TINKERING, pensem amb les mans!

Noëlle Fabre

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

Dins de la creixent proliferació de propostes innovadores, en el món de l’educació apareix el concepte de tinkering. Aquesta metodologia consisteix bàsicament a “pensar amb les mans”, és a dir, a aprendre a través de l’acció (learning through doing). Donat el seu tarannà immersiu i personalitzat, és molt efectiva a l’hora de motivar els alumnes a fer ciències i cada cop està guanyant més adeptes. Sovint relacionada amb les activitats STEM (science, technology, engineering i mathematics), suposa un context ideal per treballar les habilitats clau del segle XXI, com, per exemple, el pensament crític, la competència digital o la col·laboració.

Tal com es descriu en el manual Tinkering. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities (Harris et al., 2017), una de les principals fonts d’inspiració de tinkering va ser el moviment maker movement, el qual parteix de les idees de “fes-ho tu mateix” i “fes-ho amb els altres”, en què els participants es trobaven per compartir, manipular i utilitzar eines i idees per crear nous productes. La metodologia tinkering es caracteritza pel fet d’ajustar-se molt bé a l’enfocament constructivista i perquè potencia activitats de recerca científica (inquiry) des d’un punt de vista molt pràctic i estimulant. El practicant de tinkering no segueix un ordre concret de passos per solucionar un problema, més aviat se’l convida a adoptar un enfocament més informal en què té la sensació d’estar jugant i aprenent a partir dels seus propis interessos i del seu procés creatiu. La natura iterativa del procés (encert-error i reajustament dels models que es construeixen) afavoreix un entorn idoni per als processos metacognitius. Per entendre millor el concepte, s’explica un exemple concret, una activitat tinkering proposada per la Fondazione Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo da Vinci (Itàlia) que consisteix a pintar amb la llum. En aquest cas es facilita als participants una font de llum, una càmera web connectada a un ordinador, un programa informàtic que simula un temps de llarga exposició i una caixa plena d’objectes variats. Tot jugant i fent proves es van creant petits reptes espontanis i es van aprenent conceptes relacionats amb les propietats de la llum.

Si volem crear un espai tinkering a l’aula haurem de tenir en compte la tria de material (optar per objectes atractius i versàtils) i la distribució de l’espai (la disposició de les taules pot ser determinant perquè els estudiants vegin el que fan els altres i s’estimulin interaccions). També resulta molt interessant reflexionar sobre l’actitud que el mestre o el facilitador ha d’adoptar per guiar l’activitat (per a una descripció completa vegeu Harris et al., 2017). Per exemple, quan es guia una activitat tinkering cal treballar a partir de preguntes, però sense donar respostes directes (aquestes preguntes han d’estimular la curiositat inicial, ajudar l’alumne que va perdut i guiar la interpretació dels fenòmens). També cal ajudar els practicants a gestionar la seva frustració, per saber treure-li el costat positiu i encoratjar la participació amb els altres.

L’any 2008, l’Exploratorium de San Francisco va crear l’espai especialitzat anomenat The tinkering studio i des de llavors és tot un referent internacional (Exploratorium 2015). Algunes institucions europees que treballen amb tinkering són, per exemple, The Deutches Museum (Alemanya), The Centre for Life (Regne Unit) i l’espai Creactivity del Cosmocaixa, el centre més proper que tenim a Barcelona, on fem visites amb els nostres estudiants.

Fonts de documentació:

Exploratorium (2015). The art of tinkering. Recuperat de https://tinkering.exploratorium.edu/art-tinkering

Harris, E., Winterbottom, M., Xanthoudaki, M., Calcagnini, S., i De Puer, I. (2017). Tinkering. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities. Recuperat de http://www.museoscienza.org/tinkering-eu/resources.asp