Àrea de matemàtiques i integració de sabers

En l’últim article publicat al Tribuna per la nostra àrea, el novembre del 2017, vam compartir la informació del desenvolupament de les “VII Jornades de la cultura matemàtica de les persones”. Allà explicitàrem les diferents conferències realitzades i assenyalàrem que hi va haver 30 comunicacions d’experiències d’aula. Aquest cop ens sembla interessant presentar-ne una: “Els grills, tenen sang?” 서든어택 누적 다운로드. Aquesta narració va ser construïda a partir de l’experiència compartida per la mestra, Maria Rigol i Torrents i un grup d’alumnes de segon curs de Primària.

Des de l’àrea volem agrair a la Maria que hagi volgut compartir amb nosaltres aquesta experiència tan ben documentada i donar-nos la possibilitat de fer-la pública 다운로드. Estem convençuts que narracions com aquestes poden enriquir, sorprendre i delectar tant als nostres alumnes de grau, com als mestres, professors i lectors en general.

¿Els grills tenen sang?

Maria Rigol i Torrents, 2n EP, Clase de “Les muntanyes”,  Escola Bellaterra.

L’inici de curs és un gran moment on entrem a una aula buida, nova per nosaltres però que hem d’anar fent nostra 마스터 캠 9 1. A poc a poc descobrim allò que és nou, però també retrobem els companys i els espais que ja ens són familiars. Un d’aquests espais és el pati i és aquí on comença la nostra història. Es tracta d’un pati de sorra, envoltat d’arbres però que també amaga vells coneguts: els grills.

Els nens i nenes de la classe de seguida recorden com gratar la terra per treure’ls dels seus amagatalls i tenir-los a la classe 다이아 왠지 다운로드. Però com són? On viuen? Què mengen? Són algunes de les preguntes que ens sorgeixen quan ens plantegem tenir grills dins l’aula i que requereixen buscar i organitzar la informació que trobem per donar resposta.

Un cop tenim la informació ens posem a treballar per crear un espai adequat i compartim els nostres coneixements amb la classe dels cuiners, que també ens aporten noves informacions que ens ajuden a seguir aprenent 프리미어 cs4 다운로드.  

Sembla que ja ho tenim tot controlat, però resulta que els grills se’ns escapen i se’ns moren.

Busquem informació i ens n’adonem que la relació entre el nombre de mascles i de femelles és important 다운로드. Això ens porta a prendre decisions i fer càlculs sobre la quantitat d’individus de cada sexe que hem de posar per evitar el canibalisme.

Però per millorar els terraris hem de representar l’espai incorporant les mesures preses i adaptar-nos a models de plànols que ens són familiars. Així doncs, ens cal dissenyar i mesurar, tant l’espai bidimensional en el cas de les tapes que eviten que s’escapin, com enfrontar-nos al repte de comprendre l’espai tridimensional a l’hora de fer una barrera que separi mascles i femelles 메탈슬러그 apk.

Ja tenim els terraris fets, ben tapats i tenint en compte totes les variables que coneixem, però tot i així se’ns segueixen morint… Potser hi ha quelcom que no veiem i que també els afecta? En aquest moment és quan demanem ajuda a la mare del Martí que està especialitzada en microorganismes i, parlant amb ella,  ens adonem de les primeres connexions entre els grills i nosaltres: la sang 슈퍼빼꼼 다운로드.

Els grills tenen sang? I nosaltres? Com són els grills per dintre? I nosaltres? Un altre cop ens apareixen nous interrogants que ens fan seguir investigant Openbve download. Tenim la necessitat de buscar informació per saber què és la sang, de què està feta i sobretot què hi ha a dintre. Descobrim que està formada per cèl·lules sanguínies i que cadascuna té una forma i una funció diferent. Això ens empeny a crear models per fer visible allò que, tot i que forma part de nosaltres, és tan petit que no ho veiem.  

Ja sabem com és la sang, però també ens preguntem: quanta sang tenim 다운로드? Utilitzem diferents ampolles per poder adonar-nos de què signifiquen 5 litres. Calculem la sang que tenim entre tots i de seguida ens tornem a fer més preguntes. Ara sobre el cor. Sabem que és l’encarregat de moure la sang per tot el cos, però en volem saber més. És per aquest motiu, que fem prediccions sobre com som, recollim dades sobre la velocitat dels batecs del nostre cor, fem càlculs sobre la sang que bombeja en un minut, en una hora, en un dia… I de nou apareix la necessitat de crear-nos un model de cor per tal de poder relacionar la seva forma amb la seva funció, per entendre com funciona, per saber per què és com és, però sobretot perquè ens cal veure com és.

Arribats en aquest punt, ens pensem que la sang tot ho fa i és aquí on demanem ajuda a la mare de la Carla. Ella va estudiar psicologia i estem convençuts que ens pot donar un cop de mà. El dia que ve ens explica com és el cervell, quines parts té i les seves funcions, tot relacionant-ho amb el cervell d’altres animals. Per ajudar-nos a entendre millor la seva estructura i el seu funcionament, ens porta un cervell de vedella permetent-nos observar i analitzar amb més facilitat tot el què ens ha explicat i també allò que hem anat trobant als llibres. Gràcies a tenir-lo tant a prop, veiem la importància del crani, i per això decidim fer una maqueta dels nostres cervells…. I per fer-ho ens cal comprendre els atributs mesurables dels objectes i els processos de mesura. Prenem mides dels nostres cranis i, adonant-nos de la relació entre crani i cervell, també entenem millor la relació entre capacitat i volum.

En aquest camí també hem descobert la forma i la funció de les neurones i els seu paper crucial en el funcionament no només del cervell, sinó també de tot el nostre cos.

Estem tan orgullosos del que hem après, que a final de curs ho volem explicar a les nostres famílies. Fem servir els models que ens hem anat construint durant tot el procés i d’altres de nous, per poder mostrar com tot allò que hem anat investigant i descobrint des que els grills van entrar a formar part de la nostra aula. Tot està relacionat i ens ha ajudat a comprendre allò que sabem que hi és però que no ho podem veure.

“Els animals superiors, va advertir Malpighi, envoltats per les seves pròpies ombres, romanen a la foscor; per això és necessari estudiar-los a través d’analogies amb animals més simples.”
(D. J. Boorstin, 1986, p.372)