Caterina Sugranyes
Àrea de Llengües Estrangeres
A la classe de 5è A d’una escola de Barcelona hi ha un entramat lingüístic de dotze llengües: urdú, tagàlog, panjabi, bengalí, àrab, berber, entre d’altres. Els nois i les noies a l’escola parlen majoritàriament en castellà entre ells, tot i que, esporàdicament i sobretot fora de l’aula, se senten intercanvis en urdú i tagàlog 다운로드. La llengua vehicular de l’escola, d’integració i de comunicació entre mestres i entre mestres i alumnes és la llengua catalana. En l’àmbit familiar parlen una o més llengües diferents de les de l’escola, alguns també les saben escriure i llegir. Operen de manera plurilingüe, alternen llengües, tradueixen espontàniament, són agosarats lingüísticament, fan reflexions metalingüístiques, se saben desenvolupar i moure entre diferents llengües i cultures i no obstant això, tot i que es reconeix i es valora positivament aquesta diversitat, l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües i també de contingut es desenvolupa, majoritàriament, de forma monolingüe 다운로드.
Existeix una necessitat creixent de reconèixer i de promoure noves formes de comunicació entre les persones. La globalització implica noves formes de contacte entre grups diversos de població, i aquests contactes impliquen, de forma inevitable, contacte entre diferents llengües ebs 수능. A l’escola, conviuen més i més llengües, o viuen, a l’aula, i els grups lingüísticament heterogenis són cada cop més freqüents. Molts alumnes parlen llengües diferents del català i del castellà a casa i, a pesar dels resultats de recerques recents sobre els avantatges que els alumnes plurilingües i bilingües tenen pel que fa a l’aprenentatge de llengües, en la major part dels casos, el coneixement d’altres llengües no es té en compte a l’aula de llengua i de contingut. Les llengües familiars dels alumnes són sovint un impediment en comptes de ser valorades i usades com a coneixement.
Des d’aquesta perspectiva, doncs, es proposa un canvi de paradigma en l’ensenyament i en l’aprenentatge de llengües, en què es passa d’un sistema d’immersió monolingüe (en què la llengua d’ús i d’aprenentatge a l’aula és una) a un sistema plurilingüe, en què totes les llengües, tant les d’aprenentatge com les familiars, tenen cabuda 다운로드.
D’aquí deriva una proposta de tractament integrat de llengües a través de recursos com ara la literatura infantil, la traducció i l’ús actiu de la llengua familiar a l’aula, per promoure competències plurilingües i interculturals entre l’alumnat, amb l’objectiu de fornir la nostra societat de parlants interculturals, que sàpiguen llengües i de llengües, així com moure’s amb eficàcia entre diferents cultures.
Vuit protagonistes de la proposta van venir a la Universitat a explicar la seva experiència en el marc de les IV Jornades de Pràctica Educativa: Mirades Educatives, el Servei als Altres, adreçades als alumnes de 2n Grau en Educació Primària, que varen tenir lloc del 9 al 13 de novembre de 2015 다운로드.
L’experiència es va dur a terme durant el segon i el tercer trimestre del curs passat a l’aula de llengua estrangera. Aquest espai és un dels pocs de l’escola on tots els alumnes se senten en igualtat d’’estrangeria’ vers l’objecte d’estudi, un espai òptim per poder treballar.
Els objectius de l’estudi es concreten en:
- Observar i recollir les creences, les experiències i les percepcions que els alumnes i els mestres tenen en relació amb la seva/seves llengua/llengües i a les llengües d’ensenyament i d’aprenentatge a l’escola.
- Observar quin tractament es fa de les llengües familiars a l’escola.
- Dissenyar materials didàctics basats en un enfocament plurilingüe vers l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües.
- Implementar i avaluar els materials didàctics.
- Suggerir com i de quina manera un enfocament plurilingüe vers l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües pot millorar tant les habilitats de lectura, d’escriptura, com les actituds vers les llengües en una aula de llengua addicional.
Els nois i les noies de cinquè van crear, en grups, contes en anglès . Cada grup estava format per alumnes que parlaven diferents llengües a casa. Un cop escrits, es van traduir a totes les llengües del grup: primer oralment i després per escrit, amb l’ajuda de les famílies, que hi van tenir un paper rellevant no tan sols operatiu sinó també emocional; per a moltes era el primer cop que se’ls demanava que fessin servir les llengües familiars de forma ‘acadèmica’. Finalment, els contes es van llegir als nens i a les nenes de P3, P4 i P5, també parlants de diverses llengües.
Els vuit nois i noies, representants de la classe de 5è, van compartir la seva experiència amb nosaltres. Ens van explicar les diferències entre els accents en urdú i en àrab, com van aprendre ‘més coses’ sobre la seva llengua familiar a través de l’anglès, com van poder identificar les llengües del seus companys d’aula, com d’estrany se’ls va fer i que els feia vergonya, al principi, parlar amb la seva llengua. La mestra va recalcar el canvi d’actitud de molts dels alumnes, la motivació que el projecte va generar entre els nois i les noies, el treball actiu d’una consciència plurilingüe i intercultural.
Els resultats, en fase actual d’anàlisi, sembla que indiquen que adoptar un enfocament plurilingüe vers l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües implica:
– Un augment en la motivació i les actituds més positives vers les llengües.
– Una millora acadèmica de les tres llengües de l’escola (català, castellà i anglès).
– Una consciència metalingüística més gran.
– Un ús conscient de la traducció per aprendre llengua.
– Una consciència sobre les diferents competències en diferents llengües.
– Una consciència i una sensibilitat interculturals més grans.
Fer un ús actiu del coneixement de llengua existent a l’aula és clau per a un bon aprenentatge, perquè els nois i les noies se senten reconeguts, se senten respectats i perquè, sobretot, es valora la seva identitat.
Jugar amb les llengües, saber fer-les servir, saber estar, aprendre i ensenyar-les: ser plurilingüe, saber ser persona en el segle XXI.