TINKERING, PENSEM AMB LES MANS!

Noëlle Fabre

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

Dins de la creixent proliferació de propostes innovadores en el món de l’educació apareix el concepte de tinkering. Aquesta metodologia consisteix bàsicament en “pensar amb les mans”, es a dir, aprendre a través de l’acció (learning through doing). Donat el seu tarannà immersiu i personalitzat, és molt efectiva a l’hora de motivar als alumnes a fer ciències i cada cop està guanyant més adeptes. Sovint relacionada amb les activitats STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), suposa un context ideal per treballar les habilitats clau del segle XXI com per exemple el pensament crític, la competència digital o la col•laboració.

Tal com es descriu en el manual “Tinkering. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities” (Harris et al. 2017), una de les principals fonts d’inspiració de tinkering va ser el moviment “maker movement”, que parteix de les idees de “fes-ho tu mateix” i “fes-ho amb els altres”, on els participants es trobaven per compartir, manipular i utilitzar eines i idees per crear nous productes. La metodologia tinkering es caracteritza pel fet d’ajustar-se molt bé a l’enfoc constructivista i perque potencia activitats de recerca científica (inquiry) des de un punt de vista molt pràctic i estimulant. El practicant de tinkering no segueix un ordre concret de passos per solucionar un problema, més aviat, se’l convida a adoptar un enfoc més informal on té la sensació d’estar jugant i aprenent a partir dels seus propis interessos i procés creatiu. La natura iterativa del procés (encert-error, reajustament dels models que es construeixen) afavoreixen un entorn idoni pels processos metacognitius. Per entendre millor el concepte amb un exemple concret, una activitat tinkering proposada per la Fondazione Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo da Vinci (Itàlia) consisteix en pintar amb la llum. En aquest cas es facilita als participants una font de llum, una càmera web connectada a un ordinador, un programa informàtic que simula un temps de llarga exposició i una caixa plena d’objectes variats. Tot jugant i fent proves, es van creant petits reptes espontanis i es van aprenent conceptes relacionats amb les propietats de la llum.

Si volem crear un espai tinkering a l’aula haurem de tenir en compte la tria de material (optant per objectes atractius i versàtils) i la distribució de l’espai (la disposició de les taules pot ser determinant per que els estudiants vegin el que fan els altres i s’estimulin interaccions). També resulta molt interessant reflexionar sobre l’actitud que el mestre o facilitador ha de tenir per guiar l’activitat (per una descripció complerta veure Harris et al. 2017). Per exemple, quan es guia una activitat tinkering cal treballar en base a preguntes, mai donant respostes directes (aquestes han d’estimular la curiositat inicial, ajudar l’alumne que va perdut, i guiar la interpretació dels fenòmens). També cal ajudar als practicants a gestionar la seva frustració, tot traient-li el costat positiu i encoratjar la participació amb els altres.

L’any 2008 l’Exploratorium de Sant Francisco va crear l’espai especialitzat nomenat the tinkering studio i des de llavors és tot un referent internacional (Exploratorium 2015). Algunes institucions europees que treballen amb tinkering són per exemple The Deutches Museum (Alemanya), The Centre for Life (Regne Unit) i, com a centre més proper tenim a Barcelona l’espai Creactivity del Cosmocaixa, on fem visites amb els nostres estudiants.

Fonts de documentació:

Exploratorium (2015). The art of tinkering. Retrieved from https://tinkering.exploratorium.edu/art-tinkering

Harris E., Winterbottom M., Xanthoudaki M., Calcagnini S., & De Puer I. (2017). Tinkering. A practitioner guide for developing and implementing tinkering activities. Retrieved from http://www.museoscienza.org/tinkering-eu/resources.asp