Cada any pregunto als alumnes de secundària de l’institut Ernest Lluch per què les festes de carnaval canvien de data d’un any a un altre. Si el naixement de Jesús el celebrem sempre un vint-i-cinc de desembre, per què no hi ha data fixa per recordar la seva mort i resurrecció?. Fa més de vint anys que faig la mateixa pregunta i mai saben respondre. Els coneixements previs sobre el significat de les festes que celebrem i el per què ocupen aquell  lloc en el nostre calendari és molt difús o gairebé nul. Tanmateix, és interessant que el coneguin i entenguin el seu sentit més profund.

Amb la festa de la Candelera que hem celebrat la setmana passada, 2 de febrer, es retira el pessebre de les cases i es dóna per finalitzat el cicle del Nadal. Maria, com totes les dones jueves, després d’infantar el fill, i havent-lo circumcidat el dia vuitè, es va quedar a casa trenta dies més, segons la Llei de Moisès (Lv 12, 1-8). Als quaranta dies d’haver infantat, va presentar el seu fill al Temple i quedà purificada. La presentació del nen Jesús i la Purificació de Maria és una de les celebracions més antigues introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I, l’any 496, unint tres festes romanes que se  celebraven a principis de febrer: Parentalia, Lupercalia i Matronalia 다운로드. Durant les Lupercalies se celebrava la fertilitat dels ramats i de les dones. La Matronalia era la festa dedicada a Juno, la deessa de la maternitat, o Lucina, la que porta els nens a la llum. La Parentalia era la festa dedicada als familiars difunts; es visitaven els cementiris en processó portant petites espelmes -candeles- beneïdes. Aquesta processó amb espelmes que feien els romans ha perdurat a les nostres esglésies durant la litúrgia de la Candelera. Tanmateix, després del CVII es va donar més èmfasi a la Presentació de Jesús al Temple (Lc 2, 22-38) on es reconegut com a Salvador i Messies per l’ancià Simeó i la profetessa Anna. En aquest fragment de l’Evangeli de Lluc, Simeó, just i pietós, entona un càntic preciós que és escollit  per cloure el dia a l’ofici de Completes de tots els monestirs.

La festa de la Candelera a l’Atmella de Mar.

Acabat, doncs, el cicle de l’Advent-Nadal-Epifania, de tradició romana, s’inicia el segon cicle: Quaresma-Pasqua-Pentecosta, de tradició jueva 그리드 스위치. Són les anomenades festes mòbils, ordenades a partir de la primera lluna plena de primavera, inici del mes de nissan (març-abril) en el calendari hebreu. Aquesta lluna estableix quan s’escau la Setmana Santa (de Diumenge de Rams a Pasqua Florida), ja que el Diumenge de Resurrecció es situarà el diumenge posterior al primer pleniluni de primavera. Comptant quaranta dies enrere ens situem en el Dimecres de Cendra i el cap de setmana anterior el Carnaval, que s’inicia el Dijous Gras. Si anem endavant, cinquanta dies després de Pasqua celebrarem el Diumenge de Pentecosta (les Sabu’ot del calendari hebreu), el Dilluns de Pasqua Granada, i el següent dijous, el Corpus.

El punt de referència és la Pasqua, la festa jueva més antiga.  El relat bíblic el trobem a dos llibres: Ex 12, 1-20 i Dt 16, 1-8. Originàriament se celebraven dues festes diferents que no tenien cap relació entre elles: una era ritus nòmada i l’altra era una celebració agrícola vinculada a la sega de l’ordi 다운로드. En temps dels primers patriarques, quan el poble semita era nòmada, la pesah (pasqua en hebreu) era el moment en què el poble es disposava a abandonar el seu campament per tal d’anar a altres llocs. S’escollia per marxar la primavera, quan començava el bon temps, i la nit de lluna plena per a il·luminar més bé el camí. Els Àzims era una festa que se celebrava durant el primer mes de la primavera o mes de les espigues (març-abril). És molt probable que els israelites l’adoptessin dels  pobles agrícoles que hi residien quan es van establir a Canaan. Just abans de la festa dels àzims es feia desaparèixer tot el gra de l’any anterior i durant set dies es menjava el pa fet amb el nou gra i sense fermentar (àzim vol dir sense llevat). El pa àzim simbolitzava metafòricament el que la primavera realitzava a la natura: el final de l’hivern (la mort) i el començament dels brots i la floració, símbol de nova vida.

 “Una primavera, pels volts del 1250 aC, aquesta festa esdevindria, en la memòria d’Israel, un veritable començament. Aquell any, la celebració de la Pasqua seria l’inici d’una nova etapa en la vida del poble: la marxa cap a la terra promesa. Israel recordarà que aquell any la celebració de la festa va ser l’ocasió de l’alliberament definitiu de l’opressió d’Egipte 다운로드. Aquella Pasqua va ser la primera de la història de la salvació. En endavant, cada 14 del mes de nissan a la nit, Israel celebrarà aquesta sortida d’Egipte (un esdeveniment històric) i no tan sols la festa de cada primavera” (Casanelles, P.; Gendra, J. 1997). Quan Israel arriba a Canaan, la terra que regalima llet i mel, uneix ambdues festes projectant sobre elles la seva experiència de salvació i així es converteix en un memorial del sopar de la nit de la sortida d’Egipte. Israel reinterpreta els símbols agrícoles en termes històrics: com la natura passa de la mort a la vida; així el poble jueu passa de l’ esclavitud a la llibertat. A la Terra Nova començava un temps nou ple d’il·lusions i esperances. Un temps per construir un nou país amb unes lleis més justes (recollides més endavant al seu llibre sagrat, la Torà). La llibertat, però, no s’assumeix en una nit. El pas de l’esclavitud a  la llibertat és un camí llarg. Es necessitarà tot un canvi  generacional (d’aquí vindria la xifra simbòlica dels quaranta anys al desert) per a viure la llibertat com un  compromís solidari i de responsabilitat. Celebrar la Pasqua per a les comunitats jueves actuals significa ser solidaris amb els oprimits, els que sofreixen avui l’esclavitud,  física  i/0 espiritual,  i es prega per a què tothom pugui viure en llibertat 킹오파 무겐 다운로드.

 La Pasqua de l’any 30 dC, Jesús en acudir a Jerusalem per a celebrar-la amb els seus amics és pres i mort en creu. L’últim sopar pasqual hauria estat un sopar pasqual. Per als cristians, en el darrer sopar de Jesús no es commemora l’alliberament d’Egipte, sinó l’alliberament de tota la humanitat. “Entre  els elements del sopar pasqual, Jesús acull el pa àzim i el vi i els dóna el sentit nou del lliurament de la seva vida” (Casanelles, P.; Gendra, J. 1997). La Pasqua cristiana recupera el sentit del pas de l’esclavitud a la llibertat i l’enriqueix pel pas de Jesús de la mort a la vida. La Pasqua esdevé la festa cabdal: la celebració de la resurrecció. La immensa lluna pasqual il·lumina els camins amb una llum blanca que encoratja a caminar sense por. Malgrat la fosca que envolta hi ha una llum que guia i senyala el camí.  El sopar pasqual acaba amb uns salms lloant Déu  (Hallel yah ) donant gràcies pel do de la llibertat 에반게리온 더빙 다운로드.  D’aquesta recitació del Hallel yah  (lloar Déu) sorgirà l’Al.leluia que els cristians cantem durant la vetlla pasqual. L’Al.leluia és un càntic esperançador, és confiar que malgrat tot, sempre hi ha una nova oportunitat.

 Som a set setmanes abans de la Pasqua, tot just a l’ inici de la Quaresma. Avui és  Dimecres de Cendra. Durant la litúrgia el sacerdot imposa cendra (la dels palmons i les palmes beneïts el Diumenge de Rams de l’any passat) al front tot dient: “Recorda’t que ets pols i que a la pols tornaràs”, un gest que recorda la nostra contingència.

 La Quaresma són quaranta dies de preparació per a la Pasqua. Per als primers cristians era un temps en el que es preparava als catecúmens per al baptisme que se celebrava durant la vetlla pasqual. D’aquesta preparació baptismal es va convertir en preparació penitencial a partir del segle IV. El temps quaresmal vol ser una experiència de desert: quaranta anys va trigar el poble d’Israel a arribar a la terra promesa, quaranta dies va estar Moisès abans de pujar al Sinaí,  i quaranta dies va restar Jesús al desert preparant-se per a la seva vida pública 다운로드. El desert és el lloc on no hi ha camins, on la vida es fa difícil, gairebé impossible. És en aquest sentir-se perdut on els relats bíblics relaten la trobada amb Déu. El desert es converteix així en un simbolisme: lloc de reflexió, lloc de prova, lloc de trobada amb el Misteri, lloc que implica un canvi personal. També nosaltres al llarg de la vida, ens trobem en situacions de dificultats i de proves; són les situacions de desert; de pors, d’inseguretats i de riscs. El desert no és sols un lloc geogràfic, sinó sobretot una situació humana. Es produeix sempre que els homes enfrontem les dificultats i els dubtes que sorgeixen en la nostra vida i intentem superar-los. Creixem quan lluitem contra les dificultats. No es pot arribar al futur, que cadascú somnia, sense passar pel dolor i el dubte. És en aquest sentit que els cristians celebrem la quaresma.

 A l’escola la quaresma és una excel·lent oportunitat per a educar la interioritat 다이렉트x 10 다운로드. Dedicar temps per aturar-se, per a reflexionar sobre què fem i com ho fem; com ens sentim; com es troben dins del grup; com podem resoldre els nostres conflictes. També pot ser una bona ocasió per sortir a passejar per la natura i caminar tranquil·lament i en silenci, posant èmfasi en la percepció de tots els sentits, en l’admiració de la bellesa. A moltes escoles aquest temps de mirada interior va associat a la vella quaresma. Cada setmana es canta la cançó i aprofitant que s’arrenca una cama es proposa un repte personal o un propòsit com a  grup-classe per a la setmana següent. Aquestes activitats de percepció, de silenci i reflexió suposaran un creixement personal si van més enllà de trobar-se bé i mirar-se el melic, i evidencien descentrament.

Cada any l’Ajuntament de Reus fa l’encàrrec de la Vella Quaresma a un artista.
L’any 2006 li van fer l’encàrrec a la Pilarin Bayés.

Referències

• Casanelles, P 다운로드. ; Gendra, J. (1997). Ritual de l’hagadà de Pasqua. La celebració del sopar pasqual jueu. Barcelona: Claret.
• López, L. (2015). Educar la interioridad. Barcelona: Plataforma.
• Melloni, X. (2003). L’U en la multiplicitat. Barcelona: Mediterrània.
• Rodríguez Carmona, A. (2001). La religión judía. Historia y teología. Madrid:BAC.
• Soler i Amigó, J. (2001). Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic.
• Torralba, F 다운로드. (2012). Inteligencia espiritual en los niños. Barcelona: Plataforma.

Anna Eva Jarabo
Àrea d’Humanitats