Arxiu d'etiquetes: Educació

“La jornada EUDOIT: Estratègies per promoure el benestar lingüístic entre l’alumnat novingut: Construint ponts entre la teoria i la pràctica”

 

Dra. Caterina Sugrañes, Àrea de llengües estrangeres i la seva didàctica

Dr. Josep Manel Ballarin, Àrea de llengua catalana i la seva didàctica

El següent article té com a objectiu explicar els continguts més rellevants de la jornada EUDOIT que tingué lloc a l’Auditori de la FPCEE el dia 23 de febrer 2018. L’article està estructurat en dues parts. Un primer lliurament que farà referència als objectius centrals de la jornada, les diferents aportacions dels diferents agents implicats i les conclusions i idees força que varen sorgir. Un segon lliurament se centrarà en el projecte EUDOIT concretament i s’explicarà en detall en què consisteix el projecte i com la Facultat hi participa.

Els projectes ERASMUS + brinden l’oportunitat de poder teixir ponts entre la recerca i la pràctica. Aquesta jornada es va celebrar en el marc d’un projecte ERASMUS + en el qual participa el Grup de Recerca CILCEAL (Grup de recerca en competència interlingüística i intercultural en l’ensenyament i aprenentatge de les llengües).

La Universitat Ramon Llull i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i especialment els Graus i Màsters d’Educació treballen perquè la investigació i la pràctica es nodreixin mútuament. Aquesta jornada és una mostra de l’interès que susciten aquells temes en els professionals de l’educació que es plantegen la millora contínua de l’ensenyament i aprenentatge de llengües i l’acompanyament de l’alumnat nouvingut. Hi van assistir més de 200 persones, la meitat de les quals eren d’institucions externes a la Facultat.

En el context actual, hi ha una necessitat creixent de redefinir com les llengües s’ensenyen i s’aprenen en un marc plurilingüe. L’objectiu de la jornada EUDOIT (European Digital Online Game for Intercltural Competence and Translanguaging) va ser el de reflexionar sobre l’acolliment lingüístic i compartir bones pràctiques per promoure l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua adreçada a l’alumnat nouvingut.

Les recerques més recents plantegen la necessitat de repensar alguns conceptes en relació a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües. L’escola i la societat en general s’enfronten a nous reptes pel que fa el plurilingüisme i les habilitats lingüístiques que els infants ja porten a l’aula.

La jornada EUDOIT va aglutinar els tres agents que intervenen en l’acolliment lingüístic de l’alumnat a les escoles: els investigadors, els planificadors lingüístics i els mestres que són els primers agents transformadors a les escoles.

El Sr. Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va fer una conferència amb el títol “L’acolliment de l’alumnat nouvingut en el sistema educatiu català”. Va descriure l’estat de la qüestió de l’ensenyament i aprenentatge de les llengües en relació a l’alumnat de procedència estrangera o novinguda que arriba a Catalunya i va fer referència també al funcionament de les aules d’acollida.

Seguidament es va fer la taula rodona “Reflexions entorn a  les experiències didàctiques de les escoles amb aules d’acollida” on van participar 4 mestres d’aules d’acollida: La Sra. Montserrat Mora de l’Escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet, la Sra. Laura Closa de l’Escola Escursell i Bartalot de Ripollet, la Sra. Gemma Domingo de l’Institut Marta Mata de Salou i el Sr. Andreu Porta de l’Institut de Premià de Mar. Els mestres van explicar la seva experiència com a responsables de les aules d’acollida tot fent referència a les preguntes següents: 1- Què vol dir ser un mestre d’aula d’acollida? 2- A quins reptes s’enfronta l’escola davant l’heterogeneïtat lingüística a l’aula? 3- Com valoreu l’acolliment lingüístic a Catalunya en el marc del sistema educatiu català?. Es va ressaltar la importància cabdal del component humà i empàtic del mestre d’aula d’acollida que era tan important com ser un bon mestre de llengua.

Després d’una breu pausa, la Sra. Maria José Sànchez i la Sra. Anna Sambola del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya van fer la xerrada “Material didàctica per atendre la diversitat a l’aula” on van donar a conèixer el material existent i nou material per a l’ensenyament i l’aprenentatge del català. Es va ressaltar que els materials s’elaboraven des d’una mirada plurilingüe, tenint en compte les llengües d’origen de l’alumnat.

Finalment, la Dra. Caterina Sugrañes de l’Àrea de llengües estrangeres i la seva didàctica de la FPCEE va explicar en què consisteix en projecte EUDOIT. Com hem esmentat a l’inici de l’article, el segon lliurament d’aquest article tractarà aquest tema en profunditat.

Per concloure, el Dr. Josep Ballarín, director d’Educació Primària i professor de l’Àrea de llengua catalana i la seva didàctica de la FPCEE va donar per finalitzada la jornada amb les següents idees força:

– Cal treballar la llengua des d’un enfocament comunicatiu que sigui funcional, significatiu, competencial i col·laboratiu amb una avaluació entesa com a eina per aprendre i millorar.

– Les aules d’acollida tenen com a missió servir de pont entre l’alumne i els seus neguits i l’escola i la societat d’acollida. Cal, per tant, potenciar el treball en xarxa en el si de les escoles per poder generar espais de creixement i reconeixement personal.

– Un dels principals reptes als que s’enfronten les aules d’acollida és saber generar confiança en els alumnes per tal d’ajudar-los a gestionar les emocions que comporta la integració en una nova llengua i cultura, així com millorar la seva autoestima tot reconeixent els seus costums culturals i, en definitiva, han de vetllar per un acompanyament que els empoderi per establir vincles amb el seu entorn i per esdevenir els ciutadans de ple dret que són.

– Per últim, cal destacar que les aules d’acollida han de treballar amb les expectatives que alumnes i famílies tenen envers l’escola com a institució per tal de poder-los oferir espais d’oportunitat social.  D’aquí, la importància  de treballar la comunicació amb les famílies i de generar espais compartits.

 

 

 

Més activitat física abans dels 6 anys millora la memòria de treball a l’ESO

Juanjo Rodríguez Yañez. Àrea d’Educació Física FPCEE Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

 

Recentment s’ha publicat un estudi a la revista The Journal of Pediatrics, realitzat pels investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que demostra que una major activitat física en l’etapa d’Educació Infantil (0-6 anys) té un impacte positiu en la capacitat d’aprenentatge dels adolescents. Aquesta setmana alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia.

Aquesta relació positiva entre activitat física i millor activitat cerebral ja era coneguda, però a través d’aquest estudi longitudinal podem saber que existeix una relació causal, podent establir que una major realització d’activitat física en la infància influeix en el desenvolupament cognitiu en edats posteriors.

Cal destacar que ja a la dècada dels 70, un estudi realitzat a la Universitat de Carolina del Nord per Ramey, Dorval i Baker-Ward (1983, pàg. 96), amb nens d’un a tres anys, va demostrar que “una bona alimentació, joguines educatives, mestres excel·lents i nombrosos i abundants estímuls sensorials”, van contribuir de forma significativa al desenvolupament intel·lectual dels nens i nenes d’aquesta edat.

I ja més recentment, en altres estudis científics també s’ha comprovat com una activitat física adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, facilitant els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’activitat física aeròbica, a través de jocs o l’esport, estimula l’alliberament d’una proteïna anomenada BDNF que actua com a neurotransmissor, ajudant en la comunicació entre les neurones i en els processos memorístics.

Us fem mans d’un documental  Redes on parla d’aquests i altres aspectes relacionats amb aquesta temàtica:


Fonts de Documentació:

Gómez Pinilla. F. (2011). Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation. Eur J Neurosci, 33, 383-90.

Ramey, C., Dorval, B., & Baker-ward, L. (1983). Group day care and socially disadventaged families: effects on the child and the family. In Sally Kilmer (Ed.), Advances in Earl Education and Day Care. A research annual. Greenwich, Jai Press Inc. (3), 69-106.


 

L’Educació Física també és l’Educació per a la Salut

 

Dr. Josep Sánchez Malagón.

Professor de l’Àrea d’Educació Física del Grau d’Educació. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. 

Tal i com diu l’Organització Mundial de la Salut (WHO), la salut contempla tres àmbits essencials de la persona: El benestar físic, el mental i el social¹.

La persona graduada en Educació Infantil i /o Primària amb menció d’Educació Física, o mestre/a especialista en Educació Física, és la principal promotora de la salut en els centres educatius a tots els nivells. En primer lloc, és coneixedora de tot el que fa referència al funcionament dels i les docents a nivell escolar (currículum…). En segon lloc, ha estat format per aplicar de forma didàctica i metodològica els continguts relacionats amb l’Educació Física i la Salut. En tercer lloc, és coneixedora de les característiques anatòmiques i fisiològiques dels nens i nenes d’aquesta franja d’edat.

Physical Activity Vs. Physical Activity²

L’Educació Física augmenta el nivell d’aprenentatge dels infants i joves, per això algunes escoles ja fa temps han integrat les Classroom Physical Activity Breaks  per activar  el cervell de l’alumnat. S’ha demostrat científicament que aquest fet millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic dels alumnes, tal i com es mostren en alguns estudis publicats al portal Active Living Research: Active Education.

Mitjançant l’Educació Física, l’escola ha de donar als infants i joves les claus per a una educació per a la salut, per a tota la vida i des de tots els punts de vista.

I com que l’Educació Física vol ser inclusiva, té capacitat per respondre a la diversitat des de tots els punts de vista: Físic, mental i social, tot adaptant-se a les necessitats de tots i totes les estudiants. 

Per tant, aquests/es mestres han de ser els/les dissenyadors/es dels programes de les escoles pel que anomenem Activity Learning Lessons o Classroom Activity Lessons.


Referències: 1. http://www.who.int/suggestions/faq/es;  2. http://www.sparkpe.org

 

És possible el Gir Dialògic dins l’àrea d’Educació Física?

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (URL)

L’aprenentatge dialògic (AD) es basa en la concepció comunicativa dels aprenentatges. S’entén que la interacció és imprescindible perquè es produeixin processos de transformació individual i social a través del diàleg. Així, la construcció del coneixement s’inicia en un pla intersubjectiu per posteriorment concretar-se en una construcció personal. El diàleg és doncs un element clau en l’aprenentatge.

L’AD es defineix com el resultat de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, on diferents persones aporten arguments en condicions d’igualtat amb l’objectiu d’arribar a un consens. Els diferents arguments exposats s’han de valorar en funció de la seva validesa i no per la posició de poder dels que les realitzen.Font: http://www.agilebuddha.com/agile/drive-innovation-by-creating-communities-of-practice

Per produir-se un AD no només és necessari un gran nombre d’interaccions sinó que és imprescindible que el diàleg es produeixi en unes condicions específiques. Aquests condicionants revelen els principis del AD.

A continuació exposem els principis i proposem la seva adaptació a les classes d’Educació Física (EF):

  1. Diàleg igualitari: Aquell en el qual les diferents aportacions es consideren en funció de la validesa dels arguments aportats i no de la posició de les persones que els emeten. A l’EF es tindrien en compte tots els punts de vista de l’alumnat sense tenir en compte el seu nivell d’habilitat motriu, sexe, ètnia …
  1. Font: http://www.lacenet.org/callus/hormigas/veure_reto_11_12.php?id=162 Intel·ligència cultural: És un concepte més ampli d’intel·ligència que engloba la intel·ligència acadèmica i les altres capacitats de llenguatge i acció que ens permeten arribar a acords. A l’EF hauríem de tenir en compte, no només aquells continguts lligats a aspectes quantitatius del moviment (execució d’habilitats coordinatives o desenvolupament de capacitats condicionals), sinó també aspectes qualitatius: percepció, respecte als companys/es i a les normes, presa de decisions…
  1. Transformació: Aquest principi implica abordar les situacions de desigualtat amb vista a transformar-les i no a reproduir-les o adaptar-s’hi. L’EF hauria de ser un espai per a tot l’alumnat en lloc de per a aquells o aquelles més forts, més ràpides o més hàbils … es converteix en un espai de transformació i d’oportunitat.
  1. Dimensió instrumental: L’AD no ignora la dimensió instrumental, sinó que s’intensifica i s’aprofundeix. L’EF ha de plantejar tasques no només que diverteixin a l’alumnat, sinó que impliquin també l’aprenentatge dels continguts de l’àrea curricular i, fins i tot, d’altres àrees.
  1. Creació de sentit: A través de l’estreta relació entre l’escola i la vida quotidiana de les persones, la comunitat. L’EF ha de fer participar a les famílies o les associacions esportives en algunes propostes educatives.
  1. Solidaritat: Entesa com la lluita contra l’exclusió social i la desigualtat, es concreta en les classes quan l’alumnat col·labora amb els seus iguals per millorar l’aprenentatge de totes i tots. A l’EF aquest principi es fa palès durant les classes quan el company o companya més hàbil ha de col·laborar amb els altres per aconseguir un objectiu comú.Font: http://maestroenriquemontano.blogspot.com.es/2013/09/juegos-cooperativos-y-de-confianza-en.html
  1. Igualtat de les diferències: La igualtat de les diferències és el mateix dret de totes les persones a viure en la seva diferència. A les classes d’EF aquest principi es té en compte quan tot l’alumnat té el mateix dret a fer classe i a aprendre les mateixes coses que els altres des de la seva pròpia especificitat, per tant, hem de crear contextos de pràctica motriu inclusius que assegurin la possibilitat d’èxit a tots els nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

 

Per aprendre més sobre el tema, us convidem a llegir el següent article: El Aprendizaje Dialógico.

 

Ull viu al món educatiu! (o preocupacions que preocupen)

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Fa poques setmanes el moviment Girlguiding va publicar un informe al voltant dels pensaments i les actituds que tenen les noies i les joves adolescents a Anglaterra. L’organització Girlguiding, va ser creada al 1909 i impulsà el creixement i l’educació de les nenes i les joves angleses d’entre 5 i 25 anys. Aquest moviment va néixer per reivindicar el rol femení dins del Scouting, o boys scouts, dirigit inicialment a nens de sexe masculí.

media

Gràfic 1. (Font: Girls’ attitudes survey’16, p.10)

Amb la participació de més de 100.000 noies angleses amb edats compreses entre 7 i 21 anys, l’enquesta respon a aspectes com ara: les seves impressions al voltant de l’autoimatge, la confiança, el tractament del gènere als mitjans de comunicació, les relacions socials, la seguretat, el lideratge, l’educació i les habilitats o el benestar emocional de les enquestades, entre d’altres. A grans trets, els resultats són colpidors a la vegada que encoratjadors de la feina educativa i social que ens queda per fer en el camp de la igualtat de gènere.

A tall d’exemple, alguns dels resultats més interessants mostren que el 23% de les nenes entre 7 i 10 anys senten que han d’estar perfectes en relació al seu aspecte físic, i encara més, la relació augmenta a mida que van sent més grans; així ho senten un 46% de noies entre 11 i 16 anys i un 61% quan tenen entre 17 i 21 anys. Aquesta actitud, en gran mesura, ve ocasionada per la força pressió que exerceixen els mitjans de comunicació, ja que el 80% de les noies a partir dels 17 anys asseguren estar d’acord que les dones sovint són mostrades com a “persona objecte” als mitjans o a la xarxa (tal i com podem observar al Gràfic 1. A més a més, el 37% de les noies entre 11 i 21 anys també reconeix que sovint es comparen amb les celebrities de televisió o internet.

choices

Gràfic 2. (Font: Girls’ attitudes survey 2016, p. 27)

En relació a l’entorn escolar i, concretament, a l’àmbit de l’Educació Física, també volem destacar el resultat que mostra que fins als 10 anys el 91% de noies afirmen tenir les mateixes opcions a l’hora de practicar un esport concret o activitat física a l’escola; Ara bé, tal i com es pot apreciar al Gràfic 2, aquesta xifra disminueix fins al 43% quan les joves tenen entre 11 i 21 anys. En aquest sentit, l’escola en general, i més des de l’àrea d’Educació Física, és necessari treballar per potenciar i millorar aquesta autoimatge corporal de les alumnes, oferint a la vegada igualtat d’oportunitats fisicoesportives. L’escola ha de vetllar pel creixement i el benestar de tots i totes les alumnes, siguin del sexe que siguin, l’edat, la religió o qualsevol condició social que els diferenciï. Perquè de fet, tots som ben diferents però ben iguals a la vegada. Necessitem una escola, i una societat, més justa i sostenible amb el compromís social.

Altres mitjans com El diari de l’educació, The Guardian, o la BBC també han fet ressò de la notícia.

La Competència Digital Docent a Blanquerna

FotojordiJordi Simon i Llovet  – @jordisll
Àrea de TIC i les seves didàctiques
www.jordisimon.com

Els mestres han de ser competents digitalment igual que ho ha de ser la resta de ciutadans d’un país com el nostre, ja que la competència digital ha estat reconeguda per diferents instàncies com un dels elements que impulsen un país cap el futur.

La competència digital dels ciutadans, ha estat definida al llarg del temps des de diferents organismes i seguint diferents estàndards. Des de l’any 2009, a Catalunya es va definir l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que estableix vuit competències digitals amb tres nivells d’assoliment que abasten la cultura, la participació i el civisme digital, la navegació i la comunicació en el món digital i el tractament d’informació textual o numèrica.

Normalment s’adquireix aquesta acreditació a través d’un examen en línia que es pot realitzar en qualsevol moment des de la web http://acticweb.gencat.cat , que també inclou abundant material de formació.

Els mestres, a més, d’acord amb la LEC (Llei 12/2009), han de desenvolupar unes competències digitals relacionades amb la seva professió ja que a més de saber de tecnologia, han d’utilitzar les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina metodològica. Així doncs un mestre ha de ser capaç, per exemple, d’incorporar l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, per afavorir la inclusió, per exemple, o per avaluar als estudiants. El mestre també ha de ser capaç de comunicar en entorns digitals, de participar en xarxes educatives, de crear i desenvolupar la seva identitat professional… i tot un seguit de competències pròpies d’un docent de l’era digital.

L’any 2014, en del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) celebrat a Tarragona, es comença a definir la Competència Digital Docent (CDD) que inclouria els dos aspectes a què hem fet referència: la Competència Digital Instrumental (CDI) i la Competència Digital Metodològica (CDM).

CDD=CDI+CDM

El maig de 2016 es va publicar una resolució del departament d’Ensenyament que formalitza i fa pública la definició de Competència Digital Docent tot recollint les conclusions del Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD) que va treballar el tema durant l’any 2015 i en el que van participar els diferents actors que intervenen en la educació del nostre país, incloses les universitats i entre elles la FPCEE Blanquerna.

Bàsicament en aquest decret s’estableix la relació entre la CDI i l’ACTIC, del que es desprén que tot mestre ha de tenir una Competència Digital Instrumental relacionada amb algun dels tres nivells establerts en l’ACTIC i, també s’hi estableix que els mestres han d’assolir la Competència Digital Metodològica.

Aquesta CDM té cinc dimensions que són:

1. Disseny, planificació i implementació didàctica
2. Organització i gestió d’espais i recursos educatius
3. Comunicació i col·laboració
4. Ètica i civisme digital
5. Desenvolupament professional

Tanmateix aquesta resolució també proposa una sèrie de descriptors per a cadascuna de les dimensions i n’estableix tres nivells d’assoliment.

A Blanquerna, actualment, ja estem treballant en la incorporació completa de les CDD en els plans docents dels graus d’educació, amb la previsió que tots els estudiants de la promoció 2016/20 en obtenir la graduació tinguin reconeguda aquesta competència. Això es farà te nint com a punt de partida l’assignatura Gestió de la Informació i Tecnologies de la Comunicació (GITIC) en la que els estudiants hauran d’acreditar la CDI i sentarà les bases per a l’adquisició de la CDM que s’anirà completant al llarg dels altres cursos del grau.

De tota manera, el Departament d’Ensenyament encara ha de publicar les concrecions d’aquest procés d’acreditació dels mestres, que s’han de desprendre dels treballs del Projecte Interdepartamental de Competència digital docent (PICDD)

interfacesBy: Medialab NY

Educar en valors a través de l’esport

Àrea d’Educació Física
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna

Per tercer curs consecutiu, i incrementant l’èxit a cada edició, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha portat a terme el programa Juga Verd Play on el disseny de les competicions esportives escolars giren al voltant d’un clar objectiu: Educar en valors a través de l’esport. Curt i ras, a la vegada que inspirador i instigador per reconduir situacions com les que encara continuem veient durant els caps de setmana en alguns terrenys de joc.

Juga Verd Play va nèixer l’any 2013, de la mà d’un equip d’educadores i educadors liderats pel Dr. Carles González Arévalo. El programa introdueix diferents adaptacions en el calendari de partits, les puntuacions o, fins i tot, en la implicació dels espectadors (públic de la grada), entrenadors/educadors o dels mateixos esportistes una vegada es finalitza el partit. Per tant, a mode de rúbrica i d’un sistema estandaritzat per puntuar els valors i el joc net, no guanya qui més gols, cistelles o punts realitza, sinó aquells equips que mostren més fairplay i que han estat valorats així de manera objectiva per tots els agents implicats.

L’organització del programa és exemplar i recull tots els ingredients per ser un clar referent del canvi de tendència que ha d’esdevenir a l’esport educatiu i en edat escolar. A més a més, també existeix un suport pels dispositius mòbils (App disponible per Apple Store i Google Play) per tal de recollir i computar la puntuació dels diferents equips.

Per a més informació, existeix un Dossier Explicatiu on es recullen tots els detalls del programa.

Felicitats per la iniciativa i… per molts anys més! Sense dubte, cal seguir treballant en aquesta direcció.

 

La recepta del nou docent: Renovació, innovació i… VOCACIÓ educativa!

Àrea d’Educació Física de la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Dins d’aquesta gran onada de renovació i innovació pedagògica que estem vivint, no podem oblidar que els mestres, tal i com ja apuntava Plató i Comenius, són un model i eduquen a partir de l’exemple de les seves vides, dels seus actes i dels petits detalls esdevinguts en el dia a dia, actes percebuts, copiats i apresos moltes vegades pels seus alumnes.

Hem de considerar que el mestre és l’element clau per aconseguir el que denominaríem: “la qualitat educativa”. Per tant, en primer lloc, el mestre ha de comprometre’s amb la seva important i transcendental tasca: Conèixer, descobrir i atendre les necessitats dels nens. A més a més, ha de dominar els continguts i dels fonaments didàctics de les diferents àrees de coneixement en general, però concretament, i en especial, d’aquella que tingui una sensibilitat personal i especial, ja sigui l’Educació Física, matemàtiques, llengua, música, ciències o expressió plàstica y visual… El fet de tenir uns coneixements didàctics i específics d’alguna d’aquestes matèries concreta serà la millor situació per a crear equips docents interdisciplinar, on es pugui treballar en grup de mestres o professors per a poder desenvolupar projectes d’aprenentatge amb els alumnes.

Lògicament hauríem de considerar que el mestre es fa o es forma, però també ha de tenir una riquesa interior per poder ser-ho. En aquest sentit s’expressa González Garza (2009) en considerar que:

«El vertader educador es distingeix per ser ell mateix, és a dir, no necessita vestir-se o actuar com a mestre, sinó ser un testimoni viu que sent, vibra i viu l’acció educativa. En altres paraules, la roba del mestre és la seva pell, l’aula el seu escenari i les eines de treball són les tècniques, recursos i estratègiques didàctiques que mai constitueixen finalitats en elles mateixes, sinó tan sols els mitjans per arribar-hi» (p.135).

I és per tot això que necessitem mestres amb el que denominem: VOCACIÓ! I, per tant, compromès amb el seu propi desenvolupament personal, preservador de la seva dignitat com a persona i que fonamenti la seva vida en principis de respecte, afecte i exigència envers els seus alumnes, essent d’aquesta manera un referent i un mirall on poder mirar-se i un model d’humilitat a qui poden seguir. També necessitem un Mestre que tingui una excel·lent formació i, per tant, que conegui les necessitats i característiques dels nens que tractarà i de la seva edat evolutiva ja sigui d’Infantil, Primària o Secundària.

Des de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) volem contribuir l’educació del futur formant bé als futurs mestres. Volem proporcionar els recursos que els permeti desenvolupar la seva vocació educativa, treballant amb tranquil·litat i estima per la feina que fan, evitant que els constants canvis i mesures polítiques no provoquin més frustració i desànim entre el col·lectiu.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

González Garza, A.M. (2009). Educación Holísitca. La pedagogia del siglo XXI. Barcelona: Kairós.

Recordar, compartir i aprendre amb marcadors socials


jorgeJorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica
@jcoderch
Temps estimat de lectura: 5’


Navegar per Internet és una activitat a la qual dediquem un nombre important d’hores al llarg de la setmana. A través del navegador ens mantenim informats d’allò que passa al món, ens comuniquem amb altres persones, escoltem música, veiem vídeos, satisfem la nostra curiositat cercant allò que ens interessa, escrivim, compartim els nostres pensaments i opinions, programem

La xarxa, en definitiva, és un espai d’entreteniment i també un espai que ens pot ajudar a aprendre. Ara bé, no tots naveguem de la mateixa manera, no tothom coneix i posa en pràctica estratègies de cerca, registre i gestió de la informació. Què fem, per exemple, quan trobem un article, un recurs o un vídeo que ens agrada? Com organitzem els documents que trobem a la web i que ens poden ser d’utilitat per fer una recerca o per escriure un article? Com podem compartir aquesta informació amb altres persones? Una de les possibles respostes a aquestes qüestions passa per emprar marcadors i marcadors socials.

Marcadors

Els marcadors, també anomenats adreces d’interès o favorits, són eines que incorporen tots els navegadors. Permeten registrar i classificar adreces web. Aquestes adreces són accessibles a través de la barra de marcadors on trobarem les carpetes i les adreces registrades.

barra de marcadors

El procediment que cal seguir per emprar marcadors és molt senzill:

  1. Mostrarem o amagarem la barra de marcadors des del menú configuració: adreces d’interès – mostrar.
  2. Visualitzarem en una pestanya l’adreça que volem registrar.
  3. Farem clic sobre l’estrella que apareix al lateral dret de la barra d’adreces.
    estrella1Si aquesta estrella apareix en color groc ens indicarà que l’adreça ja ha estat registrada anteriorment. Tot i així, res no impedeix que una mateixa adreça pugui ser registrada en més d’una carpeta.
  4. Escollirem on volem que quedi registrada l’adreça: directament a la barra de marcadors o bé en una de les carpetes o subcarpetes que prèviament haurem creat.

Més endavant accedirem a l’adreça que vulguem revisitar des de la barra de marcadors .

Per cert, és convenient iniciar la sessió en el navegador per tal que les dades es sincronitzin amb el núvol (una metàfora que fa referència a un espai remot on es desa i des d’on es recupera la nostra informació). Això ens permetrà tenir a l’abast els nostres marcadors sigui quin sigui l’ordinador des del qual accedim.

Quines adreces convé registrar?

Abans de registrar una adreça cal valorar si aquell registre ens serà d’utilitat en el futur. Hem de tenir present que el mateix navegador incorpora una funció, autocompletar, que ens facilita molt la feina. Si comencem a escriure “scala”, per exemple, i previament ja havíem visitat “scala.blanquerna.edu”, aquesta adreça ens serà suggerida i se’ns facilitarà l’accés amb un sol clic.

Registrarem, per tant, les adreces llargues, difícils de generar, i les classificarem per temàtiques utilitzant les carpetes creades a la barra de marcadors.

Compartir marcadors, una bona opció

Els marcadors personals són privats, només són accessibles iniciant la nostra sessió al navegador, però en molts casos podem decidir compartir els nostres marcadors amb tots els usuaris que hi vulguin accedir.

Els marcadors socials es creen emprant altres eines que ens permetran registrar i classificar les adreces en un espai accessible per a tothom.

Aquestes eines aquest és un aspecte d’extrema importància ens permetran accedir també als marcadors de qualsevol usuari; posen al nostre abast la feina de selecció, registre i classificació feta per milers d’usuaris i referida a pràcticament qualsevol tema que pugui ser del nostre interès.

La creació de marcadors socials es pot portar a terme amb eines molt diverses. Una de les més potents és Pearltrees.

Pearltrees

Amb aquesta eina podrem registrar i classificar les adreces en col·leccions i/o seccions. També disposarem d’altres recursos, com ara:

  • Crear col·leccions compartides, que podran ser editades per un grup de treball.
  • Afegir marcadors propis amb continguts diversos: text, imatges o documents.
  • Preparar seqüències de marcadors que podrem visualitzar com si es tractés de les diapositives d’una presentació. Cadascuna de les diapositives, mostrada a la mida original, serà navegable.
  • Detectar interessos coincidents. El mateix Pearltrees ens informarà cada cop que un altre usuari registri una adreça que nosaltres havíem registrat.
  • Cercar persones o bé cercar marcadors o col·leccions del conjunt d’usuaris o entre els nostres propis marcadors.

Marcadors socials i aprenentatge

George_Siemens_at_UNESCO_Conference_2009George Siemens associa les nostres possibilitats d’aprendre a la xarxa a l’existència de nodes on trobem coneixement. Per la teoria connectivista formulada per aquest autor, l’aprenentatge està lligat a la capacitat d’establir connexions entre nodes. Els documents i recursos recollits a les col·leccions de Pearltrees formarien alguns d’aquests nodes.

Isaac MmaoEl sharisme, del qual ens parla un altre autor, Isaac Mao, afirma que estem predisposats genèticament a compartir i que només determinades normes socials posen traves i ens condicionen psicològicament de forma negativa per evitar que seguim aquest impuls. Internet seria, per Mao, l’espai per excel·lència per compartir i arribar a configurar una “ment global” com la millor forma per poder progressar.

Formació de mestres: Educació Física, una experiència internacional

Àrea d’Educació Física del Grau en Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Actualment, la formació en clau internacional és un valor afegit en la projecció de futurs mestres. El nostre món es caracteritza per la globalitat i la connectivitat. En altres paraules, avui en dia el que pugui passar a milers de quilòmetres de distància pot ser un desencadenant de fets que caracteritzen la nostra societat. Per aquest motiu, totes les experiències internacionals són interessants des d’un doble vessant: per enriquir el propi aprenentatge i per créixer, així, en un aprenentatge col·lectiu, comunitari, en què s’estableixen nous ponts i vincles amb altres cultures i realitats.

En aquest sentit, durant dos anys seguits, un total de sis estudiants catalans de 4t curs dels estudis de Grau en Educació Primària amb menció d’Educació Física han participat en el projecte internacional PEERS (Projet d’Etudiants et d’Enseignants-chercheurs en Réseaux Sociaux). Aquest projecte es duu a terme conjuntament entre la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL i la universitat Haute École Pédagogique du Canton de Vaud, de Lausanne (Suïssa).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball de recerca que s’està fent gira al voltant dels models de coeducació en el context de l’educació, en general, i de l’educació física, en concret, amb un estudi comparatiu entre les metodologies i les particularitats pedagògiques d’ambdós sistemes educatius: Suïssa i Barcelona. Alguns dels resultats d’aquest estudi ja han començat a publicar-se en revistes científiques de l’àmbit de la pedagogia.

Durant la primera part de l’intercanvi, els alumnes i els professors van poder gaudir d’un programa intensiu d’una setmana amb experiències educatives i sessions de treball. Per exemple, l’assistència a diferents classes del Grau en Educació Infantil i Primària Blanquerna, visites als centres educatius Escola Pia Balmes, Garbí, Baldiri Reixac del Parc Güell, Turó de Can Mates (Sant Cugat del Vallés) i Escola Els Pinetons (Ripollet),  o a les instal·lacions i el projecte pedagògic de La Masia, del FC Barcelona.

 Durant la segona part de l’intercanvi, els alumnes catalans, tal com es va fer l’any anterior, participaran durant una setmana en activitats i visites similars d’aquesta altra realitat social i educativa, totes organitzades per la universitat suïssa. Entre aquestes dues estades es porten a terme sessions de treball en línia, utilitzant els recursos de videoconferències i la creació de documents compartits en plataformes de l’entorn virtual.