Arxiu d'etiquetes: aprenentatge

L’educació lingüística del segle XXI

El departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

Dra. Eva Tresserras Casals

“We are Bronx!” Justament això és el que llegim quan entrem a la pàgina web del Bronx Community College i el primer que veiem quan hi arribem caminant: “Nosaltres som Bronx!” Primera reflexió com a amant de la lingüística i de les possibilitats que ens brinda el llenguatge en general: a qui fa referència ‘nosaltres’ 다운로드?

Aquest pronom personal que ofereix la idea de col·lectivitat apareix en interrelació amb la comunitat, una comunitat que brinda esperança al barri més feble de Nova York en molts sentits: evidentment econòmic, però també social. El Bronx és el cinquè barri que més immigrants ha rebut de tot Amèrica del Nord. Tot i així, la confluència de llengües i cultures, i l’amalgama d’identitats que s’hi van construint amb el pas dels anys, ha fet que avui els infants monolingües de cinc anys que viuen en aquesta zona no sobrepassin el 45% ABAP TXT 다운로드. Més de la meitat, per tant, parlen una altra llengua familiar a casa, i la que comparteixen la gran majoria és el castellà. Dada interessant a tenir en compte, atès que un nombre altíssim de centres educatius de la ciutat parteix d’un únic currículum en anglès.

Fruit de la globalització, però, i de la incipient necessitat de transformació dels models educatius, el departament d’Educació ha finançat un projecte a l’Institut de Recerca de Llengües Urbanes (RISLUS) de CUNY (City University of New York), que posa en evidència la necessitat de fer ús del transllenguatge, és a dir, transitar per les diferents llengües i dialectes que conformen la realitat dels parlants 스피드 핑 다운로드. I aquest és el programa en el qual he participat durant l’estada de recerca que he portat a terme arran d’una beca per a la formació del professorat universitari concedida per la Generalitat (MIF).

Cal saber que totes les universitats, que l’estat de Nova York divideix en ‘colleges’ i ‘community colleges’ en funció de si els estudis que s’hi fan són de quatre o de dos anys –els nostres graus i cicles formatius–, estan sota el paraigua de CUNY 다운로드. CUNY ofereix llibertat de càtedra als més de vint-i-cinc centres públics que hi podem trobar, però entén la universitat com un sistema integrat que lluita per la igualtat d’oportunitats ‘to the whole people’ en una ciutat on avui s’hi parlen més de 200 llengües, que no és poc!

Si traspassem això a l’escola, els currículums duals han emergit com una possibilitat de donar resposta a aquest binomi lingüístic anglès-espanyol, i com una finestra que pretén ajudar a prendre consciència que l’addició de llengües és sempre un fenomen positiu 다운로드. A més, no és estrany que la ciutat més cosmopolita del món sigui alhora una de les ciutats amb més problemes racials del continent. I si els LatinX –terme cada vegada més usat per definir les arrels hispanes i llatines, i rebutjar les classificacions de gènere– fan que el castellà sigui la segona llengua més parlada, és normal que els programes duals siguin el primer pas per avançar cap al plurilingüisme. L’anglès pesa i els seus parlants l’equiparen a estatus social.

M’agrada pensar que a Catalunya això ho tenim superat: educativament, segur, políticament, no tant 다운로드. L’escola proveeix estratègies per fer del català la llengua vehicular, sovint davant de molts infants que no la tenen com a llengua 1, i això permet evitar la segregació per motius lingüístics i socials. Des de la universitat portem a terme formacions en el plurilingüisme i la interculturalitat, i treballem amb i des de les escoles per partir de la pròpia realitat de cada context 다운로드. I el departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

I és que no ens cansarem de repetir que les llengües no conviuen en compartiments estancs, sense contacte, ni encara menys interdependència 고스톱 무료 게임. A Nova York aquesta dualitat lingüística s’ha convertit en el primer pas per fer emergir una llengua poc valorada pels propis parlants, que si la parlen, a casa, sovint no l’escriuen i no en fan ús de manera formal. A Catalunya, en canvi, s’hi parlen diferents llengües de forma natural, i ho escollim els interlocutors en funció dels parlants i de les situacions comunicatives donades 카봇 시즌6 다운로드.

Viure un mes a la ciutat més multicultural del món m’ajuda a reafirmar-me, amb més força que mai, que ser monolingüe en ple segle XXI és l’excepció i malauradament avui, i a casa nostra, encara hem de gastar energia per fer entendre a certs dirigents que el català no és només un símbol d’identitat i pertinença, sinó allò que ens uneix i ens acosta com a parlants d’una mateixa comunitat. I és que quan explotem els propis repertoris –a mi m’agrada parlar de motxilla– posem en evidència totes les llengües i dialectes que constitueixen la identitat dels parlants, i ho fem a partir d’una llengua comuna, la de l’escola, el català 터치다운 다운로드.

Més activitat física abans dels 6 anys millora la memòria de treball a l’ESO

Juanjo Rodríguez Yañez. Àrea d’Educació Física FPCEE Blanquerna 다운로드. Universitat Ramon Llull.

 

Recentment s’ha publicat un estudi a la revista The Journal of Pediatrics, realitzat pels investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que demostra que una major activitat física en l’etapa d’Educació Infantil (0-6 anys) té un impacte positiu en la capacitat d’aprenentatge dels adolescents 다운로드. Aquesta setmana alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia 다운로드.

Aquesta relació positiva entre activitat física i millor activitat cerebral ja era coneguda, però a través d’aquest estudi longitudinal podem saber que existeix una relació causal, podent establir que una major realització d’activitat física en la infància influeix en el desenvolupament cognitiu en edats posteriors 다운로드.

Cal destacar que ja a la dècada dels 70, un estudi realitzat a la Universitat de Carolina del Nord per Ramey, Dorval i Baker-Ward (1983, pàg 다운로드. 96), amb nens d’un a tres anys, va demostrar que “una bona alimentació, joguines educatives, mestres excel·lents i nombrosos i abundants estímuls sensorials”, van contribuir de forma significativa al desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes d’aquesta edat 다운로드.

I ja més recentment, en altres estudis científics també s’ha comprovat com una activitat física adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, facilitant els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011) 다운로드. Segons aquestes investigacions, l’activitat física aeròbica, a través de jocs o l’esport, estimula l’alliberament d’una proteïna anomenada BDNF que actua com a neurotransmissor, ajudant en la comunicació entre les neurones i en els processos memorístics 다운로드.

Us fem mans d’un documental  Redes on parla d’aquests i altres aspectes relacionats amb aquesta temàtica:


Fonts de Documentació:

Gómez Pinilla 다운로드. F. (2011). Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation. Eur J Neurosci, 33, 383-90 iec 규격.

Ramey, C., Dorval, B., & Baker-ward, L. (1983). Group day care and socially disadventaged families: effects on the child and the family. In Sally Kilmer (Ed.), Advances in Earl Education and Day Care. A research annual. Greenwich, Jai Press Inc. (3), 69-106.


 

És possible el Gir Dialògic dins l’àrea d’Educació Física?

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (URL)

L’aprenentatge dialògic (AD) es basa en la concepció comunicativa dels aprenentatges 제주도의 푸른밤 다운로드. S’entén que la interacció és imprescindible perquè es produeixin processos de transformació individual i social a través del diàleg. Així, la construcció del coneixement s’inicia en un pla intersubjectiu per posteriorment concretar-se en una construcció personal 멜론 2019 12월 4주차 top100. El diàleg és doncs un element clau en l’aprenentatge.

L’AD es defineix com el resultat de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, on diferents persones aporten arguments en condicions d’igualtat amb l’objectiu d’arribar a un consens 두사람 다운로드. Els diferents arguments exposats s’han de valorar en funció de la seva validesa i no per la posició de poder dels que les realitzen.Font: http://www.agilebuddha.com/agile/drive-innovation-by-creating-communities-of-practice

Per produir-se un AD no només és necessari un gran nombre d’interaccions sinó que és imprescindible que el diàleg es produeixi en unes condicions específiques 다운로드. Aquests condicionants revelen els principis del AD.

A continuació exposem els principis i proposem la seva adaptació a les classes d’Educació Física (EF):

  1. Diàleg igualitari: Aquell en el qual les diferents aportacions es consideren en funció de la validesa dels arguments aportats i no de la posició de les persones que els emeten 7080노래모음 다운로드. A l’EF es tindrien en compte tots els punts de vista de l’alumnat sense tenir en compte el seu nivell d’habilitat motriu, sexe, ètnia …
  1. Font: http://www.lacenet.org/callus/hormigas/veure_reto_11_12.php?id=162 Intel·ligència cultural: És un concepte més ampli d’intel·ligència que engloba la intel·ligència acadèmica i les altres capacitats de llenguatge i acció que ens permeten arribar a acords 다운로드. A l’EF hauríem de tenir en compte, no només aquells continguts lligats a aspectes quantitatius del moviment (execució d’habilitats coordinatives o desenvolupament de capacitats condicionals), sinó també aspectes qualitatius: percepció, respecte als companys/es i a les normes, presa de decisions…
  1. Transformació: Aquest principi implica abordar les situacions de desigualtat amb vista a transformar-les i no a reproduir-les o adaptar-s’hi 크롬 파일 일괄 다운로드. L’EF hauria de ser un espai per a tot l’alumnat en lloc de per a aquells o aquelles més forts, més ràpides o més hàbils … es converteix en un espai de transformació i d’oportunitat 웹 하드 일괄 다운로드.
  1. Dimensió instrumental: L’AD no ignora la dimensió instrumental, sinó que s’intensifica i s’aprofundeix 다운로드. L’EF ha de plantejar tasques no només que diverteixin a l’alumnat, sinó que impliquin també l’aprenentatge dels continguts de l’àrea curricular i, fins i tot, d’altres àrees 사기열전 다운로드.
  1. Creació de sentit: A través de l’estreta relació entre l’escola i la vida quotidiana de les persones, la comunitat. L’EF ha de fer participar a les famílies o les associacions esportives en algunes propostes educatives.
  1. Solidaritat: Entesa com la lluita contra l’exclusió social i la desigualtat, es concreta en les classes quan l’alumnat col·labora amb els seus iguals per millorar l’aprenentatge de totes i tots. A l’EF aquest principi es fa palès durant les classes quan el company o companya més hàbil ha de col·laborar amb els altres per aconseguir un objectiu comú.Font: http://maestroenriquemontano.blogspot.com.es/2013/09/juegos-cooperativos-y-de-confianza-en.html
  1. Igualtat de les diferències: La igualtat de les diferències és el mateix dret de totes les persones a viure en la seva diferència. A les classes d’EF aquest principi es té en compte quan tot l’alumnat té el mateix dret a fer classe i a aprendre les mateixes coses que els altres des de la seva pròpia especificitat, per tant, hem de crear contextos de pràctica motriu inclusius que assegurin la possibilitat d’èxit a tots els nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

 

Per aprendre més sobre el tema, us convidem a llegir el següent article: El Aprendizaje Dialógico.

 

Educar en valors a través de l’esport

Àrea d’Educació Física
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna

Per tercer curs consecutiu, i incrementant l’èxit a cada edició, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha portat a terme el programa Juga Verd Play on el disseny de les competicions esportives escolars giren al voltant d’un clar objectiu: Educar en valors a través de l’esport 마인크래프트 스토리모드. Curt i ras, a la vegada que inspirador i instigador per reconduir situacions com les que encara continuem veient durant els caps de setmana en alguns terrenys de joc 다운로드.

Juga Verd Play va nèixer l’any 2013, de la mà d’un equip d’educadores i educadors liderats pel Dr 프렌즈 시즌1 통합자막 다운로드. Carles González Arévalo. El programa introdueix diferents adaptacions en el calendari de partits, les puntuacions o, fins i tot, en la implicació dels espectadors (públic de la grada), entrenadors/educadors o dels mateixos esportistes una vegada es finalitza el partit 오투잼 모바일 다운로드. Per tant, a mode de rúbrica i d’un sistema estandaritzat per puntuar els valors i el joc net, no guanya qui més gols, cistelles o punts realitza, sinó aquells equips que mostren més fairplay i que han estat valorats així de manera objectiva per tots els agents implicats photoshop cs.

L’organització del programa és exemplar i recull tots els ingredients per ser un clar referent del canvi de tendència que ha d’esdevenir a l’esport educatiu i en edat escolar 다운로드. A més a més, també existeix un suport pels dispositius mòbils (App disponible per Apple Store i Google Play) per tal de recollir i computar la puntuació dels diferents equips 액티브스퀘어 다운로드.

Per a més informació, existeix un Dossier Explicatiu on es recullen tots els detalls del programa e4u dic download.

Felicitats per la iniciativa i… per molts anys més! Sense dubte, cal seguir treballant en aquesta direcció 다운로드.

 

Fem el TFG, fem cura de continguts!

Jorge Coderch i Xavier Àvila.

Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica

La cura de continguts és un procés de gestió de la informació que permet recollir, amb el suport d’eines informàtiques, informació provinent de múltiples fonts 슬롯 머신 게임 다운로드.

I aquesta és precisament una de les competències que es treballen intensament en el treball de f inal de g rau (TFG) 고양이 사진.

Les fases d’aquest procés van des de l’elecció del tema d’interès fins a la publicació i la difusió de forma continuada dels resultats obtinguts durant un període que pot oscil·lar entre unes poques setmanes i anys 다운로드.

En el nostre cas, el tema estarà directament vinculat amb el tema del TFG i amb els aspectes més rellevants del marc teòric que s’aniran treballant i sobre els quals es focalitza la nostra atenció al llarg del curs 다운로드. Pel que fa a la publicació i difusió dels resultats, tenint en compte que es tracta d’un procés dinàmic i compartit, com ja veurem, permetrà establir autèntiques xarxes de coneixement entre estudiants i tutors interessats en un mateix tema o temes afins 다운로드.

Entre les fases d’elecció del tema i difusió dels resultats se n’intercalen d’altres:

  • la selecció de les fonts d’informació a les quals ens subscriurem per rebre articles, notícies, vídeos i altres tipus de publicacions que es troben a la xarxa.
  • la definició dels criteris que permetran escollir les dades rellevants i descartar aquelles que no ho siguin.
  • l’enriquiment de les dades escollides amb comentaris (resum, valoració, etc.) i etiquetes (que en permetin la classificació).

L’esquema següent permet visualitzar gràficament la seqüència descrita:

ProcésCuraContinguts

La tasca del curador de continguts cobreix totes aquestes fases però no acaba aquí; també ha de ser competent en l’ús de les TIC, i més concretament en l’ús d’eines específiques de cura de continguts, una de les més conegudes és Scoop.it.

Scoop_ItAquesta eina, o d’altres de similars, esdevé imprescindible per gestionar la cura de continguts de forma eficaç.

Una de les característiques més rellevants de la cura de continguts és el fet d’anar publicant a la xarxa, de forma continuada, el resultat de la cura: els articles i els documents seleccionats amb els corresponents comentaris.

En aquest apartat és important el treball d’assessorament i supervisió del tutor, ja que la qualitat de la cura d’aquell tema vindrà definida per l’adequació dels criteris de selecció i la qualitat dels articles i els documents que es triïn. Així mateix, serà important definir etiquetes i paraules clau significatives sobre el tema o afegir comentaris que augmentin el valor acadèmic d’aquella documentació.

Gràcies a aquest fet, els curadors es poden beneficiar de la feina duta a terme per altres curadors. Els topics o temes seguits per aquests curadors passen a ser noves fonts d’informació de gran valor, atès que les dades han passat per un primer procés de selecció i enriquiment. Cada publicació d’un curador pot ser re-emesa per un altre, en un procés similar al retuit que podem fer a Twitter. La cura de continguts esdevé, per tant, un procés públic en el qual poden col·laborar diversos agents i que pot ser seguit per qualsevol persona gràcies a la difusió de les dades.

CuraContingutsImatge

Amb la incorporació d’aquesta dimensió durant la realització del TFG, creiem que es potenciarà el treball col·laboratiu dins la comunitat educativa, amb l’enriquiment que això comporta; i, d’altra banda, també permetrà responsabilitzar els estudiants projectant la seva tasca de recerca a la societat pràcticament des del principi del seu TFG i amb un elevat grau d’exigència que, de segur, millorarà la seva formació acadèmica.

 

 

Imagina, crea, comparteix

jorgeJorge Coderch,  Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica | @jcoderch

De ben segur que aquesta proposta: imagina, crea, comparteix, engrescaria qualsevol nen i, perquè no dir-ho, també molts adults.

Disposar del temps necessari per imaginar, per tenir els coneixements i les habilitats que ens permetin crear i, a més, poder compartir amb el món les nostres creacions semblen una garantia de motivació i també d’aprenentatge 식스틴 다운로드.

Doncs bé, aquest és precisament el repte que ens proposen des del MIT, en el qual el Lifelong Kindergarten group del Media Laboratory va desenvolupar Scratch, un programari gratuït amb què els nens poden crear històries interactives, jocs i animacions.

La interfície de Scratch, que també hi és en català, és tan senzilla que qualsevol persona pot aprendre’n el funcionament bàsic en uns quants minuts 나 혼자산다. Ara bé, les possibilitats d’aquest entorn són infinites i els projectes Scratch poden arribar a tenir una enorme complexitat.

Interfície Scratch

Cada cop són més les escoles, a Catalunya i a tot el món, que dediquen un espai setmanal a la programació amb Scratch. S’acostuma a incorporar a partir de tercer curs de primària i se segueix utilitzant també a l’ESO.

L’objectiu, tal com es pot intuir, no és únicament aprendre a utilitzar el pensament lògic que utilitzen els programadors, el que anomenem pensament computacional keyshot 5. Es pretén també fomentar el pensament creatiu, treballar conceptes matemàtics, musicals, estratègies de disseny, resolució de problemes i col·laboració.

Pel que fa a la metodologia, el mestre no ensenya Scratch, més aviat acompanya el procés de descoberta i d’aprenentatge dels infants 다운로드. En ocasions proposa reptes ajustats a les capacitats dels nens, fa preguntes, dóna pistes… Es pot parlar d’un procés de descoberta guiada.

El treball amb Scratch implica un assaig i error continu però en aquest cas l’error s’interpreta com una oportunitat d’aprenentatge 다운로드. És fantàstic veure com dos nens analitzen la seqüència de blocs de programació que han creat i raonen per quin motiu el personatge no fa allò que havien programat i quina seria la millor solució.

GatB

 

A Blanquerna es fa una introducció a Scratch ja a primer curs dels estudis de Magisteri 피아니스트 다운로드. Es treballa tant en  coneixement de l’eina com en la seva aplicació a l’aula.

Posteriorment, a quart curs, en una optativa vinculada al disseny de materials didàctics, els futurs mestres tenen l’oportunitat de viure conjuntament amb nens i nenes de l’escola Projecte, una sessió Scratch, guiats per un del mestres de l’escola, i gran coneixedor del tema, en Frank Sabaté.

Com funciona? Imagina i crea

Scratch2Per començar caldrà escollir un personatge, un escenari i, emprant petites peces de programació que encaixen uns amb les altres per formar blocs, planificarem què ha de passar 웨스턴샷건 다운로드.

Vegem-ne un exemple: si volem que el personatge, un gat, faci una tombarella (un gir de 360º) podem construir un bloc encadenant les peces següents:

Tombarella - bloc de programació

Podem veure’n el resultat a continuació:

Ara bé, per quin motiu hem decidit repetir 10 vegades i girar 36º? Hauria passat el mateix repetint 360 vegades un gir d’1º? I si repetim 18 vegades un gir de 10º?

Aquestes preguntes ens poden fer entrar en un cicle de reflexió, assaig, comprovació del resultat, realització de noves prediccions i així fins a obtenir el resultat final 다운로드.

A més, amb Scratch podem programar robots i altres dispositius com ara el kit Makey Makey, que permet detectar o incidir sobre el món físic amb múltiples experiments.

MaKey MaKey – An Invention Kit for Everyone from jay silver on Vimeo 다운로드.

Diverses maneres d’aprendre

No hi ha una única forma d’aprendre a programar amb Scratch. Podem:

  • Imaginar què volem aconseguir i crear, transformar les nostres idees en una o més seqüències de blocs que configuraran el joc, l’animació o el relat interactiu. Ho farem tots sols, o encara millor, col·laborarem amb companys per mirar de trobar conjuntament respostes als reptes que ens anem plantejant.
  • Explorar les produccions d’altres scratchers per esbrinar com ha estat fet un projecte i, si ho volem, reutilitzar-lo per fer una versió alternativa o utilitzar-lo com a font d’inspiració per fer una versió totalment nova 고양체.
  • Fer servir tutorials com els que incorpora el mateix Scratch, que ens guiaran pas a pas en l’elaboració de la seqüència o bé podem veure vídeos que ens proposen reptes divertits i que ens expliquen quines són les claus per resoldre’ls.

Compartir

En la versió 2.0, els projectes Scratch es creen en línia, en una finestra del navegador, i també poden ser publicats a la xarxa, de manera que siguin accessibles per a tothom. D’aquesta manera s’ha anat creant una comunitat d’aprenentatge que, en començar 2015, compta amb 7.614.271 projectes publicats. Milions de persones de tot el món participen en aquesta comunitat.

Per als més petits

ScratchJr- versió 5-7 anys per a tauletes digitals

Recentment ha aparegut una nova versió: ScratchJr, pensada per ser utilitzada  per infants de cinc a set anys en tauletes digitals.

La interfície és encara més senzilla, tal com es pot veure en aquest vídeo:

 

 

Animeu-vos a provar Scratch

Per acabar, i si encara no ho heu fet, us voldríem animar a utilitzar per primer cop Scratch. Només cal dedicar-hi una estona per viure una gran experiència!

Prova-ho

I si ho feu, podeu comentar com us ha anat en aquest mateix blog.