Arxiu d'etiquetes: Educació

La recepta del nou docent: Renovació, innovació i… VOCACIÓ educativa!

Àrea d’Educació Física de la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Dins d’aquesta gran onada de renovació i innovació pedagògica que estem vivint, no podem oblidar que els mestres, tal i com ja apuntava Plató i Comenius, són un model i eduquen a partir de l’exemple de les seves vides, dels seus actes i dels petits detalls esdevinguts en el dia a dia, actes percebuts, copiats i apresos moltes vegades pels seus alumnes.

Hem de considerar que el mestre és l’element clau per aconseguir el que denominaríem: “la qualitat educativa”. Per tant, en primer lloc, el mestre ha de comprometre’s amb la seva important i transcendental tasca: Conèixer, descobrir i atendre les necessitats dels nens. A més a més, ha de dominar els continguts i dels fonaments didàctics de les diferents àrees de coneixement en general, però concretament, i en especial, d’aquella que tingui una sensibilitat personal i especial, ja sigui l’Educació Física, matemàtiques, llengua, música, ciències o expressió plàstica y visual… El fet de tenir uns coneixements didàctics i específics d’alguna d’aquestes matèries concreta serà la millor situació per a crear equips docents interdisciplinar, on es pugui treballar en grup de mestres o professors per a poder desenvolupar projectes d’aprenentatge amb els alumnes.

Lògicament hauríem de considerar que el mestre es fa o es forma, però també ha de tenir una riquesa interior per poder ser-ho. En aquest sentit s’expressa González Garza (2009) en considerar que:

«El vertader educador es distingeix per ser ell mateix, és a dir, no necessita vestir-se o actuar com a mestre, sinó ser un testimoni viu que sent, vibra i viu l’acció educativa. En altres paraules, la roba del mestre és la seva pell, l’aula el seu escenari i les eines de treball són les tècniques, recursos i estratègiques didàctiques que mai constitueixen finalitats en elles mateixes, sinó tan sols els mitjans per arribar-hi» (p.135).

I és per tot això que necessitem mestres amb el que denominem: VOCACIÓ! I, per tant, compromès amb el seu propi desenvolupament personal, preservador de la seva dignitat com a persona i que fonamenti la seva vida en principis de respecte, afecte i exigència envers els seus alumnes, essent d’aquesta manera un referent i un mirall on poder mirar-se i un model d’humilitat a qui poden seguir. També necessitem un Mestre que tingui una excel·lent formació i, per tant, que conegui les necessitats i característiques dels nens que tractarà i de la seva edat evolutiva ja sigui d’Infantil, Primària o Secundària.

Des de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) volem contribuir l’educació del futur formant bé als futurs mestres. Volem proporcionar els recursos que els permeti desenvolupar la seva vocació educativa, treballant amb tranquil·litat i estima per la feina que fan, evitant que els constants canvis i mesures polítiques no provoquin més frustració i desànim entre el col·lectiu.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

González Garza, A.M. (2009). Educación Holísitca. La pedagogia del siglo XXI. Barcelona: Kairós.

Recordar, compartir i aprendre amb marcadors socials


jorgeJorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica
@jcoderch
Temps estimat de lectura: 5’


Navegar per Internet és una activitat a la qual dediquem un nombre important d’hores al llarg de la setmana. A través del navegador ens mantenim informats d’allò que passa al món, ens comuniquem amb altres persones, escoltem música, veiem vídeos, satisfem la nostra curiositat cercant allò que ens interessa, escrivim, compartim els nostres pensaments i opinions, programem

La xarxa, en definitiva, és un espai d’entreteniment i també un espai que ens pot ajudar a aprendre. Ara bé, no tots naveguem de la mateixa manera, no tothom coneix i posa en pràctica estratègies de cerca, registre i gestió de la informació. Què fem, per exemple, quan trobem un article, un recurs o un vídeo que ens agrada? Com organitzem els documents que trobem a la web i que ens poden ser d’utilitat per fer una recerca o per escriure un article? Com podem compartir aquesta informació amb altres persones? Una de les possibles respostes a aquestes qüestions passa per emprar marcadors i marcadors socials.

Marcadors

Els marcadors, també anomenats adreces d’interès o favorits, són eines que incorporen tots els navegadors. Permeten registrar i classificar adreces web. Aquestes adreces són accessibles a través de la barra de marcadors on trobarem les carpetes i les adreces registrades.

barra de marcadors

El procediment que cal seguir per emprar marcadors és molt senzill:

  1. Mostrarem o amagarem la barra de marcadors des del menú configuració: adreces d’interès – mostrar.
  2. Visualitzarem en una pestanya l’adreça que volem registrar.
  3. Farem clic sobre l’estrella que apareix al lateral dret de la barra d’adreces.
    estrella1Si aquesta estrella apareix en color groc ens indicarà que l’adreça ja ha estat registrada anteriorment. Tot i així, res no impedeix que una mateixa adreça pugui ser registrada en més d’una carpeta.
  4. Escollirem on volem que quedi registrada l’adreça: directament a la barra de marcadors o bé en una de les carpetes o subcarpetes que prèviament haurem creat.

Més endavant accedirem a l’adreça que vulguem revisitar des de la barra de marcadors .

Per cert, és convenient iniciar la sessió en el navegador per tal que les dades es sincronitzin amb el núvol (una metàfora que fa referència a un espai remot on es desa i des d’on es recupera la nostra informació). Això ens permetrà tenir a l’abast els nostres marcadors sigui quin sigui l’ordinador des del qual accedim.

Quines adreces convé registrar?

Abans de registrar una adreça cal valorar si aquell registre ens serà d’utilitat en el futur. Hem de tenir present que el mateix navegador incorpora una funció, autocompletar, que ens facilita molt la feina. Si comencem a escriure “scala”, per exemple, i previament ja havíem visitat “scala.blanquerna.edu”, aquesta adreça ens serà suggerida i se’ns facilitarà l’accés amb un sol clic.

Registrarem, per tant, les adreces llargues, difícils de generar, i les classificarem per temàtiques utilitzant les carpetes creades a la barra de marcadors.

Compartir marcadors, una bona opció

Els marcadors personals són privats, només són accessibles iniciant la nostra sessió al navegador, però en molts casos podem decidir compartir els nostres marcadors amb tots els usuaris que hi vulguin accedir.

Els marcadors socials es creen emprant altres eines que ens permetran registrar i classificar les adreces en un espai accessible per a tothom.

Aquestes eines aquest és un aspecte d’extrema importància ens permetran accedir també als marcadors de qualsevol usuari; posen al nostre abast la feina de selecció, registre i classificació feta per milers d’usuaris i referida a pràcticament qualsevol tema que pugui ser del nostre interès.

La creació de marcadors socials es pot portar a terme amb eines molt diverses. Una de les més potents és Pearltrees.

Pearltrees

Amb aquesta eina podrem registrar i classificar les adreces en col·leccions i/o seccions. També disposarem d’altres recursos, com ara:

  • Crear col·leccions compartides, que podran ser editades per un grup de treball.
  • Afegir marcadors propis amb continguts diversos: text, imatges o documents.
  • Preparar seqüències de marcadors que podrem visualitzar com si es tractés de les diapositives d’una presentació. Cadascuna de les diapositives, mostrada a la mida original, serà navegable.
  • Detectar interessos coincidents. El mateix Pearltrees ens informarà cada cop que un altre usuari registri una adreça que nosaltres havíem registrat.
  • Cercar persones o bé cercar marcadors o col·leccions del conjunt d’usuaris o entre els nostres propis marcadors.

Marcadors socials i aprenentatge

George_Siemens_at_UNESCO_Conference_2009George Siemens associa les nostres possibilitats d’aprendre a la xarxa a l’existència de nodes on trobem coneixement. Per la teoria connectivista formulada per aquest autor, l’aprenentatge està lligat a la capacitat d’establir connexions entre nodes. Els documents i recursos recollits a les col·leccions de Pearltrees formarien alguns d’aquests nodes.

Isaac MmaoEl sharisme, del qual ens parla un altre autor, Isaac Mao, afirma que estem predisposats genèticament a compartir i que només determinades normes socials posen traves i ens condicionen psicològicament de forma negativa per evitar que seguim aquest impuls. Internet seria, per Mao, l’espai per excel·lència per compartir i arribar a configurar una “ment global” com la millor forma per poder progressar.

Formació de mestres: Educació Física, una experiència internacional

Àrea d’Educació Física del Grau en Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL

Actualment, la formació en clau internacional és un valor afegit en la projecció de futurs mestres. El nostre món es caracteritza per la globalitat i la connectivitat. En altres paraules, avui en dia el que pugui passar a milers de quilòmetres de distància pot ser un desencadenant de fets que caracteritzen la nostra societat. Per aquest motiu, totes les experiències internacionals són interessants des d’un doble vessant: per enriquir el propi aprenentatge i per créixer, així, en un aprenentatge col·lectiu, comunitari, en què s’estableixen nous ponts i vincles amb altres cultures i realitats.

En aquest sentit, durant dos anys seguits, un total de sis estudiants catalans de 4t curs dels estudis de Grau en Educació Primària amb menció d’Educació Física han participat en el projecte internacional PEERS (Projet d’Etudiants et d’Enseignants-chercheurs en Réseaux Sociaux). Aquest projecte es duu a terme conjuntament entre la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL i la universitat Haute École Pédagogique du Canton de Vaud, de Lausanne (Suïssa).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball de recerca que s’està fent gira al voltant dels models de coeducació en el context de l’educació, en general, i de l’educació física, en concret, amb un estudi comparatiu entre les metodologies i les particularitats pedagògiques d’ambdós sistemes educatius: Suïssa i Barcelona. Alguns dels resultats d’aquest estudi ja han començat a publicar-se en revistes científiques de l’àmbit de la pedagogia.

Durant la primera part de l’intercanvi, els alumnes i els professors van poder gaudir d’un programa intensiu d’una setmana amb experiències educatives i sessions de treball. Per exemple, l’assistència a diferents classes del Grau en Educació Infantil i Primària Blanquerna, visites als centres educatius Escola Pia Balmes, Garbí, Baldiri Reixac del Parc Güell, Turó de Can Mates (Sant Cugat del Vallés) i Escola Els Pinetons (Ripollet),  o a les instal·lacions i el projecte pedagògic de La Masia, del FC Barcelona.

 Durant la segona part de l’intercanvi, els alumnes catalans, tal com es va fer l’any anterior, participaran durant una setmana en activitats i visites similars d’aquesta altra realitat social i educativa, totes organitzades per la universitat suïssa. Entre aquestes dues estades es porten a terme sessions de treball en línia, utilitzant els recursos de videoconferències i la creació de documents compartits en plataformes de l’entorn virtual.

L’ús de les TIC i les didàctiques específiques

Xavier Àvila. Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica

Per fer una primera aproximació —a tall d’inventari— de les possibilitats que ofereixen les TIC per a l’aprenentatge en relació amb les didàctiques específiques recorrerem, en primera instància, a l’ús de les  quatre metàfores que ja fa uns quants anys va proposar Charles Crook¹ (1998) i que creiem que encara poden ser vàlides per a il·lustrar la diversitat d’usos didàctics que es poden fer de les noves tecnologies digitals.

Abans però, haurem de fer una precisió: el que en el seu moment focalitzàvem en l’ús de l’ordinador actualment ho hem de considerar en un sentit molt més ampli tot referint-nos, d’una banda, a l’ús de qualsevol dels ginys tecnològics que els aprenents utilitzen avui tant a les escoles com a les seves llars per a aprendre: l’ordinador, el portàtil, la tauleta, l’smartphone, la pissarra digital, … i, d’altra banda, també hem de considerar la xarxa Internet com a medi digital en el que es desenvolupen moltes de les activitats d’aprenentatge.

Doncs bé, aquestes metàfores que faciliten la classificació dels usos didàctics de les TIC són les següents:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Amb això ens referim a aquelles aplicacions que s’orienten d’una banda a la presentació de continguts d’aprenentatge i de l’altra a la comprovació de la comprensió d’aquests continguts. Aquests usos es corresponen amb la concepció de l’aprenentatge transmissiu.

Exemple d'infografiaEntre aquestes aplicacions hi hauria recursos específics com ara Khan Academy, per a l’aprenentatge de matemàtiques, Infografies i documents audiovisuals (ex. Eroski, ex. Edu365), conferències (ex. TEDx) o documentals sobre temes específics. Tal com ja hem apuntat, dins d’aquesta categoria també s’hi inclourien altres recursos que faciliten tant l’exercitació com la comprovació de la comprensió per part de l’aprenent (ex. Edu 365)

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Es centra en l’ús d’aquelles aplicacions TIC que permeten la simulació d’aspectes diversos de la realitat i l’experimentació per part de l’aprenent. Laboratori on line

Darrera d’aquesta metàfora trobem la concepció d’aprenentatge actiu, o aprenentatge per descobriment, que es basa en l’activitat de l’aprenent que experimenta mitjançant l’assaig-error.

Alguns exemples d’aplicacions d’aquest tipus podrien ser: ex. Phet simulations, Electrocity, Online Labs.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a aprenent

Ens referim a l’ús de l’ordinador com a aprenent quan l’estudiant dirigeix l’activitat de l’ordinador, és a dir, quan programa  l’ordinador. En aquestes situacions l’aprenentatge es basa en la reelaboració del propi coneixement de l’estudiant per tal de transferir-lo a l’ordinador. Darrera d’aquesta utilització de les TIC trobem una concepció constructivista de l’aprenentatge. Els exemples més  il·lustratius d’aquesta concepció són aquells vinculats amb el pensament computacional i la robòtica en què l’usuari dissenya algorismes operacionals que dirigeixen una o altra acció dels ginys tecnològics segons unes condicions preestablertes. En relació amb aixó, en una altra entrada de Tribuna Educació ja vam presentar l’entorn Scratch. També es podria treballar amb aquesta orientació utilitzant l’entorn Logo o, a un nivell superior, amb les aplicacions d’Arduino.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

Finalment, ens referim a l’ús de l’ordinador ordinador com a caixa d’eines quan utilitzem aplicacions que ens permeten optimitzar determinades tasques vinculades amb el procés d’aprenentatge com podria ser l’escriptura, l’organització de les idees en mapes conceptuals, la realització de càlculs complexos, la creació de gràfics de distribucions estadístiques, etc. En relació amb aquesta mena d’usos cal valorar la possibilitat que ofereixen de minimitzar l’esforç en aquelles tasques menys vinculades amb els processos cognitius (escriure, representar, calcular, traduir…) per potenciar l’atenció en aquelles tasques més directament vinculades amb el procés d’aprenentatge (interpretar, analitzar, comparar…). Hi hauria multitud d’exemples d’aplicacions que faciliten aquests usos: editors de text, calculadores i fulls de càlcul, programes de gràfics, diccionaris, etc.

Tornant a l’inici, hem començat indicant que “en primera instància” faríem referència a aquestes metàfores sobre els usos didàctics de les TIC però més enllà d’aquests usos, quan parem atenció en el fet que amb el desenvolupament i l’extensió d’Internet, les tecnologies actualment constitueixen un autèntic medi digital, amb unes connotacions específiques que canvien la gestió de l’espai i el temps,  l’ús de la memòria i la perdurabilitat de la informació, les possibilitats de replicació de la informació, etc. les possibilitats didàctiques d’aquest medi digital ens situn davant d’una altra dimensió de l’aprenentatge vinculat directament amb la realitat que ens ha de fer qüestionar tant la tasca docent com els enfocaments didàctics de l’aprenentatge als nostres dies tal com s’il·lustra en aquest exemple:

¹CROOK, Ch. (1998). Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata. (Vegeu enllaç)

Aprenentatge i servei en educació física

Marc Franco-Sola i Rosa Palau Sans, professors de les àrees d’educació física i de psicologia, respectivament, del grau en Educació Infantil  i Primària Blanquerna-URL

Avui us volem presentar una de les experiències educatives que més valorem, tant alumnes com professors, i que estem desenvolupant dins dels estudis de Grau en Educació Infantil i Primària a Blanquerna-URL.

Estem parlant de la pràctica d’aprenentatge servei, també coneguda amb les sigles ApS. Aquest tipus de treball es basa en una metodologia activa i significativa, en tots els seus sentits, ja que es pretén complir una doble funció: d’una banda, l’aprenentatge de l’alumne, atès el context universitari en què sorgeix el disseny i l’elaboració del treball; i, de l’altra, el servei que s’ofereix a una institució, empresa o associació en la qual la creació d’aquest treball resoldrà una demanda i una necessitat existent d’aquesta organització.

Per tant, a través del learning by doing (“aprenentatge basat en la pràctica”), s’aconsegueix aquest doble objectiu i es troba una funcionalitat i una rellevància al treball que els alumnes duen a terme durant els estudis universitaris.

L’exemple d’enguany ha estat el disseny i la implementació de les activitats d’educació física que es van fer durant la jornada Mou-te i Veuràs, organitzada pel centre hospitalari Institut Guttmann.

L’hospital organitza anualment aquestes jornades d’educació física en què convoca diferents escoles per tal de promocionar i sensibilitzar el caràcter educatiu, sociabilitzador i inclusiu de l’educació física. Les escoles convidades són escoles ordinàries amb algun alumne discapacitat que fa rehabilitació a l’hospital. És llavors quan Guttmann convida l’escola a assistir a aquestes jornades, i li ofereix, així, una oportunitat gràcies a l’alumne que comparteix hores a l’hospital.

Aquest enfocament educatiu i inclusiu a través de l’educació física és totalment coherent i compartit amb el que treballen els alumnes de segon curs del Grau en Educació Primària Blanquerna durant el mòdul Ensenyament i Aprenentatge de l’Educació Física i Educació per la Salut. Per aquesta raó, es va establir una col·laboració entre la Universitat i l’hospital, on els alumnes de Magisteri van poder preparar i desenvolupar les activitats amb els més de 300 alumnes d’escoles d’educació primària que hi van assistir. Les activitats dissenyades corresponien a un model d’educació física col·laboratiu, inclusiu i saludable des de tots els vessants: físic, cognitiu, social i emocional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El treball es va encetar a principis del mes de febrer, amb la presentació de l‘ApS que s’havia de dur a terme en el context del mòdul semestral; i després de moltes sessions de treball, reunions, entrevistes amb professors i fins i tot alguna visita dels responsables de cada grup a les instal·lacions de Guttmann, l’experiència va finalitzar els dies sis i set de maig amb el desenvolupament de la jordana a les instal·lacions de l’hospital badaloní.

Us deixem amb un muntatge audiovisual creat per alumnes de Blanquerna després de viure aquesta experiència d’ApS:

Tant la Universitat, els alumnes i els professors, com l’hospital i les escoles participants vam valorar molt positivament l’experiència, tot citant-nos a una propera reunió per organitzar el Mou-te i Veuràs 2016.

En el post del 3 de juliol d’aquest mateix blog us oferirem una mirada més detallada d’aquesta jornada educativa.  No us la perdeu!

 

Cap a un futur cooperatiu des de l’Educació Física

Txema CórdobaTxema Córdoba

Professor de l’Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la FPCEE Blanquerna 

«La clau sobre els grans problemes del món és que hem de tractar-los de manera col·lectiva. I si no ens tornem col·lectivament més intel·ligents, estarem condemnats.» (Douglas Carl Engelbart)

La pedagogia de la cooperació és un plantejament educatiu que promou el desenvolupament de la lògica de la cooperació cercant el be comú entre els membres d’una comunitat. En l’Àrea d’Educació Física es duu a terme, a partir de propostes, estructures i activitats que busquen que cada participant tingui èxit en els seus aprenentatges i que, alhora, es preocupi i es responsabilitzi que els companys també en tinguin.

Se sustenta sobre un paradigma educatiu que no entén l’educació física (ni qualsevol altra àrea) com una finalitat, sinó com un mitjà per contribuir de manera holística al desenvolupament cognitiu, motriu, social i ètic de l’individu.

La implementació de la pedagogia de la cooperació en les activitats físiques i esportives es fa a partir de tres grans eixos:

  • Jocs cooperatius: són activitats puntuals amb una estructura que provoca que tots els participants guanyin, o que tots perdin. En cap cas es pot donar la situació en què uns guanyin i alhora uns altres perdin.
  • Metodologies cooperatives d’aprenentatge: són aquelles situacions didàctiques en què de manera intencionada es promou la interacció simultània de tots els participants i la seva participació equitativa, amb l’objectiu d’estimular el procés d’aprenentatge de cadascú, i en què cadascú es coresponsabilitzi a la mateixa vegada que els altres. Dins l’àmbit de l’educació física, algunes de les més representatives són:

L’aprenentatge cooperatiu: es basa en la utilització de grups reduïts i estables, generalment heterogenis, que cerca la interacció entre els estudiants per tal que es donin suport i que es responsabilitzin mútuament amb la finalitat d’aconseguir els objectius d’aprenentatge.

L’estil actitudinal: es basa en les actituds com a element vertebrador. S’utilitzen perquè donen satisfacció per l’assoliment, i busquen el ple desenvolupament de la personalitat, potencien les relacions, permeten reconèixer els propis límits i intentar superar-los tot promovent actituds de solidaritat i respecte.

  • Utilització d’elements cooperatius i participatius en propostes no cooperatives: són situacions que afavoreixen que activitats d’estructura individual o competitiva, sense perdre la seva essència, siguin més participatives, augmentin la satisfacció de jugar, potenciïn les relacions i promoguin actituds de solidaritat i respecte. Alguns exemples d’aquests elements són:

– Tots marquen: quan un jugador anota un punt, no pot tornar a intentar-ho fins que tots els seus companys no n’hagin anotat també un.

– Tots puntuen: per aconseguir que la puntuació d’un equip sigui vàlida, tots els seus components han d’haver anotat.

– Equips petits: reduir el nombre de jugadors permet que hi hagi més participació.

– Salvavides: en jocs d’eliminació, cal permetre que un company pugui salvar o convidar a continuar jugant l’eliminat.

Tots toquen: abans d’anotar un punt, tots els components de l’equip han d’haver tocat la pilota.

En definitiva, des de la pedagogia de la cooperació, en educació física es promou una pràctica física i esportiva entesa des d’una perspectiva educativa participativa que cerqui el desenvolupament integral a través de la capacitat motriu i corporal. És un model inclusiu i comprensiu que vetlla pel treball en equip a partir d’agrupacions heterogènies. Utilitza metodologies no directives i enfocades a l’experimentació, la participació, la investigació i el descobriment, i, sense menystenir-ne els resultats, incideix de manera important en els processos de desenvolupament personal i grupal.

Referències bibliogràfiques:

  • Johnson, D., Johnson, R. i Holubec, E. (1999). Los nuevos círculos del aprendizaje. La cooperación en el aula y la escuela. Buenos Aires: AIQUE.
  • Orlick, T. (2002). Libres para cooperar, libres para crear. Barcelona: Paidotribo.
  • Pérez Pueyo, A. (2013c). Retos físicos cooperativos de carácter emocional (ReFiCE). Tándem, nº 43, 107-108.
  • Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona: GRAÓ.
  • Velázquez Callado, C. (2012). La pedagogía de la cooperación en educación física. México: Colectivo La Peonza.

Imagina, crea, comparteix

jorgeJorge Coderch,  Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica | @jcoderch

De ben segur que aquesta proposta: imagina, crea, comparteix, engrescaria qualsevol nen i, perquè no dir-ho, també molts adults.

Disposar del temps necessari per imaginar, per tenir els coneixements i les habilitats que ens permetin crear i, a més, poder compartir amb el món les nostres creacions semblen una garantia de motivació i també d’aprenentatge.

Doncs bé, aquest és precisament el repte que ens proposen des del MIT, en el qual el Lifelong Kindergarten group del Media Laboratory va desenvolupar Scratch, un programari gratuït amb què els nens poden crear històries interactives, jocs i animacions.

La interfície de Scratch, que també hi és en català, és tan senzilla que qualsevol persona pot aprendre’n el funcionament bàsic en uns quants minuts. Ara bé, les possibilitats d’aquest entorn són infinites i els projectes Scratch poden arribar a tenir una enorme complexitat.

Interfície Scratch

Cada cop són més les escoles, a Catalunya i a tot el món, que dediquen un espai setmanal a la programació amb Scratch. S’acostuma a incorporar a partir de tercer curs de primària i se segueix utilitzant també a l’ESO.

L’objectiu, tal com es pot intuir, no és únicament aprendre a utilitzar el pensament lògic que utilitzen els programadors, el que anomenem pensament computacional. Es pretén també fomentar el pensament creatiu, treballar conceptes matemàtics, musicals, estratègies de disseny, resolució de problemes i col·laboració.

Pel que fa a la metodologia, el mestre no ensenya Scratch, més aviat acompanya el procés de descoberta i d’aprenentatge dels infants. En ocasions proposa reptes ajustats a les capacitats dels nens, fa preguntes, dóna pistes… Es pot parlar d’un procés de descoberta guiada.

El treball amb Scratch implica un assaig i error continu però en aquest cas l’error s’interpreta com una oportunitat d’aprenentatge. És fantàstic veure com dos nens analitzen la seqüència de blocs de programació que han creat i raonen per quin motiu el personatge no fa allò que havien programat i quina seria la millor solució.

GatB

 

A Blanquerna es fa una introducció a Scratch ja a primer curs dels estudis de Magisteri. Es treballa tant en  coneixement de l’eina com en la seva aplicació a l’aula.

Posteriorment, a quart curs, en una optativa vinculada al disseny de materials didàctics, els futurs mestres tenen l’oportunitat de viure conjuntament amb nens i nenes de l’escola Projecte, una sessió Scratch, guiats per un del mestres de l’escola, i gran coneixedor del tema, en Frank Sabaté.

Com funciona? Imagina i crea

Scratch2Per començar caldrà escollir un personatge, un escenari i, emprant petites peces de programació que encaixen uns amb les altres per formar blocs, planificarem què ha de passar.

Vegem-ne un exemple: si volem que el personatge, un gat, faci una tombarella (un gir de 360º) podem construir un bloc encadenant les peces següents:

Tombarella - bloc de programació

Podem veure’n el resultat a continuació:

Ara bé, per quin motiu hem decidit repetir 10 vegades i girar 36º? Hauria passat el mateix repetint 360 vegades un gir d’1º? I si repetim 18 vegades un gir de 10º?

Aquestes preguntes ens poden fer entrar en un cicle de reflexió, assaig, comprovació del resultat, realització de noves prediccions i així fins a obtenir el resultat final.

A més, amb Scratch podem programar robots i altres dispositius com ara el kit Makey Makey, que permet detectar o incidir sobre el món físic amb múltiples experiments.

MaKey MaKey – An Invention Kit for Everyone from jay silver on Vimeo.

Diverses maneres d’aprendre

No hi ha una única forma d’aprendre a programar amb Scratch. Podem:

  • Imaginar què volem aconseguir i crear, transformar les nostres idees en una o més seqüències de blocs que configuraran el joc, l’animació o el relat interactiu. Ho farem tots sols, o encara millor, col·laborarem amb companys per mirar de trobar conjuntament respostes als reptes que ens anem plantejant.
  • Explorar les produccions d’altres scratchers per esbrinar com ha estat fet un projecte i, si ho volem, reutilitzar-lo per fer una versió alternativa o utilitzar-lo com a font d’inspiració per fer una versió totalment nova.
  • Fer servir tutorials com els que incorpora el mateix Scratch, que ens guiaran pas a pas en l’elaboració de la seqüència o bé podem veure vídeos que ens proposen reptes divertits i que ens expliquen quines són les claus per resoldre’ls.

Compartir

En la versió 2.0, els projectes Scratch es creen en línia, en una finestra del navegador, i també poden ser publicats a la xarxa, de manera que siguin accessibles per a tothom. D’aquesta manera s’ha anat creant una comunitat d’aprenentatge que, en començar 2015, compta amb 7.614.271 projectes publicats. Milions de persones de tot el món participen en aquesta comunitat.

Per als més petits

ScratchJr- versió 5-7 anys per a tauletes digitals

Recentment ha aparegut una nova versió: ScratchJr, pensada per ser utilitzada  per infants de cinc a set anys en tauletes digitals.

La interfície és encara més senzilla, tal com es pot veure en aquest vídeo:

 

 

Animeu-vos a provar Scratch

Per acabar, i si encara no ho heu fet, us voldríem animar a utilitzar per primer cop Scratch. Només cal dedicar-hi una estona per viure una gran experiència!

Prova-ho

I si ho feu, podeu comentar com us ha anat en aquest mateix blog.

La necessitat vital de moure’s per créixer i aprendre!

Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

L’activitat física (AF) és fonamental per al correcte funcionament del cos, entenent aquest cos com a una unitat formada per una part física, cognitiva, emocional i social. L’AF ha estat present en totes les èpoques de la història de la humanitat. En aquest sentit, el famós cardiòleg Valentí Fuster afirma:

«El nostre cos conserva la memòria del 99,6% de la història de la humanitat, en què calia córrer cada dia per arribar viu al dia següent. Només cal veure el fascinant disseny del peu humà, amb la part davantera més ampla que la part del darrere per tal de guanyar embranzida amb la gambada, amb el seu engranatge de petits ossos perfectament articulats per poder optimitzar la transmissió d’energia des del taló fins a la punta del peu; una màquina construïda per córrer.» (Fuster, 2006, p. 187-188)

Credit: Mike BairdCrèdit: Mike Baird (CC)

Amb relació a l’àmbit cognitiu, en diferents estudis científics també s’ha comprovat com una AF adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, i facilita els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’AF, rica en estímuls a través de jocs o esports, estimula la segregació d’una proteïna anomenada BDNF, que actua com a neurotransmissor i que ajuda en la comunicació entre neurones i els processos memorístics.

Des del punt de vista biològic, s’ha demostrat que l’AF és necessària per al correcte desenvolupament del cos humà i per a la prevenció de diferents malalties. Aquest fet permet viure més i millor, ja que, d’una banda, afavoreix el desenvolupament dels diferents òrgans i sistemes i, de l’altra, fa que funcionin més eficaçment, i així es millora la qualitat de vida i s’endarrereix l’envelliment (Garcés de los Fayos, 2004).

En aquest sentit, cal destacar la importància d’educar en l’AF i en els seus beneficis per a la salut. Segurament el benefici més important és el fet que estimula aquell qui la practica i fa que es responsabilitzi de la pròpia salut. Per tant, com a educadors, pares o tutors hauríem de vetllar per uns objectius educatius clars : crear en la infància hàbits de pràctica d’AF i ser conscients dels seus beneficis, ja que l’experiència ens mostra que, si oferim possibilitats de fer AF de manera agradable i gratificant, els nens i les nenes es mantenen actius. Fuster (2006) afirma:

30 minuts d'Activitat Física al Dia«Els nens sedentaris tendeixen a convertir-se en adults sedentaris, mentre que els nens físicament actius tenen més probabilitats de seguir sent físicament actius de grans. Les proves que l’AF és beneficiosa són tan indiscutibles que l’Associació Americana del Cor recomana que tots els nens i les nenes més grans de 4 anys, i tots els adolescents, practiquin com a mínim 30 minuts d’una AF moderada i divertida i, com a mínim, 30 minuts d’AF intensa 3 hores la setmana com a mínim.» (p. 26)

Crèdit: Generalitat de Catalunya

L’AF també ens ofereix importants beneficis en clau emocional. En aquest sentit hem de destacar la reducció dels estats d’ansietat, les disminucions dels nivells per controlar la depressió i les millores en els índexs d’estrès (Berger & McInman, 1993), i reforça l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconeixement (Campbell, 1990).

«Actualment sabem que no solament la memòria del còrtex cerebral és capaç de retenir una vivència, sinó que és tot el cos el que actua: la pell reté les sensacions tàctils; els peus i les cames, les sensacions associades als desplaçaments; el cor, els sentiments i les emocions; els ronyons, els canvis de temperatura; els óssos i els músculs, les sensacions de debilitat i fortalesa, i així successivament, ja que és tota la vida sistèmica la que intervé en cada acció motriu.» (Lagardera 2007, citat per Pellicer & Pérez, 2014, p. 3).

D’aquesta manera, des de l’Àrea Curricular d’Educació Física, entenem que, quan fem referència a la motricitat, tenim en compte la seva incidència en la totalitat de la persona, la qual cosa comporta una educació física que, a través de la motricitat en essència, també és biomotriu, sociomotriu, psicomotriu, expressivomotriu, etc.; i, per tant, una educació física que contribueix a uns aprenentatges valuosos (competències) que tenen lloc a partir de les vivències i les experiències viscudes en la pròpia pràctica motriu.

Per concloure, hauríem d’entendre l’educació física, durant tota l’escolaritat (infantil, primària i secundària), sota els plantejaments següents:

  1. Que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats.
  2. Que es preocupi per temes del dia a dia i del futur més immediat.
  3. Que s’encarregui d’estimular i «oferir aprenentatges decisius per a l’existència humana, i que afecten, per tant, la globalitat de l’ésser humà» (Lagardera, 1992, p. 64).
  4. Que sigui adequada i que s’adapti a diferents propostes pedagògiques i a les necessitats dels nens i les nenes.
  5. Que es trobi integrada en el marc educatiu general i que doni resposta a les demandes curriculars i competencials.

 

REFERÈNCIES

  • Berger, B. & McInman, A. (1993). «Exercise and the quality of life». En R.N. Singer, M.M. Murphey, L.K. Tennant, Handbook of Research on Sport Psychology (729-760). Nova York: Macmillan Publising Company.
  • Campbell, J. D. (1990). «Self-esteem and clarrity of the self-concept». Journal of Personality and social psychology, 59, 538-549.
  • Fuster, V. (2006). La ciencia de la salud. Barcelona: Editorial Planeta.
  • Garcés de los Fayos, E. (2004). Actividad física y hábitos saludables en personas mayores. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Gómez Pinilla. F. (2011). «Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation». Eur J Neurosci, 33, 383-90.
  • Pellicer, I. & Pérez, N. (2014, abril). «Educación física emocional. Una nueva manera de enfocar la materia de Educación Física». Comunicació oral en les X Jornades d’Educació Emocional, Congrés internacional d’Educació Emocional, Barcelona, del 4 al 6 d’abril de 2014, a la Universitat de Barcelona. Recuperat a http://www.jornadeseducacioemocional.com/wpcontent/uploads/2012/04/6.Educaci%C3%B3n-F%C3%ADsica-Emocional.-Irene-Pellicer-N%C3%BAria-P%C3%A9rez..pdf

Les Apps a l’escola

Loles González

Loles González
Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la Seva Didàctica

 

En els darrers anys les tauletes han passat a formar part de la vida quotidiana de molts ciutadans. A diferència dels ordinadors, tenen un funcionament totalment tàctil i molt intuïtiu per a qualsevol usuari. Aquest fet ha provocat que el sector educatiu comenci a incorporar-les per aconseguir un model d’ensenyament-aprenentatge més interactiu.

El desenvolupament d’aplicacions, més conegudes com a Apps, creix a un ritme vertiginós i de vegades resulta complicat arribar a trobar aquelles que més utilitat ens poden oferir.

A continuació us en recomanem algunes propostes tant per a l’ús dels mestres com dels alumnes.

Dr. PandaEl taller del Dr. Panda

Aquesta aplicació mostra diferents vehicles segons la seva utilitat, com ara taxi, ambulància, cotxe de bombers, de policia, etc. En primer lloc, els nens han de portar el vehicle al taller, on els faran les diferents tasques que necessitin: neteja interior i exterior, canvi de rodes. Per tot això, es posa a l’abast dels infants diferents tipus d’eines.
Un cop revisat el vehicle, ja pot sortir a la carretera. Això requereix una coordinació i una habilitat motriu dels nens.
Aquesta necessitat és la que ha fet que l’aplicació sigui molt emprada per treballar amb nens que presenten dificultats en aquests aspectes.

Robot HulotEnsenya’m a llegir – El robot Hulot

Es tracta d’una eina educativa inspirada en Montessori amb activitats i contes per aprendre a llegir a casa i a l’escola. Dissenyada en col·laboració amb mestres i pensada per a nens a partir de cinc anys. Ofereix tres nivells de lectura i tres tipus de lletra: de pal, d’impremta i lligada. En acabar cada lectura, hi ha activitats de comprensió lectora que permeten que els nens avancin i superin els nivells de la història i de les activitats al seu propi ritme.
Disponible en cinc idiomes per facilitar tant la pràctica de la llengua materna com l’aprenentatge d’altres llengües.

BigcityBig City Small World

Aplicació creada pel British Council per a l’aprenentatge de la llengua anglesa. Presenta tot un conjunt d’històries que tenen lloc a Londres i inclou un àudio per poder llegir simultàniament mentre els nens visualitzen vinyetes o còmics que els facilitaran la comprensió.

Encuentra el intrusoEncontrar el intruso

Joc adreçat a nens a partir de tres anys en què han de descobrir d’entre quatre imatges la que no té relació amb les altres. El nivell de dificultat va augmentant de manera progressiva. Creat amb l’objectiu de fer pensar els nens.

AB_mathAB Math

Aplicació pensada per desenvolupar la capacitat matemàtica dels nens a partir del joc. Permet seleccionar l’operand amb el qual es vol treballar i el nivell de dificultat.
També permet treballar l’ordenació numèrica a partir de jocs en què els nombres es van movent mentre estan tancats en pilotes de futbol o pastissos.

El oledor exploradorEl Oledor Explorador

Es tracta del primer conte que ha estat adaptat a pictogrames per a nens amb TEA. Aquesta aplicació destaca per tractar-se d’un projecte crowdfunding desenvolupat per il·lustradors, psicòlegs i professionals especialitzats.
El conte és interactiu i conté tots els pictogrames necessaris per tal que els nens el puguin seguir sense dificultats. Per això inclou pictogrames tàctils, il·lustracions interactives que es transformen o fan alguna acció en tocar-les.