Arxiu d'etiquetes: igualtat

És possible el Gir Dialògic dins l’àrea d’Educació Física?

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (URL)

L’aprenentatge dialògic (AD) es basa en la concepció comunicativa dels aprenentatges. S’entén que la interacció és imprescindible perquè es produeixin processos de transformació individual i social a través del diàleg. Així, la construcció del coneixement s’inicia en un pla intersubjectiu per posteriorment concretar-se en una construcció personal. El diàleg és doncs un element clau en l’aprenentatge.

L’AD es defineix com el resultat de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, on diferents persones aporten arguments en condicions d’igualtat amb l’objectiu d’arribar a un consens. Els diferents arguments exposats s’han de valorar en funció de la seva validesa i no per la posició de poder dels que les realitzen.Font: http://www.agilebuddha.com/agile/drive-innovation-by-creating-communities-of-practice

Per produir-se un AD no només és necessari un gran nombre d’interaccions sinó que és imprescindible que el diàleg es produeixi en unes condicions específiques. Aquests condicionants revelen els principis del AD.

A continuació exposem els principis i proposem la seva adaptació a les classes d’Educació Física (EF):

  1. Diàleg igualitari: Aquell en el qual les diferents aportacions es consideren en funció de la validesa dels arguments aportats i no de la posició de les persones que els emeten. A l’EF es tindrien en compte tots els punts de vista de l’alumnat sense tenir en compte el seu nivell d’habilitat motriu, sexe, ètnia …
  1. Font: http://www.lacenet.org/callus/hormigas/veure_reto_11_12.php?id=162 Intel·ligència cultural: És un concepte més ampli d’intel·ligència que engloba la intel·ligència acadèmica i les altres capacitats de llenguatge i acció que ens permeten arribar a acords. A l’EF hauríem de tenir en compte, no només aquells continguts lligats a aspectes quantitatius del moviment (execució d’habilitats coordinatives o desenvolupament de capacitats condicionals), sinó també aspectes qualitatius: percepció, respecte als companys/es i a les normes, presa de decisions…
  1. Transformació: Aquest principi implica abordar les situacions de desigualtat amb vista a transformar-les i no a reproduir-les o adaptar-s’hi. L’EF hauria de ser un espai per a tot l’alumnat en lloc de per a aquells o aquelles més forts, més ràpides o més hàbils … es converteix en un espai de transformació i d’oportunitat.
  1. Dimensió instrumental: L’AD no ignora la dimensió instrumental, sinó que s’intensifica i s’aprofundeix. L’EF ha de plantejar tasques no només que diverteixin a l’alumnat, sinó que impliquin també l’aprenentatge dels continguts de l’àrea curricular i, fins i tot, d’altres àrees.
  1. Creació de sentit: A través de l’estreta relació entre l’escola i la vida quotidiana de les persones, la comunitat. L’EF ha de fer participar a les famílies o les associacions esportives en algunes propostes educatives.
  1. Solidaritat: Entesa com la lluita contra l’exclusió social i la desigualtat, es concreta en les classes quan l’alumnat col·labora amb els seus iguals per millorar l’aprenentatge de totes i tots. A l’EF aquest principi es fa palès durant les classes quan el company o companya més hàbil ha de col·laborar amb els altres per aconseguir un objectiu comú.Font: http://maestroenriquemontano.blogspot.com.es/2013/09/juegos-cooperativos-y-de-confianza-en.html
  1. Igualtat de les diferències: La igualtat de les diferències és el mateix dret de totes les persones a viure en la seva diferència. A les classes d’EF aquest principi es té en compte quan tot l’alumnat té el mateix dret a fer classe i a aprendre les mateixes coses que els altres des de la seva pròpia especificitat, per tant, hem de crear contextos de pràctica motriu inclusius que assegurin la possibilitat d’èxit a tots els nens i nenes.

 

 

 

 

 

 

 

Per aprendre més sobre el tema, us convidem a llegir el següent article: El Aprendizaje Dialógico.

 

Ull viu al món educatiu! (o preocupacions que preocupen)

Àrea d’Educació Física de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna

Fa poques setmanes el moviment Girlguiding va publicar un informe al voltant dels pensaments i les actituds que tenen les noies i les joves adolescents a Anglaterra. L’organització Girlguiding, va ser creada al 1909 i impulsà el creixement i l’educació de les nenes i les joves angleses d’entre 5 i 25 anys. Aquest moviment va néixer per reivindicar el rol femení dins del Scouting, o boys scouts, dirigit inicialment a nens de sexe masculí.

media

Gràfic 1. (Font: Girls’ attitudes survey’16, p.10)

Amb la participació de més de 100.000 noies angleses amb edats compreses entre 7 i 21 anys, l’enquesta respon a aspectes com ara: les seves impressions al voltant de l’autoimatge, la confiança, el tractament del gènere als mitjans de comunicació, les relacions socials, la seguretat, el lideratge, l’educació i les habilitats o el benestar emocional de les enquestades, entre d’altres. A grans trets, els resultats són colpidors a la vegada que encoratjadors de la feina educativa i social que ens queda per fer en el camp de la igualtat de gènere.

A tall d’exemple, alguns dels resultats més interessants mostren que el 23% de les nenes entre 7 i 10 anys senten que han d’estar perfectes en relació al seu aspecte físic, i encara més, la relació augmenta a mida que van sent més grans; així ho senten un 46% de noies entre 11 i 16 anys i un 61% quan tenen entre 17 i 21 anys. Aquesta actitud, en gran mesura, ve ocasionada per la força pressió que exerceixen els mitjans de comunicació, ja que el 80% de les noies a partir dels 17 anys asseguren estar d’acord que les dones sovint són mostrades com a “persona objecte” als mitjans o a la xarxa (tal i com podem observar al Gràfic 1. A més a més, el 37% de les noies entre 11 i 21 anys també reconeix que sovint es comparen amb les celebrities de televisió o internet.

choices

Gràfic 2. (Font: Girls’ attitudes survey 2016, p. 27)

En relació a l’entorn escolar i, concretament, a l’àmbit de l’Educació Física, també volem destacar el resultat que mostra que fins als 10 anys el 91% de noies afirmen tenir les mateixes opcions a l’hora de practicar un esport concret o activitat física a l’escola; Ara bé, tal i com es pot apreciar al Gràfic 2, aquesta xifra disminueix fins al 43% quan les joves tenen entre 11 i 21 anys. En aquest sentit, l’escola en general, i més des de l’àrea d’Educació Física, és necessari treballar per potenciar i millorar aquesta autoimatge corporal de les alumnes, oferint a la vegada igualtat d’oportunitats fisicoesportives. L’escola ha de vetllar pel creixement i el benestar de tots i totes les alumnes, siguin del sexe que siguin, l’edat, la religió o qualsevol condició social que els diferenciï. Perquè de fet, tots som ben diferents però ben iguals a la vegada. Necessitem una escola, i una societat, més justa i sostenible amb el compromís social.

Altres mitjans com El diari de l’educació, The Guardian, o la BBC també han fet ressò de la notícia.