El passat 25 de novembre va fer cinc anys que ens va deixar… i des de l’àrea volem dedicar aquest espai per recordar la seva tasca.

Carlos Gallego inicia la seva trajectòria professional com a monitor i mestre de primària. El seu interès per entendre com aprenen els infants i el seu sentit crític sobre el model d’escola predominant en aquells moments l’empenyen,  l’any 1975, a iniciar estudis de Psicologia 다운로드. La simultaneïtat del treball a l’aula amb aquests estudis el porta a plantejar-se noves preguntes i a cercar teories per tal de respondre-les. Durant els anys vuitanta, i com a resultat d’una pràctica reflexiva, comença a implementar a l’aula estratègies innovadores per generar processos d’aprenentatge significatius en l’àrea de matemàtica.

Paral·lelament,  comença a treballar en la formació i l’assessorament per a mestres, fa recerca, organitza i pren part en cursos i jornades 콜오브듀티1 다운로드. Al llarg dels anys,  aquestes tasques s’aniran incrementant i acabaran convertint-se en la seva passió professional.

El 1984 inicia la seva activitat com a professor a Blanquerna en la formació inicial de futurs mestres. La seva aportació a l’àmbit universitari es manifestava en el diàleg permanent entre teoria i pràctica, entre la formació inicial i la permanent, així com en la consolidació de la recerca en el grup “La cultura matemàtica de les persones” (ICE- UAB).

Mor el 25 de novembre de 2011 deixant-nos iniciat un camí cap a la possibilitat d’una escola emancipadora i orientada al significat 다운로드.

En Carlos s’apropava a les matemàtiques escolars des del paradigma de la complexitat. Tractava d’entendre-les com un sistema compost per molts elements que s’interegulen creant noves realitats. Així, es planteja els processos mentals dels infants com a sistemes compostos per experiències viscudes, coneixements adquirits, expectatives, propòsits, intencions, formes d’expressar-se, emocions, etc. I les aules com a realitats complexes formades per mestres i alumnes, fonts d’informació, estructures textuals, funcions socials, etc. Tots aquests elements li van fer considerar com es relacionen a les aules els sistemes que formen les matemàtiques, les persones i les realitats socials, regulant-se i organitzant-se 신용재 정류장 다운로드. Al patró d’aquesta regulació i la realitat que es creï en aquest entorn serà el que ell anomenarà “activitat matemàtica escolar”.

Tot això el Carlos ho resumia en un objectiu final que és donar una mica de llum a les conseqüències pedagògiques i institucionals que té el fet de considerar que les persones i les aules són sistemes complexos, per unir la inclusivitat de les aules i la qualitat dels aprenentatges (Gallego, 2005)

En aquest sentit, relacionava l’aprenentatge de les matemàtiques amb la realitat social de les aules i amb la seva transformació progressiva en una comunitat inclusiva que es fonamenta en convertir informació en coneixement. I entenia com a fonamental per a aquesta comunitat, tenir en compte la raó, les emocions i els valors de convivència i enfocar les matemàtiques de manera que els diferents “saber” i els diferents “saber fer” s’integrin en les experiències que viuen les criatures i contextualitzant-les perquè es relacionin amb situacions concretes i amb la necessitat d’entendre-les.

Un parell de conferències per comprendre el seu pensament:

• Conferència de Carlos Gallego amb mestres d’Educació Infantil al VII Congreso Regional de Educación de Cantabria sbs 클립. 29/04/2010
• “Alfabetització matemàtica i comunitats escolars” (CREAMAT). 27/03/2008

Referències

Articles en revistes
Gallego, C. (2006). Las paradojas de enseñar matemáticas, Cuadernos de Pedagogía,  pp. 49-51 ezpdf reader 2.0.
Gallego, C. (2006). La clase es un sistema público matemático, Cuadernos de Pedagogía, 355, pp. 68-70.
Gallego, C. (2004). La vida matemática, Aula de innovación educativa, 132, pp. 9-13.
Gallego, C. (2004). El aula, escenario de las matemáticas, Kikiriki 다운로드. Cooperación educativa,73, pp. 37-40.
Villanueva, I., Gallego, C., Comas, N., Fort, E. (2003). Los Tintines descubren su entorno, Kikiriki. Cooperación educativa, 67, pp. 64-73.
Gallego, C 다운로드. (2001). Com són els significats matemàtics que construeixen els nens? La funcionalitat de la lògica, Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport, 8, pp. 88-109.
Gallego, C. (2001). Contextos para la enseñanza de las matemáticas,  Aula de innovación educativa, 107, pp. 6-11 다운로드.
Gallego, C. (1999). “Lògica” té nom de dona, Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport, 5, pp. 113-141.
Gallego, C. (1998). Por los caminos de la inteligencia: Debate a siete bandas, Cuadernos de Pedagogía, 271 , pp. 38-49.
Gallego, C. (1998). Lógica, sensibilidad y matemáticas, Cuadernos de Pedagogía, 271, pp. 56-60 무편집 영상 다운로드.

Llibres
Gallego, C., Pons, M. (2005). Repensar el aprendizaje de las matemáticas: matemáticas para convivir comprendiendo el mundo, Barcelona: Graó.
Gallego, C. (2000). Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques: ensenyar a compartir la visió del món, Palma de Mallorca : Conselleria d’Educació i Cultura.
Gallego, C. (1988). La Enseñanza y el aprendizaje de las matemáticas como proceso comunicativo, Murcia : Programa de Educación Compensatoria.