Reciclatge lingüístic del professorat de llengües addicionals

Lidia Montero Micharet
Doctora en Lingüística Aplicada i Adquisició de Segones Llengües
Professora d’anglès a la FPCEE Blanquerna i d’Anglès en àmbits professionals a la Universitat de Barcelona

Caterina Riba Sanmartí
Doctora pel programa de doctorat Traducció, Llengua i Literatura
Professora d’anglès a la FPCEE Blanquerna i de Traducció a la UVic-UCC

Paraules clau: llengua addicional, anglès, reciclatge professional, recursos d’aprenentatge

Reciclatge lingüístic del professorat de llengües addicionals

Una de les preocupacions del professorat d’anglès com a llengua addicional hauria de ser la de mantenir la seva destresa lingüística i estar al corrent de com evoluciona la llengua que ensenya. Mantenir la llengua al dia és una tasca important tant per a ‘nadius’ com a ‘no-nadius’ –si és que aquesta divisió aporta alguna llum, com qüestiona, entre d’altres, Enric Llurda. En tot cas, tant si l’anglès és l’única llengua que es domina com si no, tant si s’ha adquirit durant la infantesa com si s’ha fet més endavant, el reciclatge lingüístic és fonamental per a l’ensenyament de llengües.

És recomanable que tot el professorat sense excepció mantingui la llengua activa, en sigui usuari i sigui conscient que l’aprenentatge és un procés continu tant per a qui comença a adquirir una llengua com per al parlant experimentat que l’ensenya. Cal tenir en compte que les llengües són dinàmiques i evolucionen, de manera que constantment plantegen nous reptes. Les expressions col·loquials o l’argot, per exemple, estan sotmesos a tendències i modes, i l’avenç de les tecnologies motiva la creació de neologismes per descriure noves realitats socials i culturals. Utilitzant la llengua regularment, el professorat s’enfronta a nou vocabulari, a expressions idiomàtiques vigents i ha d’esforçar-se per resoldre situacions comunicatives. A més d’actualitzar els seus coneixements lingüístics, tindrà més presents les estratègies i dificultats de l’aprenentatge de llengües addicionals, i aquest fet li permetrà alhora desenvolupar empatia cap a l’alumnat. Així mateix, se servirà de recursos d’aprenentatge que pot compartir també amb l’alumnat, sempre que siguin adequats a la seva edat i perfil.

Per mantenir-se al dia, una via amena i cada vegada més accessible és el visionat de sèries de televisió en versió original, ja sigui amb subtítols en la llengua materna, o en anglès o sense. N’hi ha per a tots els gustos i de totes les temàtiques i s’hi reprodueixen els diversos accents arreu del món: The Wire, Call the Midwife, House of Cards, Downton Abbey, Modern Family, The Office, The Borgias, Utopia, etc.

Una altra forma d’entreteniment que permet ampliar el coneixement de la llengua consisteix a escoltar conferències d’accés obert com les TEDtalks (https://www.ted.com/talks) i podcasts, arxius d’audio de qüestions diverses que es poden trobar, entre d’altres, en les webs de ràdios per internet. Un banc de podcasts especialment variat i atractiu és el de la BBC (www.bbc.co.uk/podcasts) o el de la NPR (www.npr.org/podcasts).

Internet també posa al nostre abast una immensa varietat de material escrit. La xarxa ens facilita l’accés a llibres de tot el món, ja sigui en paper o en format digital (https://www.gutenberg.org). A més, bona part de diaris i revistes publiquen el seu contingut a la seva web, de manera que hi podem trobar diaris escrits en anglès arreu del món (http://www.onlinenewspapers.com) i revistes de les temàtiques més diverses, des d’anàlisi d’actualitat (http://time.com) fins a revistes sobre famosos (http://people.com), d’anècdotes i curiositats (http://www.rd.com/magazine) i de creació literària (www.cicadamag.com).

D’altra banda, el professorat interessat a manterir-se al dia de la recerca en didàctica de llengües i innovació metodològica té a la seva disposició una gran quantitat de revistes acadèmiques en anglès d’entre les quals destaquen Language Learning, ELT Journal, TESOL Quarterly, o Language Teaching.

Una publicació que no està orientada al món acadèmic sinó que pretén ser una plataforma per tal que el professorat d’anglès de Catalunya de totes les etapes educatives comparteixi experiències és la revista de l’APAC (http://www.apac.es/index.html). Aquesta Associació de Professors i Professores d’Anglès de Catalunya organitza anualment una ELT-Convention sobre reflexions i pràctiques didàctiques de l’anglès amb propostes d’aula presentades per professionals de l’ensenyament.

A més d’aquests recursos posats al nostre abast pels mitjans de comunicació més “oficials”, a la xarxa podem trobar una porta a la llengua anglesa més actualitzada en youtubers i bloggers, tot i que no tenim cap garantia de la correcció  lingüística. L’exposició a aquesta mena de materials frescos i actuals pot apropar-nos a l’ús més corrent de la llengua però alhora pot generar vicis lingüístics. En una línia similar, l’accés a internet ens pot facilitar la interacció oral i per escrit amb altres usuaris de la llengua que ensenyem, mitjançant la participació a fòrums de discussió i a plataformes d’intercanvi lingüístic. Aquestes eines ens donen l’oportunitat també de posar a prova la nostra competència comunicativa com a usuaris actius de la llengua.

Com més variat sigui el material lingüístic amb què entrem en contacte, més s’enriquirà la nostra perspectiva de la llengua en qüestió, del seu ús real i de les possibles variants en diferents contextos. Aquest tipus d’accés a la llengua a la xarxa es pot considerar en certa mesura com una simulació d’immersió lingüística. Fins a cert punt, pot ser comparable a l’experiència de viure a un país de parla anglesa i aportar els beneficis de l’exposició a la llengua i del seu ús actiu.

Finalment, voldríem recalcar que els docents tenen la responsabilitat d’oferir a l’alumnat un model de parla correcte, eficaç i actualitzat, a més d’encarnar ells mateixos un model d’aprenent. El professorat ha de ser conscient que la llengua no és estàtica i que les expressions idiomàtiques van quedant obsoletes, i procurar portar a l’aula una visió global i realista de la llengua addicional. Una de les claus de l’èxit consisteix a motivar l’alumnat: aconseguir que l’aprenentatge de llengües transcendeixi l’espai de l’aula i que els alumnes acabin utilitzant de forma autònoma la gran quantitat d’eines i recursos de què disposem.