Dr. Josep Ballarín i prof. Ricard Bonmatí
Àrea de llengua i literatura i les seves didàctiques
Des de molt antic, considerem la llengua i les matemàtiques com les matèries instrumentals del pensament, és a dir, de la comprensió del món 다운로드. El neurocientífic Daniel T. Willingham afirma que “la comprensió és la memòria disfressada”¹, i això significa que, com més coses tens al cap, més fàcil t’és lligar caps: relacionar idees velles entre si i aquestes amb les noves, vingudes de fora i/o mig inventades per tu 다운로드. La importància dels continguts, doncs, és immensa. A deu anys, per exemple, un infant escandalosament mancat de vocabulari ¿com podria comprendre textos de coneixements i de ficció, explicacions acadèmiques, arguments i diàlegs de pel·lícules o, fins i tot, simples converses casolanes 에피소드 오브 메리 다운로드?
Willingham afirma que en general només recordem els conceptes sobre els quals hem reflexionat 불의 검. Que certes coses sí que les hem de memoritzar mecànicament, però que moltes altres ens les fem nostres quan hi pensem activament. L’actitud de l’ensenyant, doncs, ha de ser oferir als seus alumnes els millors continguts entre els indicats per a la seva edat, però no pas donant-los-els “mastegats”, sinó a mig embastar perquè cadascun d’ells, pensant-hi, acabi assimilant-los: component el seu propi coneixement 다운로드.
Sovint ens preguntem si els alumnes d’ensenyament infantil, primari, secundari o universitari realment accedeixen a un coneixement profund de la llengua. I solem constatar que no. En ells detectem errors, llacunes, no tan sols de llengua formal, sinó també de fons, de contingut.
Josep Ribera, professor de la Universitat de València, assegura que actualment molts alumnes de secundària fan textos poc precisos i molt ambigus: amb poca cohesió referencial. I afegeix: “L’èxit de la comunicació depèn de la construcció del text. […] La cohesió referencial té conseqüències directes tant en el significat global del text, és a dir en la coherència, com en l’adequació al context comunicatiu.” ² Si no t’expliques bé, potser el que et passa és que no entens bé el context en què vius. I si et costa entendre la vida, potser és perquè no la relaciones amb els continguts (mig) apresos, perquè el món personal i l’acadèmic et semblen dos mons a part.
Hauríem d’ajudar els infants i joves, doncs, a implicar-se cada cop més en la vida-art-i-cultura com un tot, a aprendre uns continguts i adquirir unes capacitats que els permetin expressar-se artísticament i/o apassionadament: fent servir amb destresa tots els llenguatges simbòlics per a poder integrar les idees dels altres (ciència, literatura, música, art) amb els sentiments propis i viceversa. Quan un diu literatura en veu alta, la comprèn “en viu” perquè hi posa entonacions pensades, contrastades; i passa el mateix, no cal dir-ho, amb la dinàmica, la música i la plàstica.
Doncs bé, al començament d’aquest curs 2014-2015, uns quants professors de l’àrea de llengua i literatura, conjuntament amb d’altres de les d’expressió corporal, música i plàstica, i amb el suport de tots els altres companys, hem engegat un projecte de recerca que pretén demostrar que la competència comunicativa global (i, com a conseqüència, l’aprofundiment en les matèries instrumentals) només es pot adquirir plenament desenvolupant la comprensió de conceptes, sensacions i sentiments a través de l’expressió i la creativitat, ja que aporten (tot compartint-la) reflexió “emotiva”, significativa.
El nostre projecte té com a primer objectiu oferir als estudiants de primer de Grau en Educació Infantil (el 2014-2015, únicament els de tarda com a grup pilot) eines expressives i creatives en els camps de les diverses menes d’expressió: corporal, teatral, poètica, plàstica i musical, per mitjà de pràctiques de lectura expressiva, comprensió, memorització i recitació de textos literaris, i d’exercicis de joc dramàtic, improvisació i altres tècniques teatrals (el paper de la paraula, el gest, l’actitud corporal, l’expressió d’estats d’ànim, el moviment, la mirada, etc.), amb el concurs del llenguatge musical i les arts plàstiques.
By: Colla del dimecres
¹Daniel T. Willingham. Per què als nens no els agrada anar a l’escola. Les respostes d’un neurocientífic al funcionament de la ment i les seves conseqüències a l’aula. Barcelona: Graó, 2011.
² Josep Ribera. La cohesió lèxica en seqüències narratives. Alacant-Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.