Arxiu d'etiquetes: educació visual i plàstica

Les pintures d’Oriol Mora

"Tú" i "Eva" Olis damunt tela

“Tu” i “Eva” 웹 하드 일괄 다운로드. Oli damunt tela 150 x 150 cm. i 146 x 114 cm. Al taller, 2020

 

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència  
-Arshile Gorky 다운로드. Pintor nord-americà d’origen armeni (s. XX – Expressionisme abstracte)

  • El moment del CANVI

A principis del segle passat, quan es parlava d’abstracció i avantguarda en pintura, de fet s’abandonava la tècnica de representar la tercera dimensió 사기열전 다운로드. I aquesta avui dia s’associa ja al mon de la imatge fotogràfica. Igualment, es desprenien dels anomenats “efectes” –fuga, sfumatto, trompe-l’oeil…– justament pel que aquests tenen d’il·lusió òptica, i es deixaven per a ús dels artistes de l’acadèmia 다운로드.
Alhora,  tampoc volien cenyir-se a un tema exterior; es buscava l’expressió, damunt la tela o el paper, tant pel que fa a la figuració com per l’abstracció 천하제일 쟁자수 다운로드. Fent camí per recuperar l’autenticitat i la puresa del mitjà;  allò que ben mirat, des de la prehistòria que li era propi.
Amb la divulgació de la fotografia i l’alliberament que aporten Cézanne, el cubisme, els genis de Picasso, Malevitx, Mondrian, Klee… la formalitat es resoldrà en el pla -en les dues dimensions- 다운로드. Cosa que de fet, sempre ha distingit la pintura i pot fins i tot semblar-nos obvi; però aleshores, i des d’una visió occidental, calia fer aquell pas tan decidit 다운로드.

  • Una premissa: l’ESPAI PICTÒRIC

There is no freedom in freedom; there is only freedom in structure
-Branford Marsalis 텀블러 음악 다운로드. Saxofonista nord-americà contemporani

Si el quadre ja no pot ser una “finestra oberta a la paret”, ni una representació, parlem de l’espai pictòric sorgit de les zones de colors juxtaposades 자바 zip 파일 다운로드. En aquest àmbit de la pura vibració del color, la pintura torna a volar lliure -com la música o la poesia-.
S’ofereix, com una realitat duradora i autèntica (a diferència de l’efímera, que avui és lògicament monopoli del món digital) i pròpiament basada en el color 다운로드. Apartats de les noves tecnologies, retrobem la materialitat del pintar; una mica, com si es tractés d’esculpir, per capes i damunt el pla.
Els meus referents formals comencen en aquella avantguarda i en un espai que han reprès certs contemporanis (com H. Hodkin, G. Richter…) bo i recollint aquella lliçó o repte de Cézanne: construir per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d’artificis, la pinzellada queda a la vista. I l’elaboració del color, la pressió i direcció del traç i fins-i-tot la mida del pincell escollit, son decisions perceptibles capa rera capa fins arribar a la superfície.

  • Forma i fons: ELS MOTS AFEGITS

L’aparició cal·ligràfica en les meves darreres peces dóna per vàries connotacions, començant per la redundància. Tant si es tracta d’una retolació com d’una figuració, estàn inserides en el camp de color. Afegint significat i alhora apel·lant al sentit de l’humor, amb un distançament que vol contrastar aquelles intencions de puresa.
Això no obsta per que les pintures proposin -a les antípodes de les imatges publicitàries- una experiència real, física, intensa de comunicació. De fet, procurem arribar a un acord amb els materials, sedimentats al taller amb la intenció que l’ull del visitant hi trobi un reconeixement.
Contrastos, ironies, ideals i pragmatisme alhora… Tanmateix res d’això ens ve de nou, si recordem que ja els filòsofs grecs consideraven l’ofici del pintor com d’algú “avesat a resoldre dicotomies”.
O.M. és professor associat del Projecte artístic interdisciplinar del 3r curs GDEP
Website d’Oriol Mora

"Fum" i "Signe"

“Fum” i “Signe”. Acrílic damunt papers 55x75cm. al taller, 2020

Què és l’art avui?

David Viñuales. Universitat de Barcelona
david@davidvinuales.org

Pensar en l’art avui dia pot ser complex, si no és que estem molt ficats en algun racó d’aquest món de conceptes, sensibilitats i mercats 다운로드. Hi ha tantes etiquetes enganxades a la pell de l’art, acumulades durant segles per cultures i societats, que pensar en l’art esdevé gairebé una tasca de desenrunament 다운로드. Sembla que ens calgui agafar aire i fer un pas enrere per tenir perspectiva suficient, vegem-ho. Vivim en un món global, hipercanviant i molt, molt visual teamviewer. Quin paper ha de jugar l’art en aquest context? En un primer acostament, veig tantes manifestacions artístiques que no sembla gens fàcil orientar-se, quines deuen ser les bones 대통령의 시간 pdf 다운로드? Les que m’agraden estèticament, les que els crítics d’art validen o les que millor valora el mercat? Quin embolic. Si m’inclino pel plaer estètic com a fonament per a la meva recerca sembla que sigui més fàcil a priori, pot ser agradable 신비 아파트 고스트 헌터 다운로드. Però si penso una mica, en la societat en què vivim aquest tipus de plaers no són valorats, cosa que comporta que el mercat no els doni suport de manera que la producció és escassa i finalment la societat i la cultura no es veuen influenciats per aquest tipus d’art 자바 스크립트 로컬 파일 다운로드. D’altra banda, si penso en el valor conceptual de l’art com a promotor de noves idees que inspirin la nostra societat des de la crítica o la metàfora, senzillament em ve de gust fer comparatives estadístiques entre la influència dels tuitaires del moment i de les propostes artístiques més virals 다운로드.

Foto joc <a class=

다운로드. David Viñuales" width="604" height="453" srcset="https://i1.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2017/11/foto-juego-david.jpg?resize=1024%2C768 1024w, https://i1.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2017/11/foto-juego-david.jpg?resize=300%2C225 300w, https://i1.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2017/11/foto-juego-david.jpg?resize=768%2C576 768w, https://i1.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2017/11/foto-juego-david.jpg?w=1208 1208w, https://i1.wp.com/www.tribunaeducacio.cat/wp-content/uploads/2017/11/foto-juego-david.jpg?w=1812 1812w" sizes="(max-width: 604px) 100vw, 604px" /> Foto joc 다운로드. David Viñuales

L’art ha complert moltes funcions al llarg de la història i de les cultures, i no podem seguir mirant-nos-el des de perspectives desfasades 다운로드. De fet, mai ens hem pogut enfrontar a l’art sense mirar-lo des d’un moment concret. Per fer-ho, resulta essencial proposar una situació en què l’art pugui complir aquell que d’altra manera no pugui fer-se, que és impactar de forma positiva en una societat mitjançant manifestacions culturals que revisin i proposin noves formes de simbolitzar els temors i els anhels de les persones. Amb aquesta idea en ment, per a mi, el repte de l’art d’aquest nou mil·lenni, més enllà d’amoïnar-se per diferents realitats i proposar reflexions i debats, consisteix a estendre una mà entre les narratives artístiques i les construccions socials, i de manera més concreta, de possibilitar una participació dinàmica entre diferents col·lectius i/o formes de viure el món. Aquesta integració simbòlica és possible gràcies a l’articulació d’un discurs coherent però no estàtic, i té el poder de crear esdeveniments reals que puguin canviar l’experiència de les persones de forma activa.

L’art t’ha de tocar, normalment s’ha d’escoltar. Però crec que som les persones les que hem de tocar l’art. Perquè l’art és un joc que s’inventa i es crea de nou en cada cultura. Sabem que no hi ha cultura sense art, però tampoc hi ha cultura sense joc. Perquè l’art és un joc seriós, molt seriós, tant que no hi ha ponts que no es puguin bastir ni normes que no es puguin trencar.