Arxiu d'etiquetes: TAC

El valor afegit de les TIC a l’educació

El binomi educació i (noves) tecnologies és sempre controvertit. Més enllà de la simple incorporació tecnològica a les escoles, no exempta de problemàtiques diverses, el debat en profunditat es troba essencialment a buscar una autèntica renovació metodològica i una transformació educativa que permeti estar a l’alçada de les circumstàncies de la societat actual. Tanmateix, el nou marc competencial exigeix ​​canvis profunds en els processos d’ensenyament-aprenentatge en els què l’alumne es converteixi en el veritable protagonista. I les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) són un gran mitjà i un gran pretext per aconseguir-ho. En aquest post analitzarem els seus valors afegits a l’educació.

Ens agrada pensar en una educació que es planteja de forma natural donar resposta a les demandes i necessitats de la societat i en l’ús d’una tecnologia a l’aula que està al servei de les persones i del seu procés d’aprenentatge.
Miquel Àngel Prats i Fernández - @maprats - Àrea TIC  i la seva didàctica
Professor titular de la URL.
Quins són 10 valors afegits de les TIC a l’educació:
  1. donar suport didàcticament al professor en la transmissió de continguts, procediments, valors i actituds, i específicament el seu paper mediador i orientador;
  2. millorar el model docent presencial tradicional ja que utilitza una eina que l’ajuda a maximitzar el treball cooperatiu a classe i alliberar-lo de la transmissió d’informació massiva, fent extensiva la presència en diferents modalitats;
  3. accedir més fàcilment i de forma interactiva a les fonts d’informació i coneixement;
  4. generar diferents escenaris d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu (per mitjà de recursos digitals 2.0, …), així com nous espais per compartir, expressar, gestionar i construir el coneixement;
  5. estimular, motivar i incentivar l’activitat instructiva subjecta i vinculada a promoure la participació i l’escolta activa per part de tots els participants de l’acte docent;
  6. alfabetitzar i familiaritzar el subjecte “educand” en l’ús d’eines tecnològiques que més tard seran requerides per a tasques de tipus laboral i professional, avançant així el seu procés de desenvolupament personal i professional;
  7. incentivar l’ús crític, ètic i reflexiu de la tecnologia en el context actual i futur com a ciutadans en un ecosistema sociodigital;
  8. generar nous canals de comunicació i contacte entre escola i família, així com impulsar la creació de xarxes de comunicació amb altres agents educatius de l’entorn més immediat a l’escola (barri, altres escoles, …);
  9. experimentar amb nous dispositius tecnològics que permeten renovar, millorar i reinventar l’acte docent a l’aula (temps, espais, …);
  10. posar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge, donant més pes al “saber fer” que no només al “saber”.

Ens imaginem un model d’aula que un futur es pugui plantejar d’aquesta manera? Ens atrevim?

No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola

Temps estimat de lectura: 5’

Elena Ojando, Xavier Àvila i Jorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica

Arriba el mes de maig, s’acosta el final de curs i els estudiants de 4t tornen a les aules després d’un llarg període de pràctiques en què han pogut viure, de nou, l’experiència de ser mestres, que els acosta, cada cop més, al món professional.

Alguns d’aquests estudiants, els que cursen l’assignatura Disseny de Materials Didàctics i Entorns d’Aprenentatge Digitals, estan impacients per viure una experiència única: fer d’alumnes i tenir com a mestres un grup de nens i nenes de primària.

Es tracta d’una activitat que es repeteix any rere any, des del 2013 a la FPCEE Blanquerna-URL: nens i nenes de l’escola Projecte acompanyats dels seus mestres, ens visiten per viure una experiència d’aprenentatge compartit. Treballem plegats amb Scratch i guia la sessió en Frank Sabaté, mestre a l’escola Projecte i referent sobre l’ús d’Scratch. Tot un luxe!

Per als nens, l’Scratch és un entorn de programació divertit que coneixen prou bé. L’han aprés a partir de la descoberta guiada, seguint el procés d’assaig i error que caracteritza l’aprenentatge de qualsevol llenguatge de programació.

Després d’una breu introducció, ens organitzem en parelles mixtes, un infant i un estudiant del grau en Educació Primària, que escolten el primer repte. Molts nens ja el sabrien resoldre però tenen paciència i guien el seu company gran per tal que ell també pugui sentir el plaer de la descoberta. “No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola”, ens diu una nena de nou anys quan ens hi acostem per veure com treballen. Fantàstic!

Tenim temps per fer proves (assaig) i per detectar què cal modificar si el funcionament les projecte Scratch no és el desitjat (l’error és el motor, el punt d’arrencada per fer un nou aprenentatge).

Tenim temps també per compartir i per comparar les diverses solucions que aporta cada parella al repte plantejat. No hi ha un únic camí per resoldre el repte i compartint sorgeixen noves idees, enfocaments creatius que són immediatament incorporats a la motxilla per imaginar nous projectes.

El nens marxen i, amb els estudiants de Blanquerna, fem una valoració de l’experiència on constatem que ha satisfet completament les altes expectatives que teníem: “Ha estat un treball cooperatiu, enriquidor per a nosaltres i també per a ells”; “Els nens i nenes han estat els nostres mestres”; “Hem pogut veure de forma pràctica i significativa com pensen i com treballen els nens i, a més, hem pogut aprendre amb ells partint dels errors”, són alguns dels comentaris que més es repeteixen.

La flipped classroom: algunes percepcions del professorat

Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila

 

 

Per: Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila i els participants en el taller

El passat dimecres 22 de març de 2017 vam fer a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL una trobada amb professors dels estudis de mestre amb dos objectius:

  • Conèixer el fonaments de la flipped classroom
  • Practicar i reflexionar sobre diferents moments de la flipped classroom i les eines que podem utilitzar en cadascun d’ells.

Com és lògic vam plantejar la trobada en un format molt proper al que seria una classe inversa i a banda dels continguts propis de la flipped classroom, vam treballar eines com: infografies, Edpuzzle, Kahoot, Lino i Mentimeter.

Podeu trobar un resum de la sessió a l’enllaç següent:
https://sites.google.com/blanquerna.url.edu/fp2017/inici

En aquesta imatge podeu veure part dels participants a la sessió

Participants en el taller

 

 

 

 

 

 

 

En acabar la sessió i a través d’un Lino, tots els participants vam compartir la nostra percepció de la flipped classroom, en la qual en varem expressar els punts forts i els punt febles.

L’objectiu d’aquest post és donar-los a conèixer.

Punt forts

  • Els professors participants creiem que la flipped classroom és un model molt interessant i motivador, a més pot ajudar a mantenir l’interès per l’aprenentatge dels estudiants i fomentar l’organització, la planificació i la creativitat.
  • També considerem que la flipped classroom pot ser una oportunitat per integrar el treball autònom amb les sessions de classe, ja que per una banda, fomenta la responsabilitat de l’alumne en el seu treball personal, basat en la confiança en ells; en les seves possibilitats, la seva maduresa, la seva capacitat, etc. I d’altra banda, incorpora la diversitat de tècniques i metodologies que es poden dur a terme a l’aula des d’una perspectiva d’aprenentatge col·laboratiu.
  • En general, posem de manifest la importància d’incorporar la flipped classroom en la docència universitària i expressem que la podem fer servir en les nostres classes o bé en la totalitat o bé de manera puntual en alguns dels blocs de l’assignatura.
  • No creiem que el fet de capgirar les classes, impliqui ni més ni menys feina per als estudiants respecte a altres tasques, però sí que genera un canvi en els rols del professor i l’alumne i per tant, una oportunitat d’interrelació i proximitat.
  • Per acabar una de les aportacions en relació amb els punts forts fa referència al Disseny Universal per a l’Aprenentatge “La flipped classroom pot ser una molt bona resposta a la diversitat d’alumnat que tenim actualment a l’aula -tant pel que fa a ritmes d’aprenentatge, discapacitat o estils d’aprenentatge-, sempre i quan tinguem present en el disseny del curs els principis, pautes i indicadors que ens proposa el DUA”

Punts febles

  • Els participants a la sessió destaquem la inversió de temps que implica la planificació, organització i disseny de les sessions sota el model de la flipped classroom, expressat amb paraules literals que és “feina per part del professor”, la qual “requereix molt de temps per repensar-ho tot: continguts, metodologia i planificació”.
  • Considerem que el model de la flipped classroom “requereix d’una molt bona planificació i organització; disseny de materials per a l’aprenentatge tenint present el DUA i un seguiment i acompanyament força individualitzat i també de grup”.
  • Amb aquest model considerem que “la sessió de classe deixa de dependre principalment del professor i això genera diverses pors: a la resposta del estudiants, a les classes participatives, als dubtes que puguin sorgir, a les dinàmiques que apareguin,…”. D’acord amb aquesta percepció, alguns dels professors proposem la implementació de la flipped classroom en grups no nombrosos “si es vol fer bé”
  • Per poder implementar la flipped classroom, serà necessari fomentar els hàbits de treball fora de l’aula (treball autònom dels alumnes) i la responsabilitat vers les tasques.
  • Com a orientacions destaquem la importància que el professorat no abusi d’eines com per exemple el Kahoot, el Power Point, etc. per evitar el cansament dels estudiants.

Com a conclusió, podem afirmar que hem participat en una reunió de professorat seguint les directrius pròpies de la flipped classroom: hem preparat materials previs que els participants havien de llegir amb antelació, i hem fet una avaluació i discussió col·laborativa presencial dels continguts, hem presentat eines útils per a la docència universitària. S’ha constatat el gir que representa aquest model en els rols docent i discent, aspecte que genera moltes incerteses i demana repensar materials i metodologies. Tot i això, la nostra percepció és positiva, donat que implica a tothom en un projecte comú compartit i delega les tasques d’adquisició de coneixement fora de l’aula per tal d’aprofitar al màxim els moments presencials per treballar des d’una perspectiva més creativa. Entenem que aquest model encaixa amb el temps que vivim i amb el model ECTS vigent en Europa a l’educació superior.

Finalment, citem una de les frases d’un company: “Per aprofitar la potencialitat de la flipped classroom en coherència amb els objectius de cada professor, serà necessària certa expertesa i espais compartits de reflexió”. En aquest sentit, un altre professor certifica que “la sessió d’avui ha estat un bon començament”.

Per acabar us deixem una captura de pantalla del Lino que vam crea per recollir aquestes percepcions.

lino amb comentaris

 

 

 

 

 

 

 

 

http://linoit.com/users/elenasofiaop/canvases/flipfpccee

From Post-it to app

Autors: Elena Ojando i Jordi Simon

Jordi Simón i Elena Ojando són professors de TIC de Blanquerna

 

 

 

 

 

 

Des de sempre, a les escoles actives, s’ha cercat fomentar  la participació dels estudiants i involucrar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge utilitzant tot tipus d’estratègies dinàmiques i materials: preguntar a classe, fer debats, votacions…, i utilitzar tot tipus d’estris com les pissarretes, on els estudiants escriuen allò que volen compartir amb la classe o respostes a preguntes, etc.

Alumnes de l'Escola pereIV utilitzant pissarretes

Alumnes utilitzant pissarretes a l’Escola Pere IV

A les escoles també s’han utilitzat com a mètode de participació el suros i diferents tipus de murals a classe. Per exemple, els suros on enganxem Post-it o targetes amb una xinxeta, com veiem a la foto.

Post-its sobre un vidre

Porta de vidre utilitzada com a suro. Foto de: Shimelle Laine

La idea és sempre la mateixa: oferir un espai on els alumnes es puguin expressar i, per tant, participar a classe.

Amb l’arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació, hem vist que moltes d’aquestes tècniques s’han vist superades per l’ús de programes on-line i apps. En aquesta entrada ens fixarem en com han evolucionat els suros de classe.

Avui en dia podem generar suros utilitzant moltes eines però ens n’agraden especialment dues —el Lino i el Padlet—per tres raons. La primera, perquè les podem utilitzar sense la necessitat que els nostres estudiants s’hagin de donar d’alta. La segona, perquè són a la vegada síncrones i asíncrones, és a dir, les podem utilitzar en el mateix moment de classe quan estem tots junts o bé des de diferents llocs i moments. I la tercera, perquè ens permeten recuperar la informació en qualsevol moment per poder consultar-la, modificar-la o ampliar-la.

Aquí teniu el link a les dues eines:

Logo de linohttp://en.lino.com


https://padlet.com

Què podem fer i quines possibilitats tenim?

  • Podem fer el mateix que fins ara fèiem amb els suros: recollir idees o pensaments dels estudiants a classe i servir de suport a tot tipus de dinàmiques col·laboratives i participatives.
  • La seva facilitat d’ús també ens permet utilitzar-les com si fossin murals; d’aquesta manera, s’afavoreix la realització de murals temàtics per part dels estudiants. Així, és fàcil demanar un Padlet sobre qualsevol tema ja sigui individualment o en grup.
  • Les seves capacitats multimedials ens permeten recollir tipus de suports que els mitjans tradicionals no ens permetien. Per exemple és fàcil que els estudiants creïn un Lino en què recullin cançons de Nadal, fetes per ells o no, vídeos o tràilers de pel·lícules…
  • Podem fer totes les tasques en col·laboració amb estudiants d’altres escoles/països, ja que aquests murals es poden compartir amb qui es vulgui, també amb la família. Per exemple, tenim moltes experiències d’educació infantil en què l’ús d’aquests murals permet compartir amb la família tot tipus de creacions; alhora la família hi pot col·laborar a diferents nivells, per exemple, comentant-les.
  • Afavoreixen la transversalitat. Les podem utilitzar a l’etapa d’educació infantil per compartir amb la família fotos de com van creixent les plantes de l’hort, o a la universitat perquè els alumnes elaborin tasques cooperatives en un entorn multimedial.
  • Els murals i suros virtuals, a diferència dels reals, es poden emmagatzemar fàcilment. Aquesta permanència en el temps dóna lloc a noves possibilitats: des d’utilitzar-los com a evidències d’avaluació fins a exposicions històriques.
  • Els suros tenen tota mena d’opcions de privacitat i els podem fer des de 100 % públics a 100 % privats passant per opcions molt interessants per a les escoles ja que permeten formar grups tancats.

Si cerqueu exemples ja creats, entreu a Padlet o Lino i en trobareu milersExemple d'un suro virtual

També podeu veure moltes captures, en format d’imatge, dels suros a google

Tot plegat ens fa veure que les possibilitats dels antics suros i murals es multipliquen, amb diferents possibilitats i opcions de format i llenguatges, quan es traslladen a l’entorn virtual.

Per acabar, cal dir que en utilitzar aquestes eines ens fem més dependents de la tecnologia i que deixem de treballar tota una sèrie d’habilitats, tècniques i materials que abans es treballaven: des de la cal·ligrafia fins a l’ús de les tisores, passant per la pintura. Cadascú valorarà què es guanya i què es perd i, per tant, decidirà en cada moment quin recurs ha d’utilitzar. Des del nostre punt de vista, aquestes eines i recursos es complementen i no són excloents.

To Flip or not to Flip your English Class? Is that the Question?

Helena Ruiz

Àrea de Llengües Estrangeres

The flipped classroom approach to teaching has aroused a great deal of interest recently. This is why, it has generated a lot of literature and media buzz. Although there is no single model for the flipped classroom, this term is widely used to describe a class structure in which, thanks to the Internet and mobile devices, students are provided with pre-recorded online lessons that can be watched at home. This model frees up classroom time for other in-class group or task-based activities, projects, discussions and hands-on problem-solving exercises. The flipped classroom model’s popularity has grown rapidly in recent years as a result of the failure of traditional teaching methods.

 There is a growing number of school educators and university lecturers who are already determined to use this model in their classes. By using this model, they turn their classrooms into studios where students create, collaborate and practise what they have learnt from the online lessons. Thus, the teachers become on-site experts who clarify content and monitor their students’ progress. The flipped classroom has become a new teaching paradigm, an ideal student-centred learning environment that boosts interest and autonomous learning.

In the following video, Jonathan Bergman, a flipped learning pioneer and one of the people who has popularized this model, not only provides a very good explanation of the model but also presses home the point that the Flipped Classroom is a very valid approach for significant learning:

What Jon Bergman says also rings true when we think about the relevance of using the flipped classroom in English Language Teaching (ELT) since one of English teachers’ main concerns has always been how to make the most of the limited class time that language students are in contact with the English language. At first, it would seem that the Flipped Classroom model could not have a place in language teaching because language teachers already have a tendency to do lots of group work, pair work, problem solving and task-based learning in their lessons.

However, as we delve further and further into the idea of the flipping model, we realize that the Flipped Classroom could also have an important role in English language teaching. Language teachers do not tend to stand at the front of the class giving a lecture but the Flipped Classroom model fits especially well with certain skills such as writing, listening, or other activities, like working on grammar or learning new vocabulary.  We do not really need to flip all our English lessons. Due to its flexibility, the flipped learning model can just be used for certain lessons.

All in all, at the very heart of the flipped classroom there are two main ideas. On the one hand, teachers’ time is used more efficiently. This also means that they can concentrate on developing higher order thinking skills. On the other hand, students become more autonomous and take more responsibility for their own learning. This goes to show why a growing number of educators are determined to use this model in their courses. Therefore, for teachers in general, and also for English language teachers, the question no longer seems to be whether to flip or not to flip your class, but rather how to flip your class for the maximum benefit of students.

(563 words)

La Competència Digital Docent a Blanquerna

FotojordiJordi Simon i Llovet  – @jordisll
Àrea de TIC i les seves didàctiques
www.jordisimon.com

Els mestres han de ser competents digitalment igual que ho ha de ser la resta de ciutadans d’un país com el nostre, ja que la competència digital ha estat reconeguda per diferents instàncies com un dels elements que impulsen un país cap el futur.

La competència digital dels ciutadans, ha estat definida al llarg del temps des de diferents organismes i seguint diferents estàndards. Des de l’any 2009, a Catalunya es va definir l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que estableix vuit competències digitals amb tres nivells d’assoliment que abasten la cultura, la participació i el civisme digital, la navegació i la comunicació en el món digital i el tractament d’informació textual o numèrica.

Normalment s’adquireix aquesta acreditació a través d’un examen en línia que es pot realitzar en qualsevol moment des de la web http://acticweb.gencat.cat , que també inclou abundant material de formació.

Els mestres, a més, d’acord amb la LEC (Llei 12/2009), han de desenvolupar unes competències digitals relacionades amb la seva professió ja que a més de saber de tecnologia, han d’utilitzar les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina metodològica. Així doncs un mestre ha de ser capaç, per exemple, d’incorporar l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, per afavorir la inclusió, per exemple, o per avaluar als estudiants. El mestre també ha de ser capaç de comunicar en entorns digitals, de participar en xarxes educatives, de crear i desenvolupar la seva identitat professional… i tot un seguit de competències pròpies d’un docent de l’era digital.

L’any 2014, en del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) celebrat a Tarragona, es comença a definir la Competència Digital Docent (CDD) que inclouria els dos aspectes a què hem fet referència: la Competència Digital Instrumental (CDI) i la Competència Digital Metodològica (CDM).

CDD=CDI+CDM

El maig de 2016 es va publicar una resolució del departament d’Ensenyament que formalitza i fa pública la definició de Competència Digital Docent tot recollint les conclusions del Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD) que va treballar el tema durant l’any 2015 i en el que van participar els diferents actors que intervenen en la educació del nostre país, incloses les universitats i entre elles la FPCEE Blanquerna.

Bàsicament en aquest decret s’estableix la relació entre la CDI i l’ACTIC, del que es desprén que tot mestre ha de tenir una Competència Digital Instrumental relacionada amb algun dels tres nivells establerts en l’ACTIC i, també s’hi estableix que els mestres han d’assolir la Competència Digital Metodològica.

Aquesta CDM té cinc dimensions que són:

1. Disseny, planificació i implementació didàctica
2. Organització i gestió d’espais i recursos educatius
3. Comunicació i col·laboració
4. Ètica i civisme digital
5. Desenvolupament professional

Tanmateix aquesta resolució també proposa una sèrie de descriptors per a cadascuna de les dimensions i n’estableix tres nivells d’assoliment.

A Blanquerna, actualment, ja estem treballant en la incorporació completa de les CDD en els plans docents dels graus d’educació, amb la previsió que tots els estudiants de la promoció 2016/20 en obtenir la graduació tinguin reconeguda aquesta competència. Això es farà te nint com a punt de partida l’assignatura Gestió de la Informació i Tecnologies de la Comunicació (GITIC) en la que els estudiants hauran d’acreditar la CDI i sentarà les bases per a l’adquisició de la CDM que s’anirà completant al llarg dels altres cursos del grau.

De tota manera, el Departament d’Ensenyament encara ha de publicar les concrecions d’aquest procés d’acreditació dels mestres, que s’han de desprendre dels treballs del Projecte Interdepartamental de Competència digital docent (PICDD)

interfacesBy: Medialab NY

Recordar, compartir i aprendre amb marcadors socials


jorgeJorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica
@jcoderch
Temps estimat de lectura: 5’


Navegar per Internet és una activitat a la qual dediquem un nombre important d’hores al llarg de la setmana. A través del navegador ens mantenim informats d’allò que passa al món, ens comuniquem amb altres persones, escoltem música, veiem vídeos, satisfem la nostra curiositat cercant allò que ens interessa, escrivim, compartim els nostres pensaments i opinions, programem

La xarxa, en definitiva, és un espai d’entreteniment i també un espai que ens pot ajudar a aprendre. Ara bé, no tots naveguem de la mateixa manera, no tothom coneix i posa en pràctica estratègies de cerca, registre i gestió de la informació. Què fem, per exemple, quan trobem un article, un recurs o un vídeo que ens agrada? Com organitzem els documents que trobem a la web i que ens poden ser d’utilitat per fer una recerca o per escriure un article? Com podem compartir aquesta informació amb altres persones? Una de les possibles respostes a aquestes qüestions passa per emprar marcadors i marcadors socials.

Marcadors

Els marcadors, també anomenats adreces d’interès o favorits, són eines que incorporen tots els navegadors. Permeten registrar i classificar adreces web. Aquestes adreces són accessibles a través de la barra de marcadors on trobarem les carpetes i les adreces registrades.

barra de marcadors

El procediment que cal seguir per emprar marcadors és molt senzill:

  1. Mostrarem o amagarem la barra de marcadors des del menú configuració: adreces d’interès – mostrar.
  2. Visualitzarem en una pestanya l’adreça que volem registrar.
  3. Farem clic sobre l’estrella que apareix al lateral dret de la barra d’adreces.
    estrella1Si aquesta estrella apareix en color groc ens indicarà que l’adreça ja ha estat registrada anteriorment. Tot i així, res no impedeix que una mateixa adreça pugui ser registrada en més d’una carpeta.
  4. Escollirem on volem que quedi registrada l’adreça: directament a la barra de marcadors o bé en una de les carpetes o subcarpetes que prèviament haurem creat.

Més endavant accedirem a l’adreça que vulguem revisitar des de la barra de marcadors .

Per cert, és convenient iniciar la sessió en el navegador per tal que les dades es sincronitzin amb el núvol (una metàfora que fa referència a un espai remot on es desa i des d’on es recupera la nostra informació). Això ens permetrà tenir a l’abast els nostres marcadors sigui quin sigui l’ordinador des del qual accedim.

Quines adreces convé registrar?

Abans de registrar una adreça cal valorar si aquell registre ens serà d’utilitat en el futur. Hem de tenir present que el mateix navegador incorpora una funció, autocompletar, que ens facilita molt la feina. Si comencem a escriure “scala”, per exemple, i previament ja havíem visitat “scala.blanquerna.edu”, aquesta adreça ens serà suggerida i se’ns facilitarà l’accés amb un sol clic.

Registrarem, per tant, les adreces llargues, difícils de generar, i les classificarem per temàtiques utilitzant les carpetes creades a la barra de marcadors.

Compartir marcadors, una bona opció

Els marcadors personals són privats, només són accessibles iniciant la nostra sessió al navegador, però en molts casos podem decidir compartir els nostres marcadors amb tots els usuaris que hi vulguin accedir.

Els marcadors socials es creen emprant altres eines que ens permetran registrar i classificar les adreces en un espai accessible per a tothom.

Aquestes eines aquest és un aspecte d’extrema importància ens permetran accedir també als marcadors de qualsevol usuari; posen al nostre abast la feina de selecció, registre i classificació feta per milers d’usuaris i referida a pràcticament qualsevol tema que pugui ser del nostre interès.

La creació de marcadors socials es pot portar a terme amb eines molt diverses. Una de les més potents és Pearltrees.

Pearltrees

Amb aquesta eina podrem registrar i classificar les adreces en col·leccions i/o seccions. També disposarem d’altres recursos, com ara:

  • Crear col·leccions compartides, que podran ser editades per un grup de treball.
  • Afegir marcadors propis amb continguts diversos: text, imatges o documents.
  • Preparar seqüències de marcadors que podrem visualitzar com si es tractés de les diapositives d’una presentació. Cadascuna de les diapositives, mostrada a la mida original, serà navegable.
  • Detectar interessos coincidents. El mateix Pearltrees ens informarà cada cop que un altre usuari registri una adreça que nosaltres havíem registrat.
  • Cercar persones o bé cercar marcadors o col·leccions del conjunt d’usuaris o entre els nostres propis marcadors.

Marcadors socials i aprenentatge

George_Siemens_at_UNESCO_Conference_2009George Siemens associa les nostres possibilitats d’aprendre a la xarxa a l’existència de nodes on trobem coneixement. Per la teoria connectivista formulada per aquest autor, l’aprenentatge està lligat a la capacitat d’establir connexions entre nodes. Els documents i recursos recollits a les col·leccions de Pearltrees formarien alguns d’aquests nodes.

Isaac MmaoEl sharisme, del qual ens parla un altre autor, Isaac Mao, afirma que estem predisposats genèticament a compartir i que només determinades normes socials posen traves i ens condicionen psicològicament de forma negativa per evitar que seguim aquest impuls. Internet seria, per Mao, l’espai per excel·lència per compartir i arribar a configurar una “ment global” com la millor forma per poder progressar.

L’ús de les TIC i les didàctiques específiques

Xavier Àvila. Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica

Per fer una primera aproximació —a tall d’inventari— de les possibilitats que ofereixen les TIC per a l’aprenentatge en relació amb les didàctiques específiques recorrerem, en primera instància, a l’ús de les  quatre metàfores que ja fa uns quants anys va proposar Charles Crook¹ (1998) i que creiem que encara poden ser vàlides per a il·lustrar la diversitat d’usos didàctics que es poden fer de les noves tecnologies digitals.

Abans però, haurem de fer una precisió: el que en el seu moment focalitzàvem en l’ús de l’ordinador actualment ho hem de considerar en un sentit molt més ampli tot referint-nos, d’una banda, a l’ús de qualsevol dels ginys tecnològics que els aprenents utilitzen avui tant a les escoles com a les seves llars per a aprendre: l’ordinador, el portàtil, la tauleta, l’smartphone, la pissarra digital, … i, d’altra banda, també hem de considerar la xarxa Internet com a medi digital en el que es desenvolupen moltes de les activitats d’aprenentatge.

Doncs bé, aquestes metàfores que faciliten la classificació dels usos didàctics de les TIC són les següents:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Amb això ens referim a aquelles aplicacions que s’orienten d’una banda a la presentació de continguts d’aprenentatge i de l’altra a la comprovació de la comprensió d’aquests continguts. Aquests usos es corresponen amb la concepció de l’aprenentatge transmissiu.

Exemple d'infografiaEntre aquestes aplicacions hi hauria recursos específics com ara Khan Academy, per a l’aprenentatge de matemàtiques, Infografies i documents audiovisuals (ex. Eroski, ex. Edu365), conferències (ex. TEDx) o documentals sobre temes específics. Tal com ja hem apuntat, dins d’aquesta categoria també s’hi inclourien altres recursos que faciliten tant l’exercitació com la comprovació de la comprensió per part de l’aprenent (ex. Edu 365)

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Es centra en l’ús d’aquelles aplicacions TIC que permeten la simulació d’aspectes diversos de la realitat i l’experimentació per part de l’aprenent. Laboratori on line

Darrera d’aquesta metàfora trobem la concepció d’aprenentatge actiu, o aprenentatge per descobriment, que es basa en l’activitat de l’aprenent que experimenta mitjançant l’assaig-error.

Alguns exemples d’aplicacions d’aquest tipus podrien ser: ex. Phet simulations, Electrocity, Online Labs.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a aprenent

Ens referim a l’ús de l’ordinador com a aprenent quan l’estudiant dirigeix l’activitat de l’ordinador, és a dir, quan programa  l’ordinador. En aquestes situacions l’aprenentatge es basa en la reelaboració del propi coneixement de l’estudiant per tal de transferir-lo a l’ordinador. Darrera d’aquesta utilització de les TIC trobem una concepció constructivista de l’aprenentatge. Els exemples més  il·lustratius d’aquesta concepció són aquells vinculats amb el pensament computacional i la robòtica en què l’usuari dissenya algorismes operacionals que dirigeixen una o altra acció dels ginys tecnològics segons unes condicions preestablertes. En relació amb aixó, en una altra entrada de Tribuna Educació ja vam presentar l’entorn Scratch. També es podria treballar amb aquesta orientació utilitzant l’entorn Logo o, a un nivell superior, amb les aplicacions d’Arduino.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

Finalment, ens referim a l’ús de l’ordinador ordinador com a caixa d’eines quan utilitzem aplicacions que ens permeten optimitzar determinades tasques vinculades amb el procés d’aprenentatge com podria ser l’escriptura, l’organització de les idees en mapes conceptuals, la realització de càlculs complexos, la creació de gràfics de distribucions estadístiques, etc. En relació amb aquesta mena d’usos cal valorar la possibilitat que ofereixen de minimitzar l’esforç en aquelles tasques menys vinculades amb els processos cognitius (escriure, representar, calcular, traduir…) per potenciar l’atenció en aquelles tasques més directament vinculades amb el procés d’aprenentatge (interpretar, analitzar, comparar…). Hi hauria multitud d’exemples d’aplicacions que faciliten aquests usos: editors de text, calculadores i fulls de càlcul, programes de gràfics, diccionaris, etc.

Tornant a l’inici, hem començat indicant que “en primera instància” faríem referència a aquestes metàfores sobre els usos didàctics de les TIC però més enllà d’aquests usos, quan parem atenció en el fet que amb el desenvolupament i l’extensió d’Internet, les tecnologies actualment constitueixen un autèntic medi digital, amb unes connotacions específiques que canvien la gestió de l’espai i el temps,  l’ús de la memòria i la perdurabilitat de la informació, les possibilitats de replicació de la informació, etc. les possibilitats didàctiques d’aquest medi digital ens situn davant d’una altra dimensió de l’aprenentatge vinculat directament amb la realitat que ens ha de fer qüestionar tant la tasca docent com els enfocaments didàctics de l’aprenentatge als nostres dies tal com s’il·lustra en aquest exemple:

¹CROOK, Ch. (1998). Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata. (Vegeu enllaç)

Fem el TFG, fem cura de continguts!

Jorge Coderch i Xavier Àvila.

Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica

La cura de continguts és un procés de gestió de la informació que permet recollir, amb el suport d’eines informàtiques, informació provinent de múltiples fonts.

I aquesta és precisament una de les competències que es treballen intensament en el treball de f inal de g rau (TFG).

Les fases d’aquest procés van des de l’elecció del tema d’interès fins a la publicació i la difusió de forma continuada dels resultats obtinguts durant un període que pot oscil·lar entre unes poques setmanes i anys.

En el nostre cas, el tema estarà directament vinculat amb el tema del TFG i amb els aspectes més rellevants del marc teòric que s’aniran treballant i sobre els quals es focalitza la nostra atenció al llarg del curs. Pel que fa a la publicació i difusió dels resultats, tenint en compte que es tracta d’un procés dinàmic i compartit, com ja veurem, permetrà establir autèntiques xarxes de coneixement entre estudiants i tutors interessats en un mateix tema o temes afins.

Entre les fases d’elecció del tema i difusió dels resultats se n’intercalen d’altres:

  • la selecció de les fonts d’informació a les quals ens subscriurem per rebre articles, notícies, vídeos i altres tipus de publicacions que es troben a la xarxa.
  • la definició dels criteris que permetran escollir les dades rellevants i descartar aquelles que no ho siguin.
  • l’enriquiment de les dades escollides amb comentaris (resum, valoració, etc.) i etiquetes (que en permetin la classificació).

L’esquema següent permet visualitzar gràficament la seqüència descrita:

ProcésCuraContinguts

La tasca del curador de continguts cobreix totes aquestes fases però no acaba aquí; també ha de ser competent en l’ús de les TIC, i més concretament en l’ús d’eines específiques de cura de continguts, una de les més conegudes és Scoop.it.

Scoop_ItAquesta eina, o d’altres de similars, esdevé imprescindible per gestionar la cura de continguts de forma eficaç.

Una de les característiques més rellevants de la cura de continguts és el fet d’anar publicant a la xarxa, de forma continuada, el resultat de la cura: els articles i els documents seleccionats amb els corresponents comentaris.

En aquest apartat és important el treball d’assessorament i supervisió del tutor, ja que la qualitat de la cura d’aquell tema vindrà definida per l’adequació dels criteris de selecció i la qualitat dels articles i els documents que es triïn. Així mateix, serà important definir etiquetes i paraules clau significatives sobre el tema o afegir comentaris que augmentin el valor acadèmic d’aquella documentació.

Gràcies a aquest fet, els curadors es poden beneficiar de la feina duta a terme per altres curadors. Els topics o temes seguits per aquests curadors passen a ser noves fonts d’informació de gran valor, atès que les dades han passat per un primer procés de selecció i enriquiment. Cada publicació d’un curador pot ser re-emesa per un altre, en un procés similar al retuit que podem fer a Twitter. La cura de continguts esdevé, per tant, un procés públic en el qual poden col·laborar diversos agents i que pot ser seguit per qualsevol persona gràcies a la difusió de les dades.

CuraContingutsImatge

Amb la incorporació d’aquesta dimensió durant la realització del TFG, creiem que es potenciarà el treball col·laboratiu dins la comunitat educativa, amb l’enriquiment que això comporta; i, d’altra banda, també permetrà responsabilitzar els estudiants projectant la seva tasca de recerca a la societat pràcticament des del principi del seu TFG i amb un elevat grau d’exigència que, de segur, millorarà la seva formació acadèmica.

 

 

Imagina, crea, comparteix

jorgeJorge Coderch,  Àrea d’informàtica, ciències audiovisuals i la seva didàctica | @jcoderch

De ben segur que aquesta proposta: imagina, crea, comparteix, engrescaria qualsevol nen i, perquè no dir-ho, també molts adults.

Disposar del temps necessari per imaginar, per tenir els coneixements i les habilitats que ens permetin crear i, a més, poder compartir amb el món les nostres creacions semblen una garantia de motivació i també d’aprenentatge.

Doncs bé, aquest és precisament el repte que ens proposen des del MIT, en el qual el Lifelong Kindergarten group del Media Laboratory va desenvolupar Scratch, un programari gratuït amb què els nens poden crear històries interactives, jocs i animacions.

La interfície de Scratch, que també hi és en català, és tan senzilla que qualsevol persona pot aprendre’n el funcionament bàsic en uns quants minuts. Ara bé, les possibilitats d’aquest entorn són infinites i els projectes Scratch poden arribar a tenir una enorme complexitat.

Interfície Scratch

Cada cop són més les escoles, a Catalunya i a tot el món, que dediquen un espai setmanal a la programació amb Scratch. S’acostuma a incorporar a partir de tercer curs de primària i se segueix utilitzant també a l’ESO.

L’objectiu, tal com es pot intuir, no és únicament aprendre a utilitzar el pensament lògic que utilitzen els programadors, el que anomenem pensament computacional. Es pretén també fomentar el pensament creatiu, treballar conceptes matemàtics, musicals, estratègies de disseny, resolució de problemes i col·laboració.

Pel que fa a la metodologia, el mestre no ensenya Scratch, més aviat acompanya el procés de descoberta i d’aprenentatge dels infants. En ocasions proposa reptes ajustats a les capacitats dels nens, fa preguntes, dóna pistes… Es pot parlar d’un procés de descoberta guiada.

El treball amb Scratch implica un assaig i error continu però en aquest cas l’error s’interpreta com una oportunitat d’aprenentatge. És fantàstic veure com dos nens analitzen la seqüència de blocs de programació que han creat i raonen per quin motiu el personatge no fa allò que havien programat i quina seria la millor solució.

GatB

 

A Blanquerna es fa una introducció a Scratch ja a primer curs dels estudis de Magisteri. Es treballa tant en  coneixement de l’eina com en la seva aplicació a l’aula.

Posteriorment, a quart curs, en una optativa vinculada al disseny de materials didàctics, els futurs mestres tenen l’oportunitat de viure conjuntament amb nens i nenes de l’escola Projecte, una sessió Scratch, guiats per un del mestres de l’escola, i gran coneixedor del tema, en Frank Sabaté.

Com funciona? Imagina i crea

Scratch2Per començar caldrà escollir un personatge, un escenari i, emprant petites peces de programació que encaixen uns amb les altres per formar blocs, planificarem què ha de passar.

Vegem-ne un exemple: si volem que el personatge, un gat, faci una tombarella (un gir de 360º) podem construir un bloc encadenant les peces següents:

Tombarella - bloc de programació

Podem veure’n el resultat a continuació:

Ara bé, per quin motiu hem decidit repetir 10 vegades i girar 36º? Hauria passat el mateix repetint 360 vegades un gir d’1º? I si repetim 18 vegades un gir de 10º?

Aquestes preguntes ens poden fer entrar en un cicle de reflexió, assaig, comprovació del resultat, realització de noves prediccions i així fins a obtenir el resultat final.

A més, amb Scratch podem programar robots i altres dispositius com ara el kit Makey Makey, que permet detectar o incidir sobre el món físic amb múltiples experiments.

MaKey MaKey – An Invention Kit for Everyone from jay silver on Vimeo.

Diverses maneres d’aprendre

No hi ha una única forma d’aprendre a programar amb Scratch. Podem:

  • Imaginar què volem aconseguir i crear, transformar les nostres idees en una o més seqüències de blocs que configuraran el joc, l’animació o el relat interactiu. Ho farem tots sols, o encara millor, col·laborarem amb companys per mirar de trobar conjuntament respostes als reptes que ens anem plantejant.
  • Explorar les produccions d’altres scratchers per esbrinar com ha estat fet un projecte i, si ho volem, reutilitzar-lo per fer una versió alternativa o utilitzar-lo com a font d’inspiració per fer una versió totalment nova.
  • Fer servir tutorials com els que incorpora el mateix Scratch, que ens guiaran pas a pas en l’elaboració de la seqüència o bé podem veure vídeos que ens proposen reptes divertits i que ens expliquen quines són les claus per resoldre’ls.

Compartir

En la versió 2.0, els projectes Scratch es creen en línia, en una finestra del navegador, i també poden ser publicats a la xarxa, de manera que siguin accessibles per a tothom. D’aquesta manera s’ha anat creant una comunitat d’aprenentatge que, en començar 2015, compta amb 7.614.271 projectes publicats. Milions de persones de tot el món participen en aquesta comunitat.

Per als més petits

ScratchJr- versió 5-7 anys per a tauletes digitals

Recentment ha aparegut una nova versió: ScratchJr, pensada per ser utilitzada  per infants de cinc a set anys en tauletes digitals.

La interfície és encara més senzilla, tal com es pot veure en aquest vídeo:

 

 

Animeu-vos a provar Scratch

Per acabar, i si encara no ho heu fet, us voldríem animar a utilitzar per primer cop Scratch. Només cal dedicar-hi una estona per viure una gran experiència!

Prova-ho

I si ho feu, podeu comentar com us ha anat en aquest mateix blog.