Arxiu d'etiquetes: competència comunicativa

L’educació lingüística del segle XXI

El departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

Dra. Eva Tresserras Casals

“We are Bronx!” Justament això és el que llegim quan entrem a la pàgina web del Bronx Community College i el primer que veiem quan hi arribem caminant: “Nosaltres som Bronx!” Primera reflexió com a amant de la lingüística i de les possibilitats que ens brinda el llenguatge en general: a qui fa referència ‘nosaltres’?

Aquest pronom personal que ofereix la idea de col·lectivitat apareix en interrelació amb la comunitat, una comunitat que brinda esperança al barri més feble de Nova York en molts sentits: evidentment econòmic, però també social. El Bronx és el cinquè barri que més immigrants ha rebut de tot Amèrica del Nord. Tot i així, la confluència de llengües i cultures, i l’amalgama d’identitats que s’hi van construint amb el pas dels anys, ha fet que avui els infants monolingües de cinc anys que viuen en aquesta zona no sobrepassin el 45%. Més de la meitat, per tant, parlen una altra llengua familiar a casa, i la que comparteixen la gran majoria és el castellà. Dada interessant a tenir en compte, atès que un nombre altíssim de centres educatius de la ciutat parteix d’un únic currículum en anglès.

Fruit de la globalització, però, i de la incipient necessitat de transformació dels models educatius, el departament d’Educació ha finançat un projecte a l’Institut de Recerca de Llengües Urbanes (RISLUS) de CUNY (City University of New York), que posa en evidència la necessitat de fer ús del transllenguatge, és a dir, transitar per les diferents llengües i dialectes que conformen la realitat dels parlants. I aquest és el programa en el qual he participat durant l’estada de recerca que he portat a terme arran d’una beca per a la formació del professorat universitari concedida per la Generalitat (MIF).

Cal saber que totes les universitats, que l’estat de Nova York divideix en ‘colleges’ i ‘community colleges’ en funció de si els estudis que s’hi fan són de quatre o de dos anys –els nostres graus i cicles formatius–, estan sota el paraigua de CUNY. CUNY ofereix llibertat de càtedra als més de vint-i-cinc centres públics que hi podem trobar, però entén la universitat com un sistema integrat que lluita per la igualtat d’oportunitats ‘to the whole people’ en una ciutat on avui s’hi parlen més de 200 llengües, que no és poc!

Si traspassem això a l’escola, els currículums duals han emergit com una possibilitat de donar resposta a aquest binomi lingüístic anglès-espanyol, i com una finestra que pretén ajudar a prendre consciència que l’addició de llengües és sempre un fenomen positiu. A més, no és estrany que la ciutat més cosmopolita del món sigui alhora una de les ciutats amb més problemes racials del continent. I si els LatinX –terme cada vegada més usat per definir les arrels hispanes i llatines, i rebutjar les classificacions de gènere– fan que el castellà sigui la segona llengua més parlada, és normal que els programes duals siguin el primer pas per avançar cap al plurilingüisme. L’anglès pesa i els seus parlants l’equiparen a estatus social.

M’agrada pensar que a Catalunya això ho tenim superat: educativament, segur, políticament, no tant. L’escola proveeix estratègies per fer del català la llengua vehicular, sovint davant de molts infants que no la tenen com a llengua 1, i això permet evitar la segregació per motius lingüístics i socials. Des de la universitat portem a terme formacions en el plurilingüisme i la interculturalitat, i treballem amb i des de les escoles per partir de la pròpia realitat de cada context. I el departament d’Ensenyament acaba de publicar el nou model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya: un model d’educació plurilingüe i intercultural.

I és que no ens cansarem de repetir que les llengües no conviuen en compartiments estancs, sense contacte, ni encara menys interdependència. A Nova York aquesta dualitat lingüística s’ha convertit en el primer pas per fer emergir una llengua poc valorada pels propis parlants, que si la parlen, a casa, sovint no l’escriuen i no en fan ús de manera formal. A Catalunya, en canvi, s’hi parlen diferents llengües de forma natural, i ho escollim els interlocutors en funció dels parlants i de les situacions comunicatives donades.

Viure un mes a la ciutat més multicultural del món m’ajuda a reafirmar-me, amb més força que mai, que ser monolingüe en ple segle XXI és l’excepció i malauradament avui, i a casa nostra, encara hem de gastar energia per fer entendre a certs dirigents que el català no és només un símbol d’identitat i pertinença, sinó allò que ens uneix i ens acosta com a parlants d’una mateixa comunitat. I és que quan explotem els propis repertoris –a mi m’agrada parlar de motxilla– posem en evidència totes les llengües i dialectes que constitueixen la identitat dels parlants, i ho fem a partir d’una llengua comuna, la de l’escola, el català.

L’accés a la formació del professorat: la PAP

Antònia Carbonell i Xènia Riba, professores de l’àrea de Llengua i Literatura i les seves Didàctiques de la FPCEE Blanquerna

Origen i destinataris

Amb la finalitat de millorar la formació dels futurs mestres, el 2013, el Consell Interuniversitari de Catalunya posà en marxa el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF). Una de les accions d’aquest programa és la proposta de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’educació de totes les universitats catalanes públiques i privades.

En un principi, a Catalunya, a partir del curs 2014-2015, els aspirants a cursar els graus d’Educació Infantil o d’Educació Primària havien d’aconseguir una mitjana de 5 entre les proves de català i castellà de les PAU per ser acceptats als estudis de Magisteri, tenint en compte que als dos exàmens havien d’obtenir una qualificació superior a 4. És a dir, podien suspendre les proves de Llengua Catalana i de Llengua Castellana de la selectivitat, i aprovar-la després de fer mitjana amb les altres matèries.

Tanmateix, des del curs 2016-2017, es va implementar una nova PAP, amb  l’objectiu d’assegurar que els futurs estudiants dels graus d’Educació reunissin unes condicions òptimes per tal de garantir la millor formació possible en l’etapa universitària. Així, doncs, a banda de les PAU, els alumnes provinents de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Superior han de superar dues proves: la de Competència Comunicativa i Raonament Crític, i la de Competència Logicomatemàtica. Perquè l’estudiant sigui declarat apte, cal que la mitjana aritmètica dels dos exàmens sigui de 5 sobre 10. I per poder fer la mitjana, en cadascun dels exàmens ha d’obtenir una qualificació igual o superior a 4. Aprovar la PAP té una validesa indefinida.

Els estudiants provinents de sistemes educatius diferents al català poden realitzar l’exercici en castellà. I pel que fa als alumnes amb necessitats educatives especials -amb dislèxia, TDH, TDAH, etc-  hi ha uns tribunals específics i uns criteris adaptats de correcció. Disposaran també de mitja hora més per fer cada examen.

Arran de la presentació de la nova PAP, el director general d’Universitats, Josep Pallarès, en definia amb aquestes paraules un dels principals objectius: “Dignificar els estudis de mestre. Emetre un missatge a la societat perquè col·labori a incrementar el prestigi de la professió docent, una qüestió essencial en qualsevol societat democràtica i avançada”.

A principis del mes d’octubre del 2016 es va dur a terme una prova pilot en la qual van participar més de 2.700 alumnes de primer curs dels graus de Magisteri de totes les universitats catalanes. Per una banda, va servir per avaluar el nivell dels estudiants de primer dels estudis d’Educació Infantil i Primària d’acord amb els nous criteris. Per l’altra, per revisar-ne el contingut, l’estil i l’estructura tenint en compte els resultats obtinguts. A partir d’aquestes valoracions es va elaborar la nova prova.

Enguany, hi ha dues convocatòries: la primera s’escau el 16 de juny i la segona, el 20 de juliol, a diferència de la de l’any passat que va tenir lloc al setembre.

Actualment, doncs, la PAP s’ha convertit en una prova independent de les PAU, s’ha remodelat i ha incorporat un examen vinculat a la matèria de matemàtiques.

La prova de Competència Comunicativa i Raonament Crític (CCIRC)

La llengua és un vehicle de comunicació de gran complexitat, que va molt més enllà del domini de la gramàtica, de l’ortografia, del lèxic, etc. És per això  que aquesta prova no avalua la memorització d’uns continguts, tant lingüístics com d’altres disciplines, sinó l’aplicació, per part dels estudiants, dels seus coneixements, estratègies, habilitats a l’hora d’enfrontar-se a la comprensió i a la producció d’un text escrit. És a dir, mesura el grau de competència comunicativa del llenguatge escrit.

Així mateix, demana la reflexió i el raonament crític dels estudiants. Per tant, avalua la capacitat d’interpretar la informació d’un text, de prendre decisions amb iniciativa i autonomia, de construir una argumentació sòlida a partir de la informació rebuda i dels seus coneixements.

Pel que fa al domini del sistema lingüístic, es té en compte al llarg de tota la prova i s’avalua més concretament a la tercera part. A més a més, és també un mitjà imprescindible per aconseguir el propòsit d’una bona comunicació.

Descripció de la prova

Està dividida en tres parts, en què s’avalua la comprensió lectora, l’expressió escrita i el domini del sistema lingüístic, respectivament:

A la primera (comprensió lectora), a partir de la lectura d’un article sobre un tema d’interès general, es formulen vuit preguntes. A les cinc primeres, han de triar la resposta correcta entre diverses opcions i, a les altres tres, respondre unes qüestions amb les seves paraules i de manera sintètica. Aquesta part representa el 30% de la nota.

A la segona (expressió escrita), han de compondre un text d’unes 250-300 paraules, a partir de la informació de l’article de l’apartat anterior, aportant idees i coneixements propis. D’aquest text en surt el 50% de la nota.

A la tercera (domini del sistema lingüístic) han d’identificar, corregir i justificar deu errors en un o diversos fragments de textos. El valor d’aquesta última part és el 20% de la nota.

Valoració

Creiem que es tracta d’una prova amb un concepte de la competència comunicativa molt actual, que fuig dels estereotips dels exàmens convencionals de llengua. Així mateix, és força exhaustiva i té en compte uns barems de correcció molt afinats.

D’altra banda, caldria posar en relleu la necessitat d’una prova oral o entrevista personal, en què l’estudiant mostrés la seva capacitat comunicativa oral, una competència tant o més fonamental que l’escrita. A més a més, aquest exercici oral podria servir per evidenciar unes determinades aptituds, valors i habilitats personals, considerats requisits imprescindibles per ser mestre. Al capdavall, tal com diu Andreas Schleicher, “la qualitat de l’educació mai no serà millor que la qualitat dels seus mestres”.

En aquesta direcció, Josep Maria Cornadó, coordinador de la PAP, arran de les proves del curs passat, assenyalava que “La PAP encara té un llarg camí per recórrer i ser cada vegada més una prova que s’identifiqui amb les capacitats que ha de tenir un mestre: lideratge, empatia o capacitat comunicativa”. “Són elements difícils d’avaluar, però les PAP són el primer pas en aquesta direcció”.

Aspirants a mestres s’examinen a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. / PERE VIRGILI