TALLERS DE MÚSICA PER A NADONS I NENS AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA FAMÍLIA

Actualment hi ha molts centres docents i culturals que ofereixen aquesta activitat caracteritzada per compartir la música en família, però amb diferents objectius i metodologies.

A continuació faré referència als tallers de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, que es van posar en marxa el curs 2003-04, gràcies a la professora Elvira Querol, en dos centres municipals, i als quals vaig tenir la sort d’incorporar-me com a professora a partir del curs 2005-06 a l’Escola Municipal de Música Eixample Joan Manuel Serrat de Barcelona.

Bases pedagògiques dels tallers

Aquest treball sorgeix després de revisar els resultats de la investigació que van realitzar els pedagogs musicals de finals del segle XIX i inicis del segle XX(Willems, Kodaly, Dalcroze, Martenot, etc.). L’objectiu de les seves investigacions i dels seus mètodes era fer de l’aprenentatge musical un procés viu en què l’alumne desenvolupa les seves capacitats innates. Tots disposem de la capacitat d’expressar-nos amb música pel sol fet de ser éssers humans i aquesta és una capacitat que podem desenvolupar.

Ja en ple segle XX segueixen treballs com el de Howard Gardner (1995). En el seu llibre Intel·ligències múltiples: de la teoria a la pràctica, afirma que la intel·ligència musical influeix en major grau en el desenvolupament emocional, espiritual i cultural que la resta d’intel·ligències, atès que “la música estructura la manera de pensar, de treballar i ajuda en l’aprenentatge de les matemàtiques, del llenguatge i de les habilitats espacials”.

Veiem, doncs, una altra vegada, que tots tenim possibilitats de fer i d’aprendre música. Tots tenim intel·ligència musical, però aquesta ha de ser desenvolupada; si posem els mitjans per aconseguir-ho, millorarem la formació de l’individu com a persona i el seu rendiment en altres aprenentatges i habilitats.

Si busquem quin és el moment idoni per a la iniciació musical trobem la resposta en diversos treballs. Concretem-ne tres. El pedagog M. Martenot diu en el seu llibre Principis fonamentals de la formació musical i la seva aplicació: “La música que el nen percep en aquesta situació [referint-se al ventre de la mare] desperta ja associacions que tindran un paper cabdal en la seva memòria”. Zoltan Kodaly davant la pregunta  “¿En quin moment s’ha d’iniciar l’estudi de la música?”, es va pronunciar dient: “Nou mesos abans de néixer”; setze anys més tard, va afirmar: “Nou mesos abans de néixer la mare”. Una altra pedagoga dels nostres temps, J. Tafuri, després d’observar l’evolució musical d’un grup de nens durant cinc anys en el seu estudi Projecte Incanto, va afirmar que els que tenien millor entonació a l’edat de tres anys i mig eren els que havien tingut més experiències musicals en l’etapa de gestació.

Actualment, la recerca mèdica considera que el sistema auditiu del fetus està prou madur per rebre estímuls externs al cos de la mare durant el sisè mes de gestació, de manera que pot enviar estímuls al cervell i deixar-hi la seva empremta. És a partir d’aquest moment que podem dir que s’inicia la memòria musical i, també l’aprenentatge musical.

Amb aquesta explicació veiem la necessitat que la vivència musical estigui ja present en el període de gestació. Tanmateix, els tallers que impartim nosaltres contemplen el període després del naixement.

Base metodològica emprada

En els tallers l’aprenentatge musical es basa en l’experiència en grup per mitjà de diferents activitats musicals adequades a cada edat. L’assistència dels nens al taller es realitza amb la companyia d’un adult unit afactivament a ell (si pot ser la mare o el pare), perquè valorem que la seva presència participativa i el contacte físic amb els més petits és bàsic per aconseguir un aprenentatge satisfactori; en els més grans, el fet de poder compartir les activitats i els descobriments musicals amb el seu pare/mare els dóna seguretat i la satisfacció d’aprendre junts. Així mateix, creiem que els tallers són un punt de trobada musical per a adults i petits, i és per això que fem propostes per a totes les edats i motivem perquè les activitats, cançons, danses i audicions del taller es facin a casa amb la família també.

Els tallers es distribueixen per grups respectant les diferents edats dels nens: de 2-12 mesos, de 12-24 mesos, de 2-3 anys, de 3-4 anys i de 4-5 anys.

Les diferències entre els tallers vénen donades per:

  1. Maduresa motriu, que permet:
  • el desplaçament corporal de gateig o bípede.
  • respondre a estímuls auditius
  • la manipulació d’objectes
  • la coordinació de les extremitats
  1. Evolució del llenguatge oral
  2. Grau d’adquisició d’autonomia personal per participar en les activitats de grup
  3. Adquisició d’hàbits

Objectius dels tallers

  • Introduir la vivència musical en l’àmbit familiar com a fet quotidià.
  • Establir relacions afectives positives a través de l’experiència musical.
  • Iniciar el descobriment de la comunicació musical.
  • Desenvolupar la memòria i l’aprenentatge musical de cada nen.
  • Dotar els pares de recursos teoricopràctics.

Parts de la sessió

  • Salutació musical personalitzada per a cada nen
  • Cançons
  • Danses
  • Audicions
  • Cançons al piano: en algunes sessions els nadons/nens toquen de manera lliure el piano amb la professora mentre es canten cançons en grup
  • Experimentem amb els instruments
  • Comiat

Contingut musical treballat

  • La cançó
  • Les qualitats del so: timbre, intensitat, altura, direcció i durada
  • La pulsació diferenciada del ritme
  • La mètrica: el compàs binari, ternari, etc.
  • La creació i la improvisació
  • Introducció al coneixement dels instruments musicals
  • Audició
  • Dansa

Quines cançons cantem?

Hem de diferenciar les cançons que cantem als nens com a efecte audició, que anomenem cançons-audició —les canta sol el professor sense l’objectiu que el nen les reprodueixin—, de les que cantem per establir directament l’aprenentatge de reproducció en el nen; és a dir, es pretén que es produeixi el registre dels petits motius rítmics i melòdics en la seva memòria perquè ells els puguin reproduir al més aviat possible.

En el primer cas, els intervals melòdics, el ritme i la lletra poden ser complexos, sempre que el significat del text sigui infantil. En el segon cas les cançons que cantem en un inici solen tenir intervals de 2a i 3a M-m, que progressivament anem ampliant.

El repertori utilitzat són cançons populars catalanes. Es recomana utilitzar les cançons populars infantils del país o regió, ja que la llengua materna és la primera que rep el nen i la que aprèn amb més facilitat. És la que a casa utilitzen per a la comunicació oral familiar i està carregada dels aspectes afectius. El mateix passa amb la música.

També és cert que la realitat actual de la nostra societat porta als nostres tallers famílies pertanyents d’altres països. Quan es dóna aquest cas, actualment molt freqüent, els pares reben a través dels tallers el coneixement de la cultura musical i submergeixen els nens i a ells mateixos a les característiques ètniques del país on viuen actualment.

En aquest cas, sempre se’ls recomana que a casa no es deixi de cantar les cançons del seu país o regió d’origen i, a partir de l’assistència als tallers, incloguin en el seu repertori les treballades amb nosaltres, ja que així el nen rep el nou repertori amb la participació dels pares i el vincle afectiu, que és bàsic en aquesta etapa. D’aquesta manera, l’aprenentatge es veurà igualment reforçat.

Les danses

Dansem junts en tots els tallers, sovint amb l’acompanyament d’instruments de percussió. Alternem danses lliures i organitzades. Al principi els nadons van en braços dels seus pares, i són aquests els que realitzen els passos. Els nadons gaudeixen en aquestes danses de moltíssimes emocions. A partir de l’any van prenent autonomia, però sempre respectem el que cada nen prefereix: hi ha qui vol anar en braços dels seus pares i els que volen reproduir o crear els passos ells sols.

Les audicions

Realitzem audicions de durada breu, convidant, primer, a escoltar i respirar la música; després, a observar algun instrument, a acompanyar l’audició responent a alguna de les qualitats del so amb el nostre moviment, amb cintes, mocadors, etc., i a seguir la pulsació o el ritme amb un instrument, etc.

Experimentem amb instruments

Els últims deu minuts de la sessió els dediquem a la lliure exploració dels instruments per part dels nens.

Per poder realitzar aquesta activitat amb seguretat en els tallers, comptem amb instruments que, per la seva construcció i material, són ideals per ser manipulats sense perill. En aquesta activitat, de manera especial, l’adult acompanyant i el professor tenen el paper d’observadors i impulsors de les manifestacions musicals dels nens.

Durant la sessió, el professor haurà rebut, depenent de l’edat del nen, diferents expressions, balbucejos, sons, ritmes, etc. com a resposta a les cançons i activitats que ell ha anat realitzant. Aquestes manifestacions no han de passar desapercebudes. Si nosaltres som capaços d’acollir-les donant-li a entendre que l’escoltem i que agraïm la seva resposta, ell es veurà estimulat a seguir creant respostes. Quan realitzen l’exploració dels instruments, és un dels millors moments per motivar-los a créixer com a creadors, com a improvisadors musicals, ja que centrem l’acció educativa en la seva producció musical.

La Dra. R. Capdevila en la seva tesi doctoral, Conductes musicals dels infants de 0-3 anys (p.372), parla de l’evolució del procés creador del nen, dient: “Dels primers gargots musicals, es passa a la manipulació i transformació del so, a la intenció simbòlica, a la creació musical”. També destaca la importància que l’adult doni sentit a aquestes respostes musicals per establir amb el nen la comunicació musical: “El valor experimental lúdic de les primeres manifestacions relacionades amb el plaer de l’exercici de les pròpies capacitats van configurant el valor comunicatiu a mesura que són considerades”; “La resposta dels adults davant de les manifestacions sonores dels nens van donant aquest valor”.

Després de l’activitat d’exploració acabem la sessió, recollim junts el material i ens acomiadem amb una cançó.

Valoració

Un cop exposades les bases i el procés dels tallers, cal valorar aquest treball en el qual porto participant deu anys.

El primer que vam rebre els adults participants (pares i professora) és l’evolució positiva dels nens en relació amb les seves experiències musicals; en els tallers s’estableix una comunicació entre ells i la música, que augmenta en cada sessió. Els pares comenten com els nens a casa seva van incorporant en les seves activitats habituals i en els seus jocs, les cançons, ritmes, creacions musicals, etc.; d’altra banda, en els adults s’observa també la incorporació del vocabulari musical. Per a tots ells, la música passa a ser un llenguatge bàsic i natural que comparteixen i amb el qual viuen diàriament.

Amb el temps alguns d’aquests nens s’han incorporat més tard a l’Escola de Música com a alumnes de llenguatge musical i d’instrument. La majoria han estat alumnes meus cosa que m’ha permès observar que el que anteriorment he valorat, segueix allà: són nens per als quals la música és un llenguatge habitual. Hi ha una predisposició d’actitud i de coneixement en les activitats que permet avançar amb agilitat, se senten segurs en la seva experiència musical no només com a intèrprets, sinó també com a creadors. I sobretot, i el més important, són feliços vivint amb la música.

                                             Núria Gibert Ballester, Àrea d’Educació Musical