat.

Per a això, s’ha de silenciar la ment, silenciar el pensament, i quan això passa la consciència es fa present com un Tot, la -no-separació d’un tot. Entenent que el tot i les parts formen part del mateix i són la mateixa essència, diferents expressions de la unitat i de la totalitat.

Ruth De Leonardo

Àrea de Pedagogia