Alain Blomart, doctor en Antropologia per la Sorbona i professor a la FPCEE Blanquerna-URL
Un aspecte positiu del coronavirus és que ens ha fet replantejar els hàbits i els fonaments de les nostres societats, que han actuat com a mirall. Concretament, la manera de reaccionar dels governs i dels ciutadans davant d’aquesta crisi sanitària ha evidenciat els valors (o la manca de valors) dels diferents països 해요tv 다운로드.
Sense pretendre ser exhaustiu, podríem presentar deu valors:
1. Honestedat o falta de sinceritat: el coronavirus ha posat a prova la transparència dels governs, alguns dels quals, des que es va començar a propagar el virus, no han explicat sempre la veritat 윈도우7 usb dvd tool 다운로드. És el cas del president xinès, que ho va amagar durant les dues primeres setmanes.
2. Confiança o por: a Suècia i la Xina, per exemple, s’ha vist la confiança dels habitants envers el seu govern i els altres ciutadans. Molts americans, en canvi, van desconfiar totalment dels altres ciutadans i van comprar armes (béns de primera necessitat, segons D. Trump!). Molts pensaven que el coronavirus provocaria la ruïna de les classes desfavorides, que assaltarien les cases de les classes mitjanes i altes per aconseguir menjar 카카오톡 pc 사진 다운로드.
3. Resiliència/valentia o incapacitat de resistir: el coronavirus ha posat de manifest la valentia dels metges i les infermeres i ha obligat la ciutadania a aguantar un període llarg de confinament i totes les conseqüències socials, psicològiques i econòmiques (pèrdua de feina, situacions de molta pobresa, etc.) que comporta.
4. Igualtat o desigualtat: moltes famílies han hagut de conviure en pisos molt petits mentre els multimilionaris, a casa seva, tenien jardí, piscina, pista de tennis, etc 다운로드. D’altres no tenien ordinador perquè els seus fills poguessin fer els deures de l’escola en línia, i moltes persones autònomes han perdut la feina i, per tant, els ingressos, mentre que d’altres tenen un sou fix. Sense parlar de les famílies pobres dels països del tercer món, que no es poden permetre el confinament.
5. Solidaritat o individualisme: alguns països tenen un sistema d’ajudes socials més desenvolupat que d’altres 카니발갱 다운로드. Per exemple, als EUA preval un sistema individualista i molta gent no té seguretat social: per tant, són moltes les persones vulnerables davant de la crisi del coronavirus. La falta de solidaritat també s’ha notat entre països d’Europa quan Itàlia, el primer país afectat va demanar ajuda als altres països europeus i davant de la seva resposta negativa, va haver de demanar-la a Rússia, Xina i Cuba 다운로드.
6. Generositat o egoisme: la generositat consisteix a satisfer les necessitats dels altres, tal com han fet els metges, el personal sanitari i les persones voluntàries que han ajudat la gent gran i les persones desfavorides. Tots han entregat o sacrificat la seva pròpia vida, mentre que alguns actors, actrius o “famosos” no sabien què fer per recuperar el protagonisme perdut 다운로드.
7. Utilitat o futilitat: la crisi del coronavirus ha evidenciat quines són les professions indispensables (personal sanitari, d’alimentació, mestres…) i quines professions són clarament secundàries (actors, cantants, jugadors de futbol…). Així, ha quedat clara la paradoxa de la nostra societat, que paga sous milionaris a feines d’entreteniment mentre que les feines més necessàries no són prou remunerades ni valorades 다운로드.
8. Humilitat o oportunisme: la discreció del personal sanitari, que ha fet una feina de formigues, per sentit de la responsabilitat i del compromís, ha contrastat amb l’afany d’oportunisme d’algunes personalitats del món de l’espectacle o de l’entreteniment que buscaven protagonisme enviant missatges (a vegades hipòcrites) a la població perquè es quedés a casa.
9. Respecte o irresponsabilitat: el respecte per les normes i envers els altres ha sigut majoritari, però en alguns països hi ha gent que no ha actuat amb respecte ni responsabilitat i s’ha saltat les regles del confinament 다운로드. La responsabilitat és un tema que ha interpel·lat cada ciutadà i ciutadana de totes les edats però també els empresaris, els comerciants, etc.
10. Llibertat o control: les mesures de confinament han reduït la llibertat de les persones i hi ha hagut casos extrems de control, com a Israel (on s’han vigilat els mòbils dels habitants per saber qui no respectava el confinament) o a Hongria (on el president ha aprofitat la situació per obtenir els plens poders) 데드 셀 다운로드. Són casos de deriva autoritària que indiquen que la democràcia està en perill.
Després d’aquest decàleg de valors, podem afirmar que la crisi del coronavirus ha evidenciat les contradiccions de les nostres societats i ha fet reflexionar sobre els valors de cada país i la prioritat que tenen: el poder polític o l’interès econòmic, tal com s’ha vist clarament a Gran Bretanya i als EUA al principi de la crisi, o les persones, tal com s’ha pogut observar en alguns països, particularment en països dirigits per primeres ministres (Islàndia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Taiwan i Nova Zelanda): una perspectiva de gènere seria interessant per determinar si alguns valors (cuidar, protegir la vida?) són més propis de les dones. De totes maneres, el coronavirus ha sigut un amplificador del que fem bé i malament, i, per tant, és una bona oportunitat per millorar el que falla en la nostra societat.
Referències per aprofundir aquest tema:
– Rey Peiteiro, Domingo. “La crisis del coronavirus y la crisi de valores”, in El confidencial digital, 01.05.2020:
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/la_voz_del_lector/crisis-coronavirus-crisis-valores/20200429150211143886.html
– Ricart, Marta. “El virus nos pone a prueba: ¿somos egoístas o solidarios””, in La Vanguardia, 26.03.2020:
https://www.lavanguardia.com/vivo/psicologia/20200326/474207515821/coronavirus-egoismo-solidaridad.html
– Riera, Ramon. “Com canviarà el nostre sistema de valors el coronavirus?”, Vilaweb, 31.03.2020: https://www.vilaweb.cat/noticies/coronavirus-canviar-sistema-valors-opinio-ramon-riera/