Què és l’art per a mi?

Rafael Guerrero Céspedes (Perú, 1980) viu i treballa a Copenhaguen. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (2011), després d’estudiar Disseny Industrial a la PUCP (Pontificia Universidad Católica del Perú).

He anat germinant el concepte art com si d’un arbust es tractés, en cada etapa de la meva vida. Encara no estic en una edat prou madura com per dir que l’art ho és tot a la meva vida, però la seva complexitat pot distreure’m sempre de l’arrel de la qual s’alimenta la meva obra. Complexitat des que vaig decidir estudiar de manera formal el que en un principi semblava un propòsit només empíric. Així, amb disset anys, el meu professor de literatura de l’escola secundària em va consultar què era l’art. En veure que era una resposta d’alumne a mestre, vaig observar en mi una certa incomoditat comprometedora, ja que en aquella edat primerenca havia decidit posar-me a estudiar les belles arts. La meva resposta va ser honesta: l’art era alguna cosa que no entenia totalment però que m’agradava fer. Avui puc dir que no em vaig equivocar, però que l’enfocament d’aquell moment s’ha esvanit fins al punt de sortir del meu mapa o del que jo almenys coneixia. Potser per això, l’art per a mi és obtenir respostes, ja que mai les he tingut clares. L’observació i intel·ligència que algun dia va ser tan primària, com provar de recórrer un aeroport, visitar unes ruïnes, intentar de parlar un idioma diferent del que em va donar la meva mare, abandonar llocs, habitar-ne d’altres, poden ser alhora una tesi sobre la modernitat. Curiosament, una mica de tot això està present en la meva obra actual. L’art per a mi pot ser un vehicle per empènyer la nostra humanitat a través dels límits que solem col·locar, barreres en definitiva. És un instrument purament humà, atès que ha estat “dissenyat” com a tal per i per a nosaltres. Històricament podem veure, en una gran línia de temps, com l’art es transforma i ens deixa mostres en diversos indrets del nostre planeta. Així, per a mi, l’art és un joc de construcció, on la variable forma i sentit és establir contacte amb la vida al llarg de la història. El que és bo per a mi és que continuo veient moltes vegades aquesta variable d’una manera simple, des dels somnis de la infantesa, per dir-ho d’alguna manera. M’agrada creure que hi ha molta democràcia en l’art i que per ser artista n’hi ha prou a buscar alguna resposta per resoldre els nostres problemes o respondre a les nostres preguntes, amb les quals batallem a diari, a vegades amb humor, a vegades amb passió, a vegades sense gaire interès. Però, en cada intent —sigui com sigui: so, cop de tinta sobre el paper, color sobre alguna cosa, formar, desformar alguna cosa—, sempre estarem creant alguna cosa i donant resposta als problemes de la vida, una mica com explicant el que, com jo encara, no puc explicar del tot, però que sé què m’agrada fer.

Rafael Guerrero, Abandono Voluntario III, 2015