Arxiu d'etiquetes: activitat física

Més activitat física abans dels 6 anys millora la memòria de treball a l’ESO

Juanjo Rodríguez Yañez. Àrea d’Educació Física FPCEE Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

 

Recentment s’ha publicat un estudi a la revista The Journal of Pediatrics, realitzat pels investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que demostra que una major activitat física en l’etapa d’Educació Infantil (0-6 anys) té un impacte positiu en la capacitat d’aprenentatge dels adolescents. Aquesta setmana alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia.

Aquesta relació positiva entre activitat física i millor activitat cerebral ja era coneguda, però a través d’aquest estudi longitudinal podem saber que existeix una relació causal, podent establir que una major realització d’activitat física en la infància influeix en el desenvolupament cognitiu en edats posteriors.

Cal destacar que ja a la dècada dels 70, un estudi realitzat a la Universitat de Carolina del Nord per Ramey, Dorval i Baker-Ward (1983, pàg. 96), amb nens d’un a tres anys, va demostrar que “una bona alimentació, joguines educatives, mestres excel·lents i nombrosos i abundants estímuls sensorials”, van contribuir de forma significativa al desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes d’aquesta edat.

I ja més recentment, en altres estudis científics també s’ha comprovat com una activitat física adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, facilitant els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’activitat física aeròbica, a través de jocs o l’esport, estimula l’alliberament d’una proteïna anomenada BDNF que actua com a neurotransmissor, ajudant en la comunicació entre les neurones i en els processos memorístics.

Us fem mans d’un documental  Redes on parla d’aquests i altres aspectes relacionats amb aquesta temàtica:


Fonts de Documentació:

Gómez Pinilla. F. (2011). Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation. Eur J Neurosci, 33, 383-90.

Ramey, C., Dorval, B., & Baker-ward, L. (1983). Group day care and socially disadventaged families: effects on the child and the family. In Sally Kilmer (Ed.), Advances in Earl Education and Day Care. A research annual. Greenwich, Jai Press Inc. (3), 69-106.


 

L’Educació Física també és l’Educació per a la Salut

 

Dr. Josep Sánchez Malagón.

Professor de l’Àrea d’Educació Física del Grau d’Educació. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. 

Tal i com diu l’Organització Mundial de la Salut (WHO), la salut contempla tres àmbits essencials de la persona: El benestar físic, el mental i el social¹.

La persona graduada en Educació Infantil i /o Primària amb menció d’Educació Física, o mestre/a especialista en Educació Física, és la principal promotora de la salut en els centres educatius a tots els nivells. En primer lloc, és coneixedora de tot el que fa referència al funcionament dels i les docents a nivell escolar (currículum…). En segon lloc, ha estat format per aplicar de forma didàctica i metodològica els continguts relacionats amb l’Educació Física i la Salut. En tercer lloc, és coneixedora de les característiques anatòmiques i fisiològiques dels nens i nenes d’aquesta franja d’edat.

Physical Activity Vs. Physical Activity²

L’Educació Física augmenta el nivell d’aprenentatge dels infants i joves, per això algunes escoles ja fa temps han integrat les Classroom Physical Activity Breaks  per activar  el cervell de l’alumnat. S’ha demostrat científicament que aquest fet millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels alumnes, tal i com es mostren en alguns estudis publicats al portal Active Living Research: Active Education.

Mitjançant l’Educació Física, l’escola ha de donar als infants i joves les claus per a una educació per a la salut, per a tota la vida i des de tots els punts de vista.

I com que l’Educació Física vol ser inclusiva, té capacitat per respondre a la diversitat des de tots els punts de vista: Físic, mental i social, tot adaptant-se a les necessitats de tots i totes les estudiants. 

Per tant, aquests/es mestres han de ser els/les dissenyadors/es dels programes de les escoles pel que anomenem Activity Learning Lessons o Classroom Activity Lessons.


Referències: 1. http://www.who.int/suggestions/faq/es;  2. http://www.sparkpe.org

 

Ull viu al món educatiu! (o preocupacions que preocupen)

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Fa poques setmanes el moviment Girlguiding va publicar un informe al voltant dels pensaments i les actituds que tenen les noies i les joves adolescents a Anglaterra. L’organització Girlguiding, va ser creada al 1909 i impulsà el creixement i l’educació de les nenes i les joves angleses d’entre 5 i 25 anys. Aquest moviment va néixer per reivindicar el rol femení dins del Scouting, o boys scouts, dirigit inicialment a nens de sexe masculí.

media

Gràfic 1. (Font: Girls’ attitudes survey’16, p.10)

Amb la participació de més de 100.000 noies angleses amb edats compreses entre 7 i 21 anys, l’enquesta respon a aspectes com ara: les seves impressions al voltant de l’autoimatge, la confiança, el tractament del gènere als mitjans de comunicació, les relacions socials, la seguretat, el lideratge, l’educació i les habilitats o el benestar emocional de les enquestades, entre d’altres. A grans trets, els resultats són colpidors a la vegada que encoratjadors de la feina educativa i social que ens queda per fer en el camp de la igualtat de gènere.

A tall d’exemple, alguns dels resultats més interessants mostren que el 23% de les nenes entre 7 i 10 anys senten que han d’estar perfectes en relació al seu aspecte físic, i encara més, la relació augmenta a mida que van sent més grans; així ho senten un 46% de noies entre 11 i 16 anys i un 61% quan tenen entre 17 i 21 anys. Aquesta actitud, en gran mesura, ve ocasionada per la força pressió que exerceixen els mitjans de comunicació, ja que el 80% de les noies a partir dels 17 anys asseguren estar d’acord que les dones sovint són mostrades com a “persona objecte” als mitjans o a la xarxa (tal i com podem observar al Gràfic 1. A més a més, el 37% de les noies entre 11 i 21 anys també reconeix que sovint es comparen amb les celebrities de televisió o internet.

choices

Gràfic 2. (Font: Girls’ attitudes survey 2016, p. 27)

En relació a l’entorn escolar i, concretament, a l’àmbit de l’Educació Física, també volem destacar el resultat que mostra que fins als 10 anys el 91% de noies afirmen tenir les mateixes opcions a l’hora de practicar un esport concret o activitat física a l’escola; Ara bé, tal i com es pot apreciar al Gràfic 2, aquesta xifra disminueix fins al 43% quan les joves tenen entre 11 i 21 anys. En aquest sentit, l’escola en general, i més des de l’àrea d’Educació Física, és necessari treballar per potenciar i millorar aquesta autoimatge corporal de les alumnes, oferint a la vegada igualtat d’oportunitats fisicoesportives. L’escola ha de vetllar pel creixement i el benestar de tots i totes les alumnes, siguin del sexe que siguin, l’edat, la religió o qualsevol condició social que els diferenciï. Perquè de fet, tots som ben diferents però ben iguals a la vegada. Necessitem una escola, i una societat, més justa i sostenible amb el compromís social.

Altres mitjans com El diari de l’educació, The Guardian, o la BBC també han fet ressò de la notícia.

La necessitat vital de moure’s per créixer i aprendre!

Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

L’activitat física (AF) és fonamental per al correcte funcionament del cos, entenent aquest cos com a una unitat formada per una part física, cognitiva, emocional i social. L’AF ha estat present en totes les èpoques de la història de la humanitat. En aquest sentit, el famós cardiòleg Valentí Fuster afirma:

«El nostre cos conserva la memòria del 99,6% de la història de la humanitat, en què calia córrer cada dia per arribar viu al dia següent. Només cal veure el fascinant disseny del peu humà, amb la part davantera més ampla que la part del darrere per tal de guanyar embranzida amb la gambada, amb el seu engranatge de petits ossos perfectament articulats per poder optimitzar la transmissió d’energia des del taló fins a la punta del peu; una màquina construïda per córrer.» (Fuster, 2006, p. 187-188)

Credit: Mike BairdCrèdit: Mike Baird (CC)

Amb relació a l’àmbit cognitiu, en diferents estudis científics també s’ha comprovat com una AF adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, i facilita els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’AF, rica en estímuls a través de jocs o esports, estimula la segregació d’una proteïna anomenada BDNF, que actua com a neurotransmissor i que ajuda en la comunicació entre neurones i els processos memorístics.

Des del punt de vista biològic, s’ha demostrat que l’AF és necessària per al correcte desenvolupament del cos humà i per a la prevenció de diferents malalties. Aquest fet permet viure més i millor, ja que, d’una banda, afavoreix el desenvolupament dels diferents òrgans i sistemes i, de l’altra, fa que funcionin més eficaçment, i així es millora la qualitat de vida i s’endarrereix l’envelliment (Garcés de los Fayos, 2004).

En aquest sentit, cal destacar la importància d’educar en l’AF i en els seus beneficis per a la salut. Segurament el benefici més important és el fet que estimula aquell qui la practica i fa que es responsabilitzi de la pròpia salut. Per tant, com a educadors, pares o tutors hauríem de vetllar per uns objectius educatius clars : crear en la infància hàbits de pràctica d’AF i ser conscients dels seus beneficis, ja que l’experiència ens mostra que, si oferim possibilitats de fer AF de manera agradable i gratificant, els nens i les nenes es mantenen actius. Fuster (2006) afirma:

30 minuts d'Activitat Física al Dia«Els nens sedentaris tendeixen a convertir-se en adults sedentaris, mentre que els nens físicament actius tenen més probabilitats de seguir sent físicament actius de grans. Les proves que l’AF és beneficiosa són tan indiscutibles que l’Associació Americana del Cor recomana que tots els nens i les nenes més grans de 4 anys, i tots els adolescents, practiquin com a mínim 30 minuts d’una AF moderada i divertida i, com a mínim, 30 minuts d’AF intensa 3 hores la setmana com a mínim.» (p. 26)

Crèdit: Generalitat de Catalunya

L’AF també ens ofereix importants beneficis en clau emocional. En aquest sentit hem de destacar la reducció dels estats d’ansietat, les disminucions dels nivells per controlar la depressió i les millores en els índexs d’estrès (Berger & McInman, 1993), i reforça l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconeixement (Campbell, 1990).

«Actualment sabem que no solament la memòria del còrtex cerebral és capaç de retenir una vivència, sinó que és tot el cos el que actua: la pell reté les sensacions tàctils; els peus i les cames, les sensacions associades als desplaçaments; el cor, els sentiments i les emocions; els ronyons, els canvis de temperatura; els óssos i els músculs, les sensacions de debilitat i fortalesa, i així successivament, ja que és tota la vida sistèmica la que intervé en cada acció motriu.» (Lagardera 2007, citat per Pellicer & Pérez, 2014, p. 3).

D’aquesta manera, des de l’Àrea Curricular d’Educació Física, entenem que, quan fem referència a la motricitat, tenim en compte la seva incidència en la totalitat de la persona, la qual cosa comporta una educació física que, a través de la motricitat en essència, també és biomotriu, sociomotriu, psicomotriu, expressivomotriu, etc.; i, per tant, una educació física que contribueix a uns aprenentatges valuosos (competències) que tenen lloc a partir de les vivències i les experiències viscudes en la pròpia pràctica motriu.

Per concloure, hauríem d’entendre l’educació física, durant tota l’escolaritat (infantil, primària i secundària), sota els plantejaments següents:

  1. Que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats.
  2. Que es preocupi per temes del dia a dia i del futur més immediat.
  3. Que s’encarregui d’estimular i «oferir aprenentatges decisius per a l’existència humana, i que afecten, per tant, la globalitat de l’ésser humà» (Lagardera, 1992, p. 64).
  4. Que sigui adequada i que s’adapti a diferents propostes pedagògiques i a les necessitats dels nens i les nenes.
  5. Que es trobi integrada en el marc educatiu general i que doni resposta a les demandes curriculars i competencials.

 

REFERÈNCIES

  • Berger, B. & McInman, A. (1993). «Exercise and the quality of life». En R.N. Singer, M.M. Murphey, L.K. Tennant, Handbook of Research on Sport Psychology (729-760). Nova York: Macmillan Publising Company.
  • Campbell, J. D. (1990). «Self-esteem and clarrity of the self-concept». Journal of Personality and social psychology, 59, 538-549.
  • Fuster, V. (2006). La ciencia de la salud. Barcelona: Editorial Planeta.
  • Garcés de los Fayos, E. (2004). Actividad física y hábitos saludables en personas mayores. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Gómez Pinilla. F. (2011). «Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation». Eur J Neurosci, 33, 383-90.
  • Pellicer, I. & Pérez, N. (2014, abril). «Educación física emocional. Una nueva manera de enfocar la materia de Educación Física». Comunicació oral en les X Jornades d’Educació Emocional, Congrés internacional d’Educació Emocional, Barcelona, del 4 al 6 d’abril de 2014, a la Universitat de Barcelona. Recuperat a http://www.jornadeseducacioemocional.com/wpcontent/uploads/2012/04/6.Educaci%C3%B3n-F%C3%ADsica-Emocional.-Irene-Pellicer-N%C3%BAria-P%C3%A9rez..pdf