Arxiu d'etiquetes: TIC

Decàleg d’orientacions per al seguiment i actualització del dossier sobre Competència Digital Docent al llarg del Grau en Educació Infantil i Grau en Educació Primària

Elena Sofia Ojando i Jordi Simon

Elena Sofia Ojando i Jordi Simón
Professors de l’àrea TIC dels Estudis d’educació

El curs 2016/17 es va iniciar a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna el desplegament de la competència Digital Docent al llarg dels quatre cursos dels Grau en Educació.

Recordant una de les entrades d’aquest mateix blog, el punt de partida d’aquest desplegament és “l’assignatura Gestió de la Informació i Tecnologies de la Comunicació (GITIC)” en la que els estudiants hauran d’acreditar la CDI i assentarà les bases per a l’adquisició de la CDM que s’anirà completant al llarg dels altres cursos del grau”. En aquest cas, es farà mitjançant l’elaboració d’un lloc web, similar a aquesta mostra, perquè els estudiants puguin recollir totes les evidències (treballs, activitats, experiències…) que acreditin l’adquisició de competències vinculades a la Competència digital docent, en especial la Competència Digital Metodològica.

És per això, que en aquest article recollim algunes de les orientacions perquè els estudiants facin el seguiment i actualització d’aquest lloc web:

  1. Tenir present que és una tasca a 4 anys vista però molt important de cara a acreditar la Competència Digital Docent davant la societat i que no es pot oblidar cap any d’entrar evidències d’aquest treball en les diferents assignatures que conformen el pla docent del mestre.
  2. Assegurar-se que l’activitat/tasca que es penja en el lloc web, inclou l’ús de la tecnologia ja sigui des d’un punt de vista instrumental i/o metodològic.
  3. Vincular l’activitat o el treball realitzat a alguna de les dimensions, descriptors i indicadors que conformen la Competència Digital Docent. Per això cal penjar-la en l’apartat corresponent del site.
  4. Una activitat, rarament treballa una sola competència, en el moment de penjar-la caldrà redactar i fer referència a la resta de competències treballades.
  5. Penjar l’activitat/tasca al lloc web fent referència al context, la descripció del treball i la justificació en relació a la competència/es desenvolupada/es.
  6. Incloure les evidències necessàries (captures de pantalla, hipervincles, videotutorials, guies de treball, etc…) de l’activitat/tasca realitzada. No sempre serà necessari incrustar o enllaçar el treball sencer, sinó aquells fragments o parts en els que apareguin les evidències de la competència digital docent desenvolupada.
  7. Assegurar-se que es troben incloses totes les activitats/tasques de totes les assignatures de cada curs (Pla d’estudis d’Educació primària i pla d’estudis d’Educació Infantil) que impliquin el treball de la competència digital docent
  8. Al llarg dels 4 anys d’estudis, es realitzaran moltes activitats que faran referència a les mateixes competències. No cal que les pengeu totes. Trieu aquelles que llueixin més i de les que n’estigueu més contents. Els vostres futurs empleadors ho tindran present.
  9. Revisar que en el lloc web hi hagi evidències de totes les dimensions i indicadors de la CDD, especialment de la CDM.
  10. Per acabar, recordeu que el site que construïu per a demostrar la vostra Competència Digital Docent l’haureu de fer públic un cop acabat el Grau i per tant, a través d’ell us mostrareu al món. Així doncs, sigueu molt curosos en tots els aspectes, també en temes de disseny.

 

  1. Aula vista des de fora

    By: Ramon LLull 9.11.2016 Foto Pere Virgili

De la imatge al text? Sí, molt senzill!

Jorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica.


Qualsevol eina, quan la sabem emprar correctament, ens fa la vida més fàcil. En algunes ocasions una eina especialitzada ens permet millorar la qualitat del que estem fent i en d’altres les eines ens ajuden a estalviar temps.

Els professionals coneixen molt bé les eines vinculades al seu ofici i les utilitzen amb destresa. El fuster domina l’ús del ribot i de la gúbia tant com el cal·lígraf el de la ploma i el pinzell.

La gestió digital de la informació també té les seves pròpies eines. l’objectiu és el mateix: generar un producte millor, estalviar temps, etc. A més, amb les eines digitals, també podrem aconseguir una millor organització de les dades, la connexió amb altres eines/aplicacions l’accés a les funcionalitats de l’eina des de diversos dispositius…

Una eina que ens serà de gran utilitat, gairebé imprescindible quan descobrim les seves potencialitats, és Google Keep, que ens permetrà prendre notes, classificar-les i recuperar-les des de qualsevol dispositiu. 

Entre d’altres prestacions, podríem destacar la que anuncia el títol de l’article:  passar de la imatge al text (digital). Amb Keep farem la fotografia d’una pàgina d’un llibre, d’un article o d’una notícia. La imatge passarà a formar part una nota de Keep i, amb una sola acció, podrem demanar a Keep que analitzi la imatge generi el text corresponent.

La connexió entre Keep i altres eines de Google farà possible passar aquest text a un document de Google o a un missatge de correu sense haver de copiar i enganxar.

Amb Keep també podríem: redactar notes de text, afegir enllaços, crear llistes, fer anotacions manuscrites, enregistrar audio (que també queda registrat en format text), etc.

Per tal de classificar les anotacions i recuperar-les de forma selectiva podem emprar etiquetes. També ens serà d’utilitat assignar diferents colors a les notes en funció de la seva rellevància, temàtica.

Keep també ens permet activar recordatoris, puntuals o periòdics vinculats a una nota, compartir les notes amb altres persones

En definitiva, és del tot recomanable dedicar uns minuts a aprendre com funciona Keep i afegir-lo al nostre repertori digital d’ús diari.  

 

El valor afegit de les TIC a l’educació

El binomi educació i (noves) tecnologies és sempre controvertit. Més enllà de la simple incorporació tecnològica a les escoles, no exempta de problemàtiques diverses, el debat en profunditat es troba essencialment a buscar una autèntica renovació metodològica i una transformació educativa que permeti estar a l’alçada de les circumstàncies de la societat actual. Tanmateix, el nou marc competencial exigeix ​​canvis profunds en els processos d’ensenyament-aprenentatge en els què l’alumne es converteixi en el veritable protagonista. I les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) són un gran mitjà i un gran pretext per aconseguir-ho. En aquest post analitzarem els seus valors afegits a l’educació.

Ens agrada pensar en una educació que es planteja de forma natural donar resposta a les demandes i necessitats de la societat i en l’ús d’una tecnologia a l’aula que està al servei de les persones i del seu procés d’aprenentatge.
Miquel Àngel Prats i Fernández - @maprats - Àrea TIC  i la seva didàctica
Professor titular de la URL.
Quins són 10 valors afegits de les TIC a l’educació:
  1. donar suport didàcticament al professor en la transmissió de continguts, procediments, valors i actituds, i específicament el seu paper mediador i orientador;
  2. millorar el model docent presencial tradicional ja que utilitza una eina que l’ajuda a maximitzar el treball cooperatiu a classe i alliberar-lo de la transmissió d’informació massiva, fent extensiva la presència en diferents modalitats;
  3. accedir més fàcilment i de forma interactiva a les fonts d’informació i coneixement;
  4. generar diferents escenaris d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu (per mitjà de recursos digitals 2.0, …), així com nous espais per compartir, expressar, gestionar i construir el coneixement;
  5. estimular, motivar i incentivar l’activitat instructiva subjecta i vinculada a promoure la participació i l’escolta activa per part de tots els participants de l’acte docent;
  6. alfabetitzar i familiaritzar el subjecte “educand” en l’ús d’eines tecnològiques que més tard seran requerides per a tasques de tipus laboral i professional, avançant així el seu procés de desenvolupament personal i professional;
  7. incentivar l’ús crític, ètic i reflexiu de la tecnologia en el context actual i futur com a ciutadans en un ecosistema sociodigital;
  8. generar nous canals de comunicació i contacte entre escola i família, així com impulsar la creació de xarxes de comunicació amb altres agents educatius de l’entorn més immediat a l’escola (barri, altres escoles, …);
  9. experimentar amb nous dispositius tecnològics que permeten renovar, millorar i reinventar l’acte docent a l’aula (temps, espais, …);
  10. posar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge, donant més pes al “saber fer” que no només al “saber”.

Ens imaginem un model d’aula que un futur es pugui plantejar d’aquesta manera? Ens atrevim?

Les impressores 3D comencen a entrar a les escoles…

Xavier Àvila i Morera, professor de l’àrea de didàctica de les matemàtiques i de TIC.

En acabar el curs passat a la FPCEE-Blanquerna van arribar un parell d’impressores 3D i alguns professors amb els companys del servei d’informàtica vam fer unes sessions de formació per començar a aprendre a utilitzar-les.

Aquesta situació no és gens casual, respon al fet que la tecnologia de la impressió en 3D, que ja fa uns anys que s’està desenvolupant, darrerament ha arribat a un punt de maduració (baixada de preus, garanties de bon funcionament, simplicitat de la programació que requereix, una certa facilitat d’ús, etc.) que ha fet que algunes escoles ja es comencin a plantejar la possibilitat de disposar-ne.

Davant d’aquesta realitat a Blanquerna, pel nostre afany d’oferir una formació als nous mestres d’acord amb els canvis que es produeixen en el món educatiu, ens hi sentim doblement implicats: per una banda, perquè hem de capacitar els nous docents a treure el màxim partit didàctic de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, però per una altra banda, que segurament encara és més important, perquè des de la recerca universitària ens cal aprofundir en la reflexió pedagògica sobre els canvis que l’ús d’aquestes noves tenologies provoquen en l’aprenentatge i, a partir d’aquí, apuntar línies de treball que reverteixin en una millora de la qualitat de l’educació en general i de l’educació escolar en particular.

En una primera aproximació la idea de poder imprimir en 3D –és a dir, de fabricar petits objectes– pot semblar una qüestió anecdòtica per a les escoles o fins i tot una mica esnob. Ens podem preguntar si té prou sentit que ara els nens i nenes puguin imprimir petits objectes per regalar als seus pares en comptes del típic cendreret de fang. També és possible que hi hagi escoles que han fet el pas d’adquirir algunes impressores 3D més aviat amb la intenció de donar una certa imatge d’innovació tecnològica, –tal com en el seu moment van fer amb els ordinadors, amb les pissarres digitals interactives o amb les tauletes digitals–.

Però també és cert que hi ha escoles que s’hi han començat a acostar des de plantejaments molt reflexius i amb una idea ben entesa de la innovació educativa. I és precisament en aquesta línia que des d’aquí nosaltres volem apuntar la nostra intuïció que la impressió 3D també repercutirà en aspectes importants relacionats amb els processos d’aprenentatge en tant que la capacitat de crear allò que imaginem modificarà en certa manera la nostra relació amb l’entorn i ens oferirà algunes possibilitats de gestió de la realitat que ara mateix encara ens pot ser difícil d’imaginar.

Només a tall d’exemple, la prova que això està començant a passar la trobem en informacions que han aparegut darrerament als mitjans de comunicació: “S’utilitzen impressores 3D per preparar intervencions quirúrgiques” o “Es poden imprimir aliments millorant-ne les qualitats

Doncs bé, centrant la nostra reflexió en l’ús d’aquests ginys a l’escola, ens caldrà estar amatents a les noves possibilitats que aportarà l’ús de les impressores 3D com una nova extensió de les nostres capacitats. Podria comportar canvis en l’aprenentatge de l’ordre dels que en el seu moment van comportar les possibilitats de simulació de la realitat que van donar un gran impuls a l’aprenentatge per descobriment, per assaig i error.

Podríem considerar que ara per ara en l’entorn escolar el coneixement de la realitat tridimensional molt sovint el vinculem amb la seva representació sobre el pla, bé a partir de dibuixos, d’esquemes o de fotografies. Per exemple, per ajudar a conèixer amb detall les parts d’una planta, demanem als nens que les dibuixin. O, en un altre sentit, també utilitzem el dibuix per facilitar que els nens donin consistència de realitat a allò que són capaços d’imaginar il·lustrant les seves narracions o dibuixant objectes inventats. També més enllà de l’escola la nostra cultura actual està molt vinculada a la representació de la realitat en dues dimensions: cartells publicitaris, televisió i cinema, pintura, llibres i paper…

És cert que també tenim possibilitats de tractament de l’espai i el volum amb expressions com l’escultura o l’arquitectura i que a les escoles també fem maquetes i altres objectes tridimensionals, però fins ara aquests processos, per la dificultat i l’ús de materials que comporten, no tenen la mateixa dimensió podríem dir utilitària que les representacions de la realitat en 2D. En parlar de dimensió utilitària d’aquestes representacions ens referim al fet que ens ajuden a pensar. El mateix Einstein va dir que allò que no es podia dibuixar no es podia considerar que s’havia  comprès.  I és possible que d’aquí a uns anys, quan la tecnologia de la impressió en 3D –o la representació hologràfica– estaran més desenvolupades i a l’abast de qualsevol, és possible que  aquestes aplicacions ens ajudin a protenciar les nostres capacitats cognitives de la mateixa manera que ara ho fem amb el dibuix o els esquemes.

Aquesta nova situació ens ha de fer reflexionar molt especialment des de la didàctica de les matemàtiques. Per encetar aquesta reflexió apuntem només un parell de qüestions:

La primera, la podem il·lustrar amb un exemple:  Imaginem-nos, per exemple un cub. Aquest cos geomètric el podem entendre com un poliedre exagonal de sis cares planes en forma de quadrat que formen angles rectes entre elles i aquesta concepció estaria molt vinculada amb la construcció d’aquest cos geomètric retallant una cartolina, que seria el pla i doblegant-la per formar els corresponents angles rectes. Doncs bé, en imprimir un cub amb una impressora 3D, el procés ens porta a entendre aquest cos geomètric com una base de superfície quadrada sobre la que se superposen diversos quadrats (polígons buits, sense superfície) fins a aconseguir la mateixa alçada que el costat de la base i coronat per una altra superfície plana de forma quadrada. Com veiem, no canvia el concepte de cub, però sí que canvia el procés de construcció, no només físicament sinó també cognitivament, d’aquest concepte. I davant d’això, els mestres haurem de canviar els nostres esquemes per poder facilitar experiències d’aprenentatge adequades a aquestes noves situacions amb que es trobaran els nostres alumnes.

La segona qüestió està relacionada amb la necessitat que tindran els nens i nenes de dissenyar en un programa d’ordinador allò que volen crear amb la impressora 3D. L’ús d’aquesta mena de ginys tecnològics exigeix el desenvolupoament d’unes competències vinculades amb la representació de l’espai que caldrà tenir en compte i que estarà directament relacionada també amb la competència digital, per la qual cosa ens haurem de plantejar com i quan facilitem l’aprenentatge de l’ús d’aquests programes i de quina manera aquest aprenentatge ajudarà millor el desenvolupament d’aquestes competències complexes vinculades amb la representació tridimensional.

És per això que intuïm que l’entrada de les impressores 3D a les escoles requerirà que, un cop més, els mestres posem en joc la nostra flexibilitat per revisar allò que hem fet –o hem pensat–  sempre d’una manera determinada per reestructurar-ho primer nosaltres mateixos i després per ajudar als nostres alumnes a anar-ho construint des de les seves pròpies experiències d’aprenentatge. I segurament en aquest procés ens trobarem, un cop més, que els nostres alumnes, que no porten el llast que carreguem nosaltres sobre la vinculació de la representació de la realitat en 2D, seran capaços d’imaginar, dissenyar i crear objectes que ens sorprendran i es generaran situacions d’aprenentatge compartit en les que el nostre paper serà el d’ajudar-los a formular-se reptes interessants, a fer-se bones preguntes  i a sistematitzar les seves pròpies descobertes. D’aquesta manera podrem esdevenir autèntics models d’aprenents, la qual cosa és el millor que els podem oferir en el context d’una societat que evoluciona tan ràpidament que exigeix que en comptes d’esdevenir experts en coneixement esdevinguem experts en la capacitat d’aprendre.

No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola

Temps estimat de lectura: 5’

Elena Ojando, Xavier Àvila i Jorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica

Arriba el mes de maig, s’acosta el final de curs i els estudiants de 4t tornen a les aules després d’un llarg període de pràctiques en què han pogut viure, de nou, l’experiència de ser mestres, que els acosta, cada cop més, al món professional.

Alguns d’aquests estudiants, els que cursen l’assignatura Disseny de Materials Didàctics i Entorns d’Aprenentatge Digitals, estan impacients per viure una experiència única: fer d’alumnes i tenir com a mestres un grup de nens i nenes de primària.

Es tracta d’una activitat que es repeteix any rere any, des del 2013 a la FPCEE Blanquerna-URL: nens i nenes de l’escola Projecte acompanyats dels seus mestres, ens visiten per viure una experiència d’aprenentatge compartit. Treballem plegats amb Scratch i guia la sessió en Frank Sabaté, mestre a l’escola Projecte i referent sobre l’ús d’Scratch. Tot un luxe!

Per als nens, l’Scratch és un entorn de programació divertit que coneixen prou bé. L’han aprés a partir de la descoberta guiada, seguint el procés d’assaig i error que caracteritza l’aprenentatge de qualsevol llenguatge de programació.

Després d’una breu introducció, ens organitzem en parelles mixtes, un infant i un estudiant del grau en Educació Primària, que escolten el primer repte. Molts nens ja el sabrien resoldre però tenen paciència i guien el seu company gran per tal que ell també pugui sentir el plaer de la descoberta. “No l’hi diguis, que ho descobreixi tota sola”, ens diu una nena de nou anys quan ens hi acostem per veure com treballen. Fantàstic!

Tenim temps per fer proves (assaig) i per detectar què cal modificar si el funcionament les projecte Scratch no és el desitjat (l’error és el motor, el punt d’arrencada per fer un nou aprenentatge).

Tenim temps també per compartir i per comparar les diverses solucions que aporta cada parella al repte plantejat. No hi ha un únic camí per resoldre el repte i compartint sorgeixen noves idees, enfocaments creatius que són immediatament incorporats a la motxilla per imaginar nous projectes.

El nens marxen i, amb els estudiants de Blanquerna, fem una valoració de l’experiència on constatem que ha satisfet completament les altes expectatives que teníem: “Ha estat un treball cooperatiu, enriquidor per a nosaltres i també per a ells”; “Els nens i nenes han estat els nostres mestres”; “Hem pogut veure de forma pràctica i significativa com pensen i com treballen els nens i, a més, hem pogut aprendre amb ells partint dels errors”, són alguns dels comentaris que més es repeteixen.

La flipped classroom: algunes percepcions del professorat

Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila

 

 

Per: Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila i els participants en el taller

El passat dimecres 22 de març de 2017 vam fer a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL una trobada amb professors dels estudis de mestre amb dos objectius:

  • Conèixer el fonaments de la flipped classroom
  • Practicar i reflexionar sobre diferents moments de la flipped classroom i les eines que podem utilitzar en cadascun d’ells.

Com és lògic vam plantejar la trobada en un format molt proper al que seria una classe inversa i a banda dels continguts propis de la flipped classroom, vam treballar eines com: infografies, Edpuzzle, Kahoot, Lino i Mentimeter.

Podeu trobar un resum de la sessió a l’enllaç següent:
https://sites.google.com/blanquerna.url.edu/fp2017/inici

En aquesta imatge podeu veure part dels participants a la sessió

Participants en el taller

 

 

 

 

 

 

 

En acabar la sessió i a través d’un Lino, tots els participants vam compartir la nostra percepció de la flipped classroom, en la qual en varem expressar els punts forts i els punt febles.

L’objectiu d’aquest post és donar-los a conèixer.

Punt forts

  • Els professors participants creiem que la flipped classroom és un model molt interessant i motivador, a més pot ajudar a mantenir l’interès per l’aprenentatge dels estudiants i fomentar l’organització, la planificació i la creativitat.
  • També considerem que la flipped classroom pot ser una oportunitat per integrar el treball autònom amb les sessions de classe, ja que per una banda, fomenta la responsabilitat de l’alumne en el seu treball personal, basat en la confiança en ells; en les seves possibilitats, la seva maduresa, la seva capacitat, etc. I d’altra banda, incorpora la diversitat de tècniques i metodologies que es poden dur a terme a l’aula des d’una perspectiva d’aprenentatge col·laboratiu.
  • En general, posem de manifest la importància d’incorporar la flipped classroom en la docència universitària i expressem que la podem fer servir en les nostres classes o bé en la totalitat o bé de manera puntual en alguns dels blocs de l’assignatura.
  • No creiem que el fet de capgirar les classes, impliqui ni més ni menys feina per als estudiants respecte a altres tasques, però sí que genera un canvi en els rols del professor i l’alumne i per tant, una oportunitat d’interrelació i proximitat.
  • Per acabar una de les aportacions en relació amb els punts forts fa referència al Disseny Universal per a l’Aprenentatge “La flipped classroom pot ser una molt bona resposta a la diversitat d’alumnat que tenim actualment a l’aula -tant pel que fa a ritmes d’aprenentatge, discapacitat o estils d’aprenentatge-, sempre i quan tinguem present en el disseny del curs els principis, pautes i indicadors que ens proposa el DUA”

Punts febles

  • Els participants a la sessió destaquem la inversió de temps que implica la planificació, organització i disseny de les sessions sota el model de la flipped classroom, expressat amb paraules literals que és “feina per part del professor”, la qual “requereix molt de temps per repensar-ho tot: continguts, metodologia i planificació”.
  • Considerem que el model de la flipped classroom “requereix d’una molt bona planificació i organització; disseny de materials per a l’aprenentatge tenint present el DUA i un seguiment i acompanyament força individualitzat i també de grup”.
  • Amb aquest model considerem que “la sessió de classe deixa de dependre principalment del professor i això genera diverses pors: a la resposta del estudiants, a les classes participatives, als dubtes que puguin sorgir, a les dinàmiques que apareguin,…”. D’acord amb aquesta percepció, alguns dels professors proposem la implementació de la flipped classroom en grups no nombrosos “si es vol fer bé”
  • Per poder implementar la flipped classroom, serà necessari fomentar els hàbits de treball fora de l’aula (treball autònom dels alumnes) i la responsabilitat vers les tasques.
  • Com a orientacions destaquem la importància que el professorat no abusi d’eines com per exemple el Kahoot, el Power Point, etc. per evitar el cansament dels estudiants.

Com a conclusió, podem afirmar que hem participat en una reunió de professorat seguint les directrius pròpies de la flipped classroom: hem preparat materials previs que els participants havien de llegir amb antelació, i hem fet una avaluació i discussió col·laborativa presencial dels continguts, hem presentat eines útils per a la docència universitària. S’ha constatat el gir que representa aquest model en els rols docent i discent, aspecte que genera moltes incerteses i demana repensar materials i metodologies. Tot i això, la nostra percepció és positiva, donat que implica a tothom en un projecte comú compartit i delega les tasques d’adquisició de coneixement fora de l’aula per tal d’aprofitar al màxim els moments presencials per treballar des d’una perspectiva més creativa. Entenem que aquest model encaixa amb el temps que vivim i amb el model ECTS vigent en Europa a l’educació superior.

Finalment, citem una de les frases d’un company: “Per aprofitar la potencialitat de la flipped classroom en coherència amb els objectius de cada professor, serà necessària certa expertesa i espais compartits de reflexió”. En aquest sentit, un altre professor certifica que “la sessió d’avui ha estat un bon començament”.

Per acabar us deixem una captura de pantalla del Lino que vam crea per recollir aquestes percepcions.

lino amb comentaris

 

 

 

 

 

 

 

 

http://linoit.com/users/elenasofiaop/canvases/flipfpccee

From Post-it to app

Autors: Elena Ojando i Jordi Simon

Jordi Simón i Elena Ojando són professors de TIC de Blanquerna

 

 

 

 

 

 

Des de sempre, a les escoles actives, s’ha cercat fomentar  la participació dels estudiants i involucrar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge utilitzant tot tipus d’estratègies dinàmiques i materials: preguntar a classe, fer debats, votacions…, i utilitzar tot tipus d’estris com les pissarretes, on els estudiants escriuen allò que volen compartir amb la classe o respostes a preguntes, etc.

Alumnes de l'Escola pereIV utilitzant pissarretes

Alumnes utilitzant pissarretes a l’Escola Pere IV

A les escoles també s’han utilitzat com a mètode de participació el suros i diferents tipus de murals a classe. Per exemple, els suros on enganxem Post-it o targetes amb una xinxeta, com veiem a la foto.

Post-its sobre un vidre

Porta de vidre utilitzada com a suro. Foto de: Shimelle Laine

La idea és sempre la mateixa: oferir un espai on els alumnes es puguin expressar i, per tant, participar a classe.

Amb l’arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació, hem vist que moltes d’aquestes tècniques s’han vist superades per l’ús de programes on-line i apps. En aquesta entrada ens fixarem en com han evolucionat els suros de classe.

Avui en dia podem generar suros utilitzant moltes eines però ens n’agraden especialment dues —el Lino i el Padlet—per tres raons. La primera, perquè les podem utilitzar sense la necessitat que els nostres estudiants s’hagin de donar d’alta. La segona, perquè són a la vegada síncrones i asíncrones, és a dir, les podem utilitzar en el mateix moment de classe quan estem tots junts o bé des de diferents llocs i moments. I la tercera, perquè ens permeten recuperar la informació en qualsevol moment per poder consultar-la, modificar-la o ampliar-la.

Aquí teniu el link a les dues eines:

Logo de linohttp://en.lino.com


https://padlet.com

Què podem fer i quines possibilitats tenim?

  • Podem fer el mateix que fins ara fèiem amb els suros: recollir idees o pensaments dels estudiants a classe i servir de suport a tot tipus de dinàmiques col·laboratives i participatives.
  • La seva facilitat d’ús també ens permet utilitzar-les com si fossin murals; d’aquesta manera, s’afavoreix la realització de murals temàtics per part dels estudiants. Així, és fàcil demanar un Padlet sobre qualsevol tema ja sigui individualment o en grup.
  • Les seves capacitats multimedials ens permeten recollir tipus de suports que els mitjans tradicionals no ens permetien. Per exemple és fàcil que els estudiants creïn un Lino en què recullin cançons de Nadal, fetes per ells o no, vídeos o tràilers de pel·lícules…
  • Podem fer totes les tasques en col·laboració amb estudiants d’altres escoles/països, ja que aquests murals es poden compartir amb qui es vulgui, també amb la família. Per exemple, tenim moltes experiències d’educació infantil en què l’ús d’aquests murals permet compartir amb la família tot tipus de creacions; alhora la família hi pot col·laborar a diferents nivells, per exemple, comentant-les.
  • Afavoreixen la transversalitat. Les podem utilitzar a l’etapa d’educació infantil per compartir amb la família fotos de com van creixent les plantes de l’hort, o a la universitat perquè els alumnes elaborin tasques cooperatives en un entorn multimedial.
  • Els murals i suros virtuals, a diferència dels reals, es poden emmagatzemar fàcilment. Aquesta permanència en el temps dóna lloc a noves possibilitats: des d’utilitzar-los com a evidències d’avaluació fins a exposicions històriques.
  • Els suros tenen tota mena d’opcions de privacitat i els podem fer des de 100 % públics a 100 % privats passant per opcions molt interessants per a les escoles ja que permeten formar grups tancats.

Si cerqueu exemples ja creats, entreu a Padlet o Lino i en trobareu milersExemple d'un suro virtual

També podeu veure moltes captures, en format d’imatge, dels suros a google

Tot plegat ens fa veure que les possibilitats dels antics suros i murals es multipliquen, amb diferents possibilitats i opcions de format i llenguatges, quan es traslladen a l’entorn virtual.

Per acabar, cal dir que en utilitzar aquestes eines ens fem més dependents de la tecnologia i que deixem de treballar tota una sèrie d’habilitats, tècniques i materials que abans es treballaven: des de la cal·ligrafia fins a l’ús de les tisores, passant per la pintura. Cadascú valorarà què es guanya i què es perd i, per tant, decidirà en cada moment quin recurs ha d’utilitzar. Des del nostre punt de vista, aquestes eines i recursos es complementen i no són excloents.

To Flip or not to Flip your English Class? Is that the Question?

Helena Ruiz

Àrea de Llengües Estrangeres

The flipped classroom approach to teaching has aroused a great deal of interest recently. This is why, it has generated a lot of literature and media buzz. Although there is no single model for the flipped classroom, this term is widely used to describe a class structure in which, thanks to the Internet and mobile devices, students are provided with pre-recorded online lessons that can be watched at home. This model frees up classroom time for other in-class group or task-based activities, projects, discussions and hands-on problem-solving exercises. The flipped classroom model’s popularity has grown rapidly in recent years as a result of the failure of traditional teaching methods.

 There is a growing number of school educators and university lecturers who are already determined to use this model in their classes. By using this model, they turn their classrooms into studios where students create, collaborate and practise what they have learnt from the online lessons. Thus, the teachers become on-site experts who clarify content and monitor their students’ progress. The flipped classroom has become a new teaching paradigm, an ideal student-centred learning environment that boosts interest and autonomous learning.

In the following video, Jonathan Bergman, a flipped learning pioneer and one of the people who has popularized this model, not only provides a very good explanation of the model but also presses home the point that the Flipped Classroom is a very valid approach for significant learning:

What Jon Bergman says also rings true when we think about the relevance of using the flipped classroom in English Language Teaching (ELT) since one of English teachers’ main concerns has always been how to make the most of the limited class time that language students are in contact with the English language. At first, it would seem that the Flipped Classroom model could not have a place in language teaching because language teachers already have a tendency to do lots of group work, pair work, problem solving and task-based learning in their lessons.

However, as we delve further and further into the idea of the flipping model, we realize that the Flipped Classroom could also have an important role in English language teaching. Language teachers do not tend to stand at the front of the class giving a lecture but the Flipped Classroom model fits especially well with certain skills such as writing, listening, or other activities, like working on grammar or learning new vocabulary.  We do not really need to flip all our English lessons. Due to its flexibility, the flipped learning model can just be used for certain lessons.

All in all, at the very heart of the flipped classroom there are two main ideas. On the one hand, teachers’ time is used more efficiently. This also means that they can concentrate on developing higher order thinking skills. On the other hand, students become more autonomous and take more responsibility for their own learning. This goes to show why a growing number of educators are determined to use this model in their courses. Therefore, for teachers in general, and also for English language teachers, the question no longer seems to be whether to flip or not to flip your class, but rather how to flip your class for the maximum benefit of students.

(563 words)

La Competència Digital Docent a Blanquerna

FotojordiJordi Simon i Llovet  – @jordisll
Àrea de TIC i les seves didàctiques
www.jordisimon.com

Els mestres han de ser competents digitalment igual que ho ha de ser la resta de ciutadans d’un país com el nostre, ja que la competència digital ha estat reconeguda per diferents instàncies com un dels elements que impulsen un país cap el futur.

La competència digital dels ciutadans, ha estat definida al llarg del temps des de diferents organismes i seguint diferents estàndards. Des de l’any 2009, a Catalunya es va definir l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que estableix vuit competències digitals amb tres nivells d’assoliment que abasten la cultura, la participació i el civisme digital, la navegació i la comunicació en el món digital i el tractament d’informació textual o numèrica.

Normalment s’adquireix aquesta acreditació a través d’un examen en línia que es pot realitzar en qualsevol moment des de la web http://acticweb.gencat.cat , que també inclou abundant material de formació.

Els mestres, a més, d’acord amb la LEC (Llei 12/2009), han de desenvolupar unes competències digitals relacionades amb la seva professió ja que a més de saber de tecnologia, han d’utilitzar les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina metodològica. Així doncs un mestre ha de ser capaç, per exemple, d’incorporar l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, per afavorir la inclusió, per exemple, o per avaluar als estudiants. El mestre també ha de ser capaç de comunicar en entorns digitals, de participar en xarxes educatives, de crear i desenvolupar la seva identitat professional… i tot un seguit de competències pròpies d’un docent de l’era digital.

L’any 2014, en del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) celebrat a Tarragona, es comença a definir la Competència Digital Docent (CDD) que inclouria els dos aspectes a què hem fet referència: la Competència Digital Instrumental (CDI) i la Competència Digital Metodològica (CDM).

CDD=CDI+CDM

El maig de 2016 es va publicar una resolució del departament d’Ensenyament que formalitza i fa pública la definició de Competència Digital Docent tot recollint les conclusions del Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD) que va treballar el tema durant l’any 2015 i en el que van participar els diferents actors que intervenen en la educació del nostre país, incloses les universitats i entre elles la FPCEE Blanquerna.

Bàsicament en aquest decret s’estableix la relació entre la CDI i l’ACTIC, del que es desprén que tot mestre ha de tenir una Competència Digital Instrumental relacionada amb algun dels tres nivells establerts en l’ACTIC i, també s’hi estableix que els mestres han d’assolir la Competència Digital Metodològica.

Aquesta CDM té cinc dimensions que són:

1. Disseny, planificació i implementació didàctica
2. Organització i gestió d’espais i recursos educatius
3. Comunicació i col·laboració
4. Ètica i civisme digital
5. Desenvolupament professional

Tanmateix aquesta resolució també proposa una sèrie de descriptors per a cadascuna de les dimensions i n’estableix tres nivells d’assoliment.

A Blanquerna, actualment, ja estem treballant en la incorporació completa de les CDD en els plans docents dels graus d’educació, amb la previsió que tots els estudiants de la promoció 2016/20 en obtenir la graduació tinguin reconeguda aquesta competència. Això es farà te nint com a punt de partida l’assignatura Gestió de la Informació i Tecnologies de la Comunicació (GITIC) en la que els estudiants hauran d’acreditar la CDI i sentarà les bases per a l’adquisició de la CDM que s’anirà completant al llarg dels altres cursos del grau.

De tota manera, el Departament d’Ensenyament encara ha de publicar les concrecions d’aquest procés d’acreditació dels mestres, que s’han de desprendre dels treballs del Projecte Interdepartamental de Competència digital docent (PICDD)

interfacesBy: Medialab NY

Recordar, compartir i aprendre amb marcadors socials


jorgeJorge Coderch,  Àrea d’Informàtica, Ciències Audiovisuals i la seva Didàctica
@jcoderch
Temps estimat de lectura: 5’


Navegar per Internet és una activitat a la qual dediquem un nombre important d’hores al llarg de la setmana. A través del navegador ens mantenim informats d’allò que passa al món, ens comuniquem amb altres persones, escoltem música, veiem vídeos, satisfem la nostra curiositat cercant allò que ens interessa, escrivim, compartim els nostres pensaments i opinions, programem

La xarxa, en definitiva, és un espai d’entreteniment i també un espai que ens pot ajudar a aprendre. Ara bé, no tots naveguem de la mateixa manera, no tothom coneix i posa en pràctica estratègies de cerca, registre i gestió de la informació. Què fem, per exemple, quan trobem un article, un recurs o un vídeo que ens agrada? Com organitzem els documents que trobem a la web i que ens poden ser d’utilitat per fer una recerca o per escriure un article? Com podem compartir aquesta informació amb altres persones? Una de les possibles respostes a aquestes qüestions passa per emprar marcadors i marcadors socials.

Marcadors

Els marcadors, també anomenats adreces d’interès o favorits, són eines que incorporen tots els navegadors. Permeten registrar i classificar adreces web. Aquestes adreces són accessibles a través de la barra de marcadors on trobarem les carpetes i les adreces registrades.

barra de marcadors

El procediment que cal seguir per emprar marcadors és molt senzill:

  1. Mostrarem o amagarem la barra de marcadors des del menú configuració: adreces d’interès – mostrar.
  2. Visualitzarem en una pestanya l’adreça que volem registrar.
  3. Farem clic sobre l’estrella que apareix al lateral dret de la barra d’adreces.
    estrella1Si aquesta estrella apareix en color groc ens indicarà que l’adreça ja ha estat registrada anteriorment. Tot i així, res no impedeix que una mateixa adreça pugui ser registrada en més d’una carpeta.
  4. Escollirem on volem que quedi registrada l’adreça: directament a la barra de marcadors o bé en una de les carpetes o subcarpetes que prèviament haurem creat.

Més endavant accedirem a l’adreça que vulguem revisitar des de la barra de marcadors .

Per cert, és convenient iniciar la sessió en el navegador per tal que les dades es sincronitzin amb el núvol (una metàfora que fa referència a un espai remot on es desa i des d’on es recupera la nostra informació). Això ens permetrà tenir a l’abast els nostres marcadors sigui quin sigui l’ordinador des del qual accedim.

Quines adreces convé registrar?

Abans de registrar una adreça cal valorar si aquell registre ens serà d’utilitat en el futur. Hem de tenir present que el mateix navegador incorpora una funció, autocompletar, que ens facilita molt la feina. Si comencem a escriure “scala”, per exemple, i previament ja havíem visitat “scala.blanquerna.edu”, aquesta adreça ens serà suggerida i se’ns facilitarà l’accés amb un sol clic.

Registrarem, per tant, les adreces llargues, difícils de generar, i les classificarem per temàtiques utilitzant les carpetes creades a la barra de marcadors.

Compartir marcadors, una bona opció

Els marcadors personals són privats, només són accessibles iniciant la nostra sessió al navegador, però en molts casos podem decidir compartir els nostres marcadors amb tots els usuaris que hi vulguin accedir.

Els marcadors socials es creen emprant altres eines que ens permetran registrar i classificar les adreces en un espai accessible per a tothom.

Aquestes eines aquest és un aspecte d’extrema importància ens permetran accedir també als marcadors de qualsevol usuari; posen al nostre abast la feina de selecció, registre i classificació feta per milers d’usuaris i referida a pràcticament qualsevol tema que pugui ser del nostre interès.

La creació de marcadors socials es pot portar a terme amb eines molt diverses. Una de les més potents és Pearltrees.

Pearltrees

Amb aquesta eina podrem registrar i classificar les adreces en col·leccions i/o seccions. També disposarem d’altres recursos, com ara:

  • Crear col·leccions compartides, que podran ser editades per un grup de treball.
  • Afegir marcadors propis amb continguts diversos: text, imatges o documents.
  • Preparar seqüències de marcadors que podrem visualitzar com si es tractés de les diapositives d’una presentació. Cadascuna de les diapositives, mostrada a la mida original, serà navegable.
  • Detectar interessos coincidents. El mateix Pearltrees ens informarà cada cop que un altre usuari registri una adreça que nosaltres havíem registrat.
  • Cercar persones o bé cercar marcadors o col·leccions del conjunt d’usuaris o entre els nostres propis marcadors.

Marcadors socials i aprenentatge

George_Siemens_at_UNESCO_Conference_2009George Siemens associa les nostres possibilitats d’aprendre a la xarxa a l’existència de nodes on trobem coneixement. Per la teoria connectivista formulada per aquest autor, l’aprenentatge està lligat a la capacitat d’establir connexions entre nodes. Els documents i recursos recollits a les col·leccions de Pearltrees formarien alguns d’aquests nodes.

Isaac MmaoEl sharisme, del qual ens parla un altre autor, Isaac Mao, afirma que estem predisposats genèticament a compartir i que només determinades normes socials posen traves i ens condicionen psicològicament de forma negativa per evitar que seguim aquest impuls. Internet seria, per Mao, l’espai per excel·lència per compartir i arribar a configurar una “ment global” com la millor forma per poder progressar.