Arxiu d'etiquetes: educació física

Educació Física, Medi Ambient i Salut

Dr. Josep Sánchez Malagón.

Professor de l’Àrea d’Educació Física del Grau d’Educació Primària. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport  Blanquerna. Universitat Ramon Llull

Ja fa temps que els mestres d’Educació Física (EF) també eduquen als seus alumnes  en tenir cura del medi ambient. De fet, d’aquí la importància de les sortides i activitats a la natura que es promouen des de l’àrea d’EF de les escoles. Molts són els objectius que es plantegen en aquestes sortides i un d’ells és que els alumnes prenguin consciència  de la importància que té adquirir actituds respectuoses amb l’entorn.

La preservació dels entorns naturals és i serà molt preuada per a les futures generacions. De fet, a Girona ja s’ha presentat la primera xarxa de boscos saludables de Catalunya i que s’inspira en models del Japó, els Estats Units, Corea del Sud i Alemanya.

En aquest sentit les Forest School tenen molt a dir en l’educació i salut dels nens i les nenes en edats primerenques.

Malauradament els alumnes i mestres de les grans ciutats afectats per la contaminació no poden ser beneficiaris dels elements que constitueixen un entorn natural.  És conegut que la contaminació pot afectar el desenvolupament cognitiu dels alumnes així com a la seva salut.

La contaminació és una qüestió molt sensible pel que fa a l’EF, sobretot en aquells centres educatius que desenvolupen aquestes activitats en espais exteriors i que es veuen directament afectats per episodis de contaminació. Ja és conegut que realitzar exercici físic en entorns de pol·lució és perjudicial per a la salut, tal i com mostren els següents articles:

  1. http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/nejmoa040610#t=article
  2. http://thorax.bmj.com/content/54/11/1027.short

Ja existeixen recomanacions per a la pràctica d’exercici físic en període de pol.lució.

La qüestió és què han de fer els mestres d’EF davant aquest fet: Quines estratègies s’utilitzen per gestionar aquesta mena de situacions? Quin coneixement en tenen? Algunes reflexions i respostes les trobareu en el següent document:

És clar que abans de realitzar la classe d’EF haurem d’emprar un sistema semblant al dels socorristes de platja quan ens informen de l’estat de la mar amb banderes de color. A partir d’ara, aquesta pot arribar a ser una qüestió cabdalt si volem vincular EF i salut.

Més activitat física abans dels 6 anys millora la memòria de treball a l’ESO

Juanjo Rodríguez Yañez. Àrea d’Educació Física FPCEE Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

 

Recentment s’ha publicat un estudi a la revista The Journal of Pediatrics, realitzat pels investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que demostra que una major activitat física en l’etapa d’Educació Infantil (0-6 anys) té un impacte positiu en la capacitat d’aprenentatge dels adolescents. Aquesta setmana alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia.

Aquesta relació positiva entre activitat física i millor activitat cerebral ja era coneguda, però a través d’aquest estudi longitudinal podem saber que existeix una relació causal, podent establir que una major realització d’activitat física en la infància influeix en el desenvolupament cognitiu en edats posteriors.

Cal destacar que ja a la dècada dels 70, un estudi realitzat a la Universitat de Carolina del Nord per Ramey, Dorval i Baker-Ward (1983, pàg. 96), amb nens d’un a tres anys, va demostrar que “una bona alimentació, joguines educatives, mestres excel·lents i nombrosos i abundants estímuls sensorials”, van contribuir de forma significativa al desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes d’aquesta edat.

I ja més recentment, en altres estudis científics també s’ha comprovat com una activitat física adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, facilitant els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’activitat física aeròbica, a través de jocs o l’esport, estimula l’alliberament d’una proteïna anomenada BDNF que actua com a neurotransmissor, ajudant en la comunicació entre les neurones i en els processos memorístics.

Us fem mans d’un documental  Redes on parla d’aquests i altres aspectes relacionats amb aquesta temàtica:


Fonts de Documentació:

Gómez Pinilla. F. (2011). Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation. Eur J Neurosci, 33, 383-90.

Ramey, C., Dorval, B., & Baker-ward, L. (1983). Group day care and socially disadventaged families: effects on the child and the family. In Sally Kilmer (Ed.), Advances in Earl Education and Day Care. A research annual. Greenwich, Jai Press Inc. (3), 69-106.


 

L’Educació Física també és l’Educació per a la Salut

 

Dr. Josep Sánchez Malagón.

Professor de l’Àrea d’Educació Física del Grau d’Educació. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. 

Tal i com diu l’Organització Mundial de la Salut (WHO), la salut contempla tres àmbits essencials de la persona: El benestar físic, el mental i el social¹.

La persona graduada en Educació Infantil i /o Primària amb menció d’Educació Física, o mestre/a especialista en Educació Física, és la principal promotora de la salut en els centres educatius a tots els nivells. En primer lloc, és coneixedora de tot el que fa referència al funcionament dels i les docents a nivell escolar (currículum…). En segon lloc, ha estat format per aplicar de forma didàctica i metodològica els continguts relacionats amb l’Educació Física i la Salut. En tercer lloc, és coneixedora de les característiques anatòmiques i fisiològiques dels nens i nenes d’aquesta franja d’edat.

Physical Activity Vs. Physical Activity²

L’Educació Física augmenta el nivell d’aprenentatge dels infants i joves, per això algunes escoles ja fa temps han integrat les Classroom Physical Activity Breaks  per activar  el cervell de l’alumnat. S’ha demostrat científicament que aquest fet millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels alumnes, tal i com es mostren en alguns estudis publicats al portal Active Living Research: Active Education.

Mitjançant l’Educació Física, l’escola ha de donar als infants i joves les claus per a una educació per a la salut, per a tota la vida i des de tots els punts de vista.

I com que l’Educació Física vol ser inclusiva, té capacitat per respondre a la diversitat des de tots els punts de vista: Físic, mental i social, tot adaptant-se a les necessitats de tots i totes les estudiants. 

Per tant, aquests/es mestres han de ser els/les dissenyadors/es dels programes de les escoles pel que anomenem Activity Learning Lessons o Classroom Activity Lessons.


Referències: 1. http://www.who.int/suggestions/faq/es;  2. http://www.sparkpe.org

 

És possible el Gir Dialògic dins l’àrea d’Educació Física?

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (URL)

L’aprenentatge dialògic (AD) es basa en la concepció comunicativa dels aprenentatges. S’entén que la interacció és imprescindible perquè es produeixin processos de transformació individual i social a través del diàleg. Així, la construcció del coneixement s’inicia en un pla intersubjectiu per posteriorment concretar-se en una construcció personal. El diàleg és doncs un element clau en l’aprenentatge.

L’AD es defineix com el resultat de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, on diferents persones aporten arguments en condicions d’igualtat amb l’objectiu d’arribar a un consens. Els diferents arguments exposats s’han de valorar en funció de la seva validesa i no per la posició de poder dels que les realitzen.Font: http://www.agilebuddha.com/agile/drive-innovation-by-creating-communities-of-practice

Per produir-se un AD no només és necessari un gran nombre d’interaccions sinó que és imprescindible que el diàleg es produeixi en unes condicions específiques. Aquests condicionants revelen els principis del AD.

A continuació exposem els principis i proposem la seva adaptació a les classes d’Educació Física (EF):

  1. Diàleg igualitari: Aquell en el qual les diferents aportacions es consideren en funció de la validesa dels arguments aportats i no de la posició de les persones que els emeten. A l’EF es tindrien en compte tots els punts de vista de l’alumnat sense tenir en compte el seu nivell d’habilitat motriu, sexe, ètnia …
  1. Font: http://www.lacenet.org/callus/hormigas/veure_reto_11_12.php?id=162 Intel·ligència cultural: És un concepte més ampli d’intel·ligència que engloba la intel·ligència acadèmica i les altres capacitats de llenguatge i acció que ens permeten arribar a acords. A l’EF hauríem de tenir en compte, no només aquells continguts lligats a aspectes quantitatius del moviment (execució d’habilitats coordinatives o desenvolupament de capacitats condicionals), sinó també aspectes qualitatius: percepció, respecte als companys/es i a les normes, presa de decisions…
  1. Transformació: Aquest principi implica abordar les situacions de desigualtat amb vista a transformar-les i no a reproduir-les o adaptar-s’hi. L’EF hauria de ser un espai per a tot l’alumnat en lloc de per a aquells o aquelles més forts, més ràpides o més hàbils … es converteix en un espai de transformació i d’oportunitat.
  1. Dimensió instrumental: L’AD no ignora la dimensió instrumental, sinó que s’intensifica i s’aprofundeix. L’EF ha de plantejar tasques no només que diverteixin a l’alumnat, sinó que impliquin també l’aprenentatge dels continguts de l’àrea curricular i, fins i tot, d’altres àrees.
  1. Creació de sentit: A través de l’estreta relació entre l’escola i la vida quotidiana de les persones, la comunitat. L’EF ha de fer participar a les famílies o les associacions esportives en algunes propostes educatives.
  1. Solidaritat: Entesa com la lluita contra l’exclusió social i la desigualtat, es concreta en les classes quan l’alumnat col·labora amb els seus iguals per millorar l’aprenentatge de totes i tots. A l’EF aquest principi es fa palès durant les classes quan el company o companya més hàbil ha de col·laborar amb els altres per aconseguir un objectiu comú.Font: http://maestroenriquemontano.blogspot.com.es/2013/09/juegos-cooperativos-y-de-confianza-en.html
  1. Igualtat de les diferències: La igualtat de les diferències és el mateix dret de totes les persones a viure en la seva diferència. A les classes d’EF aquest principi es té en compte quan tot l’alumnat té el mateix dret a fer classe i a aprendre les mateixes coses que els altres des de la seva pròpia especificitat, per tant, hem de crear contextos de pràctica motriu inclusius que assegurin la possibilitat d’èxit a tots els nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

 

Per aprendre més sobre el tema, us convidem a llegir el següent article: El Aprendizaje Dialógico.

 

Ull viu al món educatiu! (o preocupacions que preocupen)

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Fa poques setmanes el moviment Girlguiding va publicar un informe al voltant dels pensaments i les actituds que tenen les noies i les joves adolescents a Anglaterra. L’organització Girlguiding, va ser creada al 1909 i impulsà el creixement i l’educació de les nenes i les joves angleses d’entre 5 i 25 anys. Aquest moviment va néixer per reivindicar el rol femení dins del Scouting, o boys scouts, dirigit inicialment a nens de sexe masculí.

media

Gràfic 1. (Font: Girls’ attitudes survey’16, p.10)

Amb la participació de més de 100.000 noies angleses amb edats compreses entre 7 i 21 anys, l’enquesta respon a aspectes com ara: les seves impressions al voltant de l’autoimatge, la confiança, el tractament del gènere als mitjans de comunicació, les relacions socials, la seguretat, el lideratge, l’educació i les habilitats o el benestar emocional de les enquestades, entre d’altres. A grans trets, els resultats són colpidors a la vegada que encoratjadors de la feina educativa i social que ens queda per fer en el camp de la igualtat de gènere.

A tall d’exemple, alguns dels resultats més interessants mostren que el 23% de les nenes entre 7 i 10 anys senten que han d’estar perfectes en relació al seu aspecte físic, i encara més, la relació augmenta a mida que van sent més grans; així ho senten un 46% de noies entre 11 i 16 anys i un 61% quan tenen entre 17 i 21 anys. Aquesta actitud, en gran mesura, ve ocasionada per la força pressió que exerceixen els mitjans de comunicació, ja que el 80% de les noies a partir dels 17 anys asseguren estar d’acord que les dones sovint són mostrades com a “persona objecte” als mitjans o a la xarxa (tal i com podem observar al Gràfic 1. A més a més, el 37% de les noies entre 11 i 21 anys també reconeix que sovint es comparen amb les celebrities de televisió o internet.

choices

Gràfic 2. (Font: Girls’ attitudes survey 2016, p. 27)

En relació a l’entorn escolar i, concretament, a l’àmbit de l’Educació Física, també volem destacar el resultat que mostra que fins als 10 anys el 91% de noies afirmen tenir les mateixes opcions a l’hora de practicar un esport concret o activitat física a l’escola; Ara bé, tal i com es pot apreciar al Gràfic 2, aquesta xifra disminueix fins al 43% quan les joves tenen entre 11 i 21 anys. En aquest sentit, l’escola en general, i més des de l’àrea d’Educació Física, és necessari treballar per potenciar i millorar aquesta autoimatge corporal de les alumnes, oferint a la vegada igualtat d’oportunitats fisicoesportives. L’escola ha de vetllar pel creixement i el benestar de tots i totes les alumnes, siguin del sexe que siguin, l’edat, la religió o qualsevol condició social que els diferenciï. Perquè de fet, tots som ben diferents però ben iguals a la vegada. Necessitem una escola, i una societat, més justa i sostenible amb el compromís social.

Altres mitjans com El diari de l’educació, The Guardian, o la BBC també han fet ressò de la notícia.

Educar en valors a través de l’esport

Àrea d’Educació Física
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna

Per tercer curs consecutiu, i incrementant l’èxit a cada edició, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha portat a terme el programa Juga Verd Play on el disseny de les competicions esportives escolars giren al voltant d’un clar objectiu: Educar en valors a través de l’esport. Curt i ras, a la vegada que inspirador i instigador per reconduir situacions com les que encara continuem veient durant els caps de setmana en alguns terrenys de joc.

Juga Verd Play va nèixer l’any 2013, de la mà d’un equip d’educadores i educadors liderats pel Dr. Carles González Arévalo. El programa introdueix diferents adaptacions en el calendari de partits, les puntuacions o, fins i tot, en la implicació dels espectadors (públic de la grada), entrenadors/educadors o dels mateixos esportistes una vegada es finalitza el partit. Per tant, a mode de rúbrica i d’un sistema estandaritzat per puntuar els valors i el joc net, no guanya qui més gols, cistelles o punts realitza, sinó aquells equips que mostren més fairplay i que han estat valorats així de manera objectiva per tots els agents implicats.

L’organització del programa és exemplar i recull tots els ingredients per ser un clar referent del canvi de tendència que ha d’esdevenir a l’esport educatiu i en edat escolar. A més a més, també existeix un suport pels dispositius mòbils (App disponible per Apple Store i Google Play) per tal de recollir i computar la puntuació dels diferents equips.

Per a més informació, existeix un Dossier Explicatiu on es recullen tots els detalls del programa.

Felicitats per la iniciativa i… per molts anys més! Sense dubte, cal seguir treballant en aquesta direcció.

 

La recepta del nou docent: Renovació, innovació i… VOCACIÓ educativa!

Àrea d’Educació Física de la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Dins d’aquesta gran onada de renovació i innovació pedagògica que estem vivint, no podem oblidar que els mestres, tal i com ja apuntava Plató i Comenius, són un model i eduquen a partir de l’exemple de les seves vides, dels seus actes i dels petits detalls esdevinguts en el dia a dia, actes percebuts, copiats i apresos moltes vegades pels seus alumnes.

Hem de considerar que el mestre és l’element clau per aconseguir el que denominaríem: “la qualitat educativa”. Per tant, en primer lloc, el mestre ha de comprometre’s amb la seva important i transcendental tasca: Conèixer, descobrir i atendre les necessitats dels nens. A més a més, ha de dominar els continguts i dels fonaments didàctics de les diferents àrees de coneixement en general, però concretament, i en especial, d’aquella que tingui una sensibilitat personal i especial, ja sigui l’Educació Física, matemàtiques, llengua, música, ciències o expressió plàstica y visual… El fet de tenir uns coneixements didàctics i específics d’alguna d’aquestes matèries concreta serà la millor situació per a crear equips docents interdisciplinar, on es pugui treballar en grup de mestres o professors per a poder desenvolupar projectes d’aprenentatge amb els alumnes.

Lògicament hauríem de considerar que el mestre es fa o es forma, però també ha de tenir una riquesa interior per poder ser-ho. En aquest sentit s’expressa González Garza (2009) en considerar que:

«El vertader educador es distingeix per ser ell mateix, és a dir, no necessita vestir-se o actuar com a mestre, sinó ser un testimoni viu que sent, vibra i viu l’acció educativa. En altres paraules, la roba del mestre és la seva pell, l’aula el seu escenari i les eines de treball són les tècniques, recursos i estratègiques didàctiques que mai constitueixen finalitats en elles mateixes, sinó tan sols els mitjans per arribar-hi» (p.135).

I és per tot això que necessitem mestres amb el que denominem: VOCACIÓ! I, per tant, compromès amb el seu propi desenvolupament personal, preservador de la seva dignitat com a persona i que fonamenti la seva vida en principis de respecte, afecte i exigència envers els seus alumnes, essent d’aquesta manera un referent i un mirall on poder mirar-se i un model d’humilitat a qui poden seguir. També necessitem un Mestre que tingui una excel·lent formació i, per tant, que conegui les necessitats i característiques dels nens que tractarà i de la seva edat evolutiva ja sigui d’Infantil, Primària o Secundària.

Des de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) volem contribuir l’educació del futur formant bé als futurs mestres. Volem proporcionar els recursos que els permeti desenvolupar la seva vocació educativa, treballant amb tranquil·litat i estima per la feina que fan, evitant que els constants canvis i mesures polítiques no provoquin més frustració i desànim entre el col·lectiu.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

González Garza, A.M. (2009). Educación Holísitca. La pedagogia del siglo XXI. Barcelona: Kairós.

Formació de mestres: Educació Física, una experiència internacional

Àrea d’Educació Física del Grau en Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Actualment, la formació en clau internacional és un valor afegit en la projecció de futurs mestres. El nostre món es caracteritza per la globalitat i la connectivitat. En altres paraules, avui en dia el que pugui passar a milers de quilòmetres de distància pot ser un desencadenant de fets que caracteritzen la nostra societat. Per aquest motiu, totes les experiències internacionals són interessants des d’un doble vessant: per enriquir el propi aprenentatge i per créixer, així, en un aprenentatge col·lectiu, comunitari, en què s’estableixen nous ponts i vincles amb altres cultures i realitats.

En aquest sentit, durant dos anys seguits, un total de sis estudiants catalans de 4t curs dels estudis de Grau en Educació Primària amb menció d’Educació Física han participat en el projecte internacional PEERS (Projet d’Etudiants et d’Enseignants-chercheurs en Réseaux Sociaux). Aquest projecte es duu a terme conjuntament entre la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL i la universitat Haute École Pédagogique du Canton de Vaud, de Lausanne (Suïssa).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball de recerca que s’està fent gira al voltant dels models de coeducació en el context de l’educació, en general, i de l’educació física, en concret, amb un estudi comparatiu entre les metodologies i les particularitats pedagògiques d’ambdós sistemes educatius: Suïssa i Barcelona. Alguns dels resultats d’aquest estudi ja han començat a publicar-se en revistes científiques de l’àmbit de la pedagogia.

Durant la primera part de l’intercanvi, els alumnes i els professors van poder gaudir d’un programa intensiu d’una setmana amb experiències educatives i sessions de treball. Per exemple, l’assistència a diferents classes del Grau en Educació Infantil i Primària Blanquerna, visites als centres educatius Escola Pia Balmes, Garbí, Baldiri Reixac del Parc Güell, Turó de Can Mates (Sant Cugat del Vallés) i Escola Els Pinetons (Ripollet),  o a les instal·lacions i el projecte pedagògic de La Masia, del FC Barcelona.

 Durant la segona part de l’intercanvi, els alumnes catalans, tal com es va fer l’any anterior, participaran durant una setmana en activitats i visites similars d’aquesta altra realitat social i educativa, totes organitzades per la universitat suïssa. Entre aquestes dues estades es porten a terme sessions de treball en línia, utilitzant els recursos de videoconferències i la creació de documents compartits en plataformes de l’entorn virtual.

Aprenentatge i servei en educació física

Marc Franco-Sola i Rosa Palau Sans, professors de les àrees d’educació física i de psicologia, respectivament, del grau en Educació Infantil  i Primària Blanquerna-URL

Avui us volem presentar una de les experiències educatives que més valorem, tant alumnes com professors, i que estem desenvolupant dins dels estudis de Grau en Educació Infantil i Primària a Blanquerna-URL.

Estem parlant de la pràctica d’aprenentatge servei, també coneguda amb les sigles ApS. Aquest tipus de treball es basa en una metodologia activa i significativa, en tots els seus sentits, ja que es pretén complir una doble funció: d’una banda, l’aprenentatge de l’alumne, atès el context universitari en què sorgeix el disseny i l’elaboració del treball; i, de l’altra, el servei que s’ofereix a una institució, empresa o associació en la qual la creació d’aquest treball resoldrà una demanda i una necessitat existent d’aquesta organització.

Per tant, a través del learning by doing (“aprenentatge basat en la pràctica”), s’aconsegueix aquest doble objectiu i es troba una funcionalitat i una rellevància al treball que els alumnes duen a terme durant els estudis universitaris.

L’exemple d’enguany ha estat el disseny i la implementació de les activitats d’educació física que es van fer durant la jornada Mou-te i Veuràs, organitzada pel centre hospitalari Institut Guttmann.

L’hospital organitza anualment aquestes jornades d’educació física en què convoca diferents escoles per tal de promocionar i sensibilitzar el caràcter educatiu, sociabilitzador i inclusiu de l’educació física. Les escoles convidades són escoles ordinàries amb algun alumne discapacitat que fa rehabilitació a l’hospital. És llavors quan Guttmann convida l’escola a assistir a aquestes jornades, i li ofereix, així, una oportunitat gràcies a l’alumne que comparteix hores a l’hospital.

Aquest enfocament educatiu i inclusiu a través de l’educació física és totalment coherent i compartit amb el que treballen els alumnes de segon curs del Grau en Educació Primària Blanquerna durant el mòdul Ensenyament i Aprenentatge de l’Educació Física i Educació per la Salut. Per aquesta raó, es va establir una col·laboració entre la Universitat i l’hospital, on els alumnes de Magisteri van poder preparar i desenvolupar les activitats amb els més de 300 alumnes d’escoles d’educació primària que hi van assistir. Les activitats dissenyades corresponien a un model d’educació física col·laboratiu, inclusiu i saludable des de tots els vessants: físic, cognitiu, social i emocional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball es va encetar a principis del mes de febrer, amb la presentació de l‘ApS que s’havia de dur a terme en el context del mòdul semestral; i després de moltes sessions de treball, reunions, entrevistes amb professors i fins i tot alguna visita dels responsables de cada grup a les instal·lacions de Guttmann, l’experiència va finalitzar els dies sis i set de maig amb el desenvolupament de la jordana a les instal·lacions de l’hospital badaloní.

Us deixem amb un muntatge audiovisual creat per alumnes de Blanquerna després de viure aquesta experiència d’ApS:

Tant la Universitat, els alumnes i els professors, com l’hospital i les escoles participants vam valorar molt positivament l’experiència, tot citant-nos a una propera reunió per organitzar el Mou-te i Veuràs 2016.

En el post del 3 de juliol d’aquest mateix blog us oferirem una mirada més detallada d’aquesta jornada educativa.  No us la perdeu!

 

Cap a un futur cooperatiu des de l’Educació Física

Txema CórdobaTxema Córdoba

Professor de l’Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la FPCEE Blanquerna 

«La clau sobre els grans problemes del món és que hem de tractar-los de manera col·lectiva. I si no ens tornem col·lectivament més intel·ligents, estarem condemnats.» (Douglas Carl Engelbart)

La pedagogia de la cooperació és un plantejament educatiu que promou el desenvolupament de la lògica de la cooperació cercant el be comú entre els membres d’una comunitat. En l’Àrea d’Educació Física es duu a terme, a partir de propostes, estructures i activitats que busquen que cada participant tingui èxit en els seus aprenentatges i que, alhora, es preocupi i es responsabilitzi que els companys també en tinguin.

Se sustenta sobre un paradigma educatiu que no entén l’educació física (ni qualsevol altra àrea) com una finalitat, sinó com un mitjà per contribuir de manera holística al desenvolupament cognitiu, motriu, social i ètic de l’individu.

La implementació de la pedagogia de la cooperació en les activitats físiques i esportives es fa a partir de tres grans eixos:

  • Jocs cooperatius: són activitats puntuals amb una estructura que provoca que tots els participants guanyin, o que tots perdin. En cap cas es pot donar la situació en què uns guanyin i alhora uns altres perdin.
  • Metodologies cooperatives d’aprenentatge: són aquelles situacions didàctiques en què de manera intencionada es promou la interacció simultània de tots els participants i la seva participació equitativa, amb l’objectiu d’estimular el procés d’aprenentatge de cadascú, i en què cadascú es coresponsabilitzi a la mateixa vegada que els altres. Dins l’àmbit de l’educació física, algunes de les més representatives són:

L’aprenentatge cooperatiu: es basa en la utilització de grups reduïts i estables, generalment heterogenis, que cerca la interacció entre els estudiants per tal que es donin suport i que es responsabilitzin mútuament amb la finalitat d’aconseguir els objectius d’aprenentatge.

L’estil actitudinal: es basa en les actituds com a element vertebrador. S’utilitzen perquè donen satisfacció per l’assoliment, i busquen el ple desenvolupament de la personalitat, potencien les relacions, permeten reconèixer els propis límits i intentar superar-los tot promovent actituds de solidaritat i respecte.

  • Utilització d’elements cooperatius i participatius en propostes no cooperatives: són situacions que afavoreixen que activitats d’estructura individual o competitiva, sense perdre la seva essència, siguin més participatives, augmentin la satisfacció de jugar, potenciïn les relacions i promoguin actituds de solidaritat i respecte. Alguns exemples d’aquests elements són:

– Tots marquen: quan un jugador anota un punt, no pot tornar a intentar-ho fins que tots els seus companys no n’hagin anotat també un.

– Tots puntuen: per aconseguir que la puntuació d’un equip sigui vàlida, tots els seus components han d’haver anotat.

– Equips petits: reduir el nombre de jugadors permet que hi hagi més participació.

– Salvavides: en jocs d’eliminació, cal permetre que un company pugui salvar o convidar a continuar jugant l’eliminat.

Tots toquen: abans d’anotar un punt, tots els components de l’equip han d’haver tocat la pilota.

En definitiva, des de la pedagogia de la cooperació, en educació física es promou una pràctica física i esportiva entesa des d’una perspectiva educativa participativa que cerqui el desenvolupament integral a través de la capacitat motriu i corporal. És un model inclusiu i comprensiu que vetlla pel treball en equip a partir d’agrupacions heterogènies. Utilitza metodologies no directives i enfocades a l’experimentació, la participació, la investigació i el descobriment, i, sense menystenir-ne els resultats, incideix de manera important en els processos de desenvolupament personal i grupal.

Referències bibliogràfiques:

  • Johnson, D., Johnson, R. i Holubec, E. (1999). Los nuevos círculos del aprendizaje. La cooperación en el aula y la escuela. Buenos Aires: AIQUE.
  • Orlick, T. (2002). Libres para cooperar, libres para crear. Barcelona: Paidotribo.
  • Pérez Pueyo, A. (2013c). Retos físicos cooperativos de carácter emocional (ReFiCE). Tándem, nº 43, 107-108.
  • Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: GRAÓ.
  • Velázquez Callado, C. (2012). La pedagogía de la cooperación en educación física. México: Colectivo La Peonza.