Arxiu d'etiquetes: educació física

Aprenentatge i servei en educació física

Marc Franco-Sola i Rosa Palau Sans, professors de les àrees d’educació física i de psicologia, respectivament, del grau en Educació Infantil  i Primària Blanquerna-URL

Avui us volem presentar una de les experiències educatives que més valorem, tant alumnes com professors, i que estem desenvolupant dins dels estudis de Grau en Educació Infantil i Primària a Blanquerna-URL 다운로드.

Estem parlant de la pràctica d’aprenentatge servei, també coneguda amb les sigles ApS 모션조이. Aquest tipus de treball es basa en una metodologia activa i significativa, en tots els seus sentits, ja que es pretén complir una doble funció: d’una banda, l’aprenentatge de l’alumne, atès el context universitari en què sorgeix el disseny i l’elaboració del treball; i, de l’altra, el servei que s’ofereix a una institució, empresa o associació en la qual la creació d’aquest treball resoldrà una demanda i una necessitat existent d’aquesta organització 다운로드.

Per tant, a través del learning by doing (“aprenentatge basat en la pràctica”), s’aconsegueix aquest doble objectiu i es troba una funcionalitat i una rellevància al treball que els alumnes duen a terme durant els estudis universitaris 구글 이미지 원본.

L’exemple d’enguany ha estat el disseny i la implementació de les activitats d’educació física que es van fer durant la jornada Mou-te i Veuràs, organitzada pel centre hospitalari Institut Guttmann 유튜브재생목록 다운로드.

L’hospital organitza anualment aquestes jornades d’educació física en què convoca diferents escoles per tal de promocionar i sensibilitzar el caràcter educatiu, sociabilitzador i inclusiu de l’educació física 다운로드. Les escoles convidades són escoles ordinàries amb algun alumne discapacitat que fa rehabilitació a l’hospital. És llavors quan Guttmann convida l’escola a assistir a aquestes jornades, i li ofereix, així, una oportunitat gràcies a l’alumne que comparteix hores a l’hospital 마메 32.

Aquest enfocament educatiu i inclusiu a través de l’educació física és totalment coherent i compartit amb el que treballen els alumnes de segon curs del Grau en Educació Primària Blanquerna durant el mòdul Ensenyament i Aprenentatge de l’Educació Física i Educació per la Salut 인터넷 드라이버 다운로드. Per aquesta raó, es va establir una col·laboració entre la Universitat i l’hospital, on els alumnes de Magisteri van poder preparar i desenvolupar les activitats amb els més de 300 alumnes d’escoles d’educació primària que hi van assistir 다운로드. Les activitats dissenyades corresponien a un model d’educació física col·laboratiu, inclusiu i saludable des de tots els vessants: físic, cognitiu, social i emocional 파이어폭스 북마크 다운로드.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball es va encetar a principis del mes de febrer, amb la presentació de l‘ApS que s’havia de dur a terme en el context del mòdul semestral; i després de moltes sessions de treball, reunions, entrevistes amb professors i fins i tot alguna visita dels responsables de cada grup a les instal·lacions de Guttmann, l’experiència va finalitzar els dies sis i set de maig amb el desenvolupament de la jordana a les instal·lacions de l’hospital badaloní.

Us deixem amb un muntatge audiovisual creat per alumnes de Blanquerna després de viure aquesta experiència d’ApS:

Tant la Universitat, els alumnes i els professors, com l’hospital i les escoles participants vam valorar molt positivament l’experiència, tot citant-nos a una propera reunió per organitzar el Mou-te i Veuràs 2016.

En el post del 3 de juliol d’aquest mateix blog us oferirem una mirada més detallada d’aquesta jornada educativa.  No us la perdeu!

 

Cap a un futur cooperatiu des de l’Educació Física

Txema CórdobaTxema Córdoba

Professor de l’Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la FPCEE Blanquerna 

«La clau sobre els grans problemes del món és que hem de tractar-los de manera col·lectiva. I si no ens tornem col·lectivament més intel·ligents, estarem condemnats.» (Douglas Carl Engelbart)

La pedagogia de la cooperació és un plantejament educatiu que promou el desenvolupament de la lògica de la cooperació cercant el be comú entre els membres d’una comunitat 다운로드. En l’Àrea d’Educació Física es duu a terme, a partir de propostes, estructures i activitats que busquen que cada participant tingui èxit en els seus aprenentatges i que, alhora, es preocupi i es responsabilitzi que els companys també en tinguin.

Se sustenta sobre un paradigma educatiu que no entén l’educació física (ni qualsevol altra àrea) com una finalitat, sinó com un mitjà per contribuir de manera holística al desenvolupament cognitiu, motriu, social i ètic de l’individu 마비노기 요리도구.

La implementació de la pedagogia de la cooperació en les activitats físiques i esportives es fa a partir de tres grans eixos:

  • Jocs cooperatius: són activitats puntuals amb una estructura que provoca que tots els participants guanyin, o que tots perdin. En cap cas es pot donar la situació en què uns guanyin i alhora uns altres perdin.
  • Metodologies cooperatives d’aprenentatge: són aquelles situacions didàctiques en què de manera intencionada es promou la interacció simultània de tots els participants i la seva participació equitativa, amb l’objectiu d’estimular el procés d’aprenentatge de cadascú, i en què cadascú es coresponsabilitzi a la mateixa vegada que els altres 다운로드. Dins l’àmbit de l’educació física, algunes de les més representatives són:

L’aprenentatge cooperatiu: es basa en la utilització de grups reduïts i estables, generalment heterogenis, que cerca la interacció entre els estudiants per tal que es donin suport i que es responsabilitzin mútuament amb la finalitat d’aconseguir els objectius d’aprenentatge.

L’estil actitudinal: es basa en les actituds com a element vertebrador 다운로드. S’utilitzen perquè donen satisfacció per l’assoliment, i busquen el ple desenvolupament de la personalitat, potencien les relacions, permeten reconèixer els propis límits i intentar superar-los tot promovent actituds de solidaritat i respecte.

  • Utilització d’elements cooperatius i participatius en propostes no cooperatives: són situacions que afavoreixen que activitats d’estructura individual o competitiva, sense perdre la seva essència, siguin més participatives, augmentin la satisfacció de jugar, potenciïn les relacions i promoguin actituds de solidaritat i respecte 콜오브듀티 어드밴스드 워페어 다운로드. Alguns exemples d’aquests elements són:

– Tots marquen: quan un jugador anota un punt, no pot tornar a intentar-ho fins que tots els seus companys no n’hagin anotat també un.

– Tots puntuen: per aconseguir que la puntuació d’un equip sigui vàlida, tots els seus components han d’haver anotat 수평계 다운로드.

– Equips petits: reduir el nombre de jugadors permet que hi hagi més participació.

– Salvavides: en jocs d’eliminació, cal permetre que un company pugui salvar o convidar a continuar jugant l’eliminat 3d max 2013 download.

Tots toquen: abans d’anotar un punt, tots els components de l’equip han d’haver tocat la pilota.

En definitiva, des de la pedagogia de la cooperació, en educació física es promou una pràctica física i esportiva entesa des d’una perspectiva educativa participativa que cerqui el desenvolupament integral a través de la capacitat motriu i corporal 다운로드. És un model inclusiu i comprensiu que vetlla pel treball en equip a partir d’agrupacions heterogènies. Utilitza metodologies no directives i enfocades a l’experimentació, la participació, la investigació i el descobriment, i, sense menystenir-ne els resultats, incideix de manera important en els processos de desenvolupament personal i grupal.

Referències bibliogràfiques:

  • Johnson, D., Johnson, R. i Holubec, E. (1999) 다운로드. Los nuevos círculos del aprendizaje. La cooperación en el aula y la escuela. Buenos Aires: AIQUE.
  • Orlick, T. (2002). Libres para cooperar, libres para crear. Barcelona: Paidotribo.
  • Pérez Pueyo, A. (2013c). Retos físicos cooperativos de carácter emocional (ReFiCE) 다운로드. Tándem, nº 43, 107-108.
  • Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: GRAÓ.
  • Velázquez Callado, C. (2012). La pedagogía de la cooperación en educación física. México: Colectivo La Peonza.

La necessitat vital de moure’s per créixer i aprendre!

Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

L’activitat física (AF) és fonamental per al correcte funcionament del cos, entenent aquest cos com a una unitat formada per una part física, cognitiva, emocional i social 다운로드. L’AF ha estat present en totes les èpoques de la història de la humanitat. En aquest sentit, el famós cardiòleg Valentí Fuster afirma:

«El nostre cos conserva la memòria del 99,6% de la història de la humanitat, en què calia córrer cada dia per arribar viu al dia següent. Només cal veure el fascinant disseny del peu humà, amb la part davantera més ampla que la part del darrere per tal de guanyar embranzida amb la gambada, amb el seu engranatge de petits ossos perfectament articulats per poder optimitzar la transmissió d’energia des del taló fins a la punta del peu; una màquina construïda per córrer.» (Fuster, 2006, p Winxp sp3 download. 187-188)

Credit: Mike BairdCrèdit: Mike Baird (CC)

Amb relació a l’àmbit cognitiu, en diferents estudis científics també s’ha comprovat com una AF adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, i facilita els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’AF, rica en estímuls a través de jocs o esports, estimula la segregació d’una proteïna anomenada BDNF, que actua com a neurotransmissor i que ajuda en la comunicació entre neurones i els processos memorístics 다운로드.

Des del punt de vista biològic, s’ha demostrat que l’AF és necessària per al correcte desenvolupament del cos humà i per a la prevenció de diferents malalties. Aquest fet permet viure més i millor, ja que, d’una banda, afavoreix el desenvolupament dels diferents òrgans i sistemes i, de l’altra, fa que funcionin més eficaçment, i així es millora la qualitat de vida i s’endarrereix l’envelliment (Garcés de los Fayos, 2004) 월식의 가면 다운로드.

En aquest sentit, cal destacar la importància d’educar en l’AF i en els seus beneficis per a la salut. Segurament el benefici més important és el fet que estimula aquell qui la practica i fa que es responsabilitzi de la pròpia salut. Per tant, com a educadors, pares o tutors hauríem de vetllar per uns objectius educatius clars : crear en la infància hàbits de pràctica d’AF i ser conscients dels seus beneficis, ja que l’experiència ens mostra que, si oferim possibilitats de fer AF de manera agradable i gratificant, els nens i les nenes es mantenen actius 미남이시네요 4회 다운로드. Fuster (2006) afirma:

30 minuts d'Activitat Física al Dia«Els nens sedentaris tendeixen a convertir-se en adults sedentaris, mentre que els nens físicament actius tenen més probabilitats de seguir sent físicament actius de grans. Les proves que l’AF és beneficiosa són tan indiscutibles que l’Associació Americana del Cor recomana que tots els nens i les nenes més grans de 4 anys, i tots els adolescents, practiquin com a mínim 30 minuts d’una AF moderada i divertida i, com a mínim, 30 minuts d’AF intensa 3 hores la setmana com a mínim.» (p 다운로드. 26)

Crèdit: Generalitat de Catalunya

L’AF també ens ofereix importants beneficis en clau emocional. En aquest sentit hem de destacar la reducció dels estats d’ansietat, les disminucions dels nivells per controlar la depressió i les millores en els índexs d’estrès (Berger & McInman, 1993), i reforça l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconeixement (Campbell, 1990) 다운로드.

«Actualment sabem que no solament la memòria del còrtex cerebral és capaç de retenir una vivència, sinó que és tot el cos el que actua: la pell reté les sensacions tàctils; els peus i les cames, les sensacions associades als desplaçaments; el cor, els sentiments i les emocions; els ronyons, els canvis de temperatura; els óssos i els músculs, les sensacions de debilitat i fortalesa, i així successivament, ja que és tota la vida sistèmica la que intervé en cada acció motriu.» (Lagardera 2007, citat per Pellicer & Pérez, 2014, p. 3).

D’aquesta manera, des de l’Àrea Curricular d’Educació Física, entenem que, quan fem referència a la motricitat, tenim en compte la seva incidència en la totalitat de la persona, la qual cosa comporta una educació física que, a través de la motricitat en essència, també és biomotriu, sociomotriu, psicomotriu, expressivomotriu, etc.; i, per tant, una educació física que contribueix a uns aprenentatges valuosos (competències) que tenen lloc a partir de les vivències i les experiències viscudes en la pròpia pràctica motriu 다운로드.

Per concloure, hauríem d’entendre l’educació física, durant tota l’escolaritat (infantil, primària i secundària), sota els plantejaments següents:

  1. Que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats.
  2. Que es preocupi per temes del dia a dia i del futur més immediat.
  3. Que s’encarregui d’estimular i «oferir aprenentatges decisius per a l’existència humana, i que afecten, per tant, la globalitat de l’ésser humà» (Lagardera, 1992, p 다운로드. 64).
  4. Que sigui adequada i que s’adapti a diferents propostes pedagògiques i a les necessitats dels nens i les nenes.
  5. Que es trobi integrada en el marc educatiu general i que doni resposta a les demandes curriculars i competencials 아이폰 구버전 앱 다운로드.

 

REFERÈNCIES

  • Berger, B. & McInman, A. (1993). «Exercise and the quality of life». En R.N. Singer, M.M. Murphey, L.K. Tennant, Handbook of Research on Sport Psychology (729-760). Nova York: Macmillan Publising Company.
  • Campbell, J. D. (1990). «Self-esteem and clarrity of the self-concept». Journal of Personality and social psychology, 59, 538-549.
  • Fuster, V. (2006). La ciencia de la salud. Barcelona: Editorial Planeta.
  • Garcés de los Fayos, E. (2004). Actividad física y hábitos saludables en personas mayores. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Gómez Pinilla. F. (2011). «Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation». Eur J Neurosci, 33, 383-90.
  • Pellicer, I. & Pérez, N. (2014, abril). «Educación física emocional. Una nueva manera de enfocar la materia de Educación Física». Comunicació oral en les X Jornades d’Educació Emocional, Congrés internacional d’Educació Emocional, Barcelona, del 4 al 6 d’abril de 2014, a la Universitat de Barcelona. Recuperat a http://www.jornadeseducacioemocional.com/wpcontent/uploads/2012/04/6.Educaci%C3%B3n-F%C3%ADsica-Emocional.-Irene-Pellicer-N%C3%BAria-P%C3%A9rez..pdf