VII Jornades “La cultura matemàtica de les persones” a la FPCEE-Blanquerna

Marcela Costanzi i Xavier Àvila. Àrea de didàctica de les matemàtiques i integració de sabers.

 Els proppassats divendres 21 i dissabte 22 d’octubre van tenir lloc a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna les VII Jornades organitzades pel seminari “La Cultura Matemàtica de les persones, que és fruit de la col·laboració de Blanquerna amb l’ICE de la UAB.

Aquest cop el lema que va emmarcar els continguts de la trobada va ser: “El món de la vida de l’aula: benestar, cultura i llibertat” que expressa una certa continuïtat amb el de les VIes Jornades, que era: El món de la vida de l’aula: el sentit de conviure aprenent.

En parlar del món de la vida de l’aula focalitzem el nostre interès en allò que s’esdevé en l’espai social i cultural que es va construint amb el dia a dia a l’escola. Un espai ric en el que es creen i comparteixen significats, interessos i emocions que, des de la convivència donen sentit a l’aprenentatge. Un espai que es construeix des del benestar i en llibertat. Un espai on cadascú troba el seu lloc i alhora se sent part del grup i arrelat en un context cultural.

En l’acte d’innauguració de les Jornades va donar la benvinguda als assistents el Dr. Sergi Corbella, degà de la FPCEE-Blanquerna, i a continuació també va fer-ho la Sra. Anna Cros, directora de l’ICE de la UAB. Després, la professora Marcela Costanzi, coordinadora del grup “La Cultura Matemàtica de les Persones”, va fer la presentació de les Jornades i el professor Xavier Àvila va llegir un manifest de rebuig a la violència i de suport a la tasca dels mestres en relació amb els esdeveniments que s’estan produint des de ja fa uns mesos a Catalunya.

Tot seguit es va donar pas a la conferència “Les llengües i els seus silencis“, a càrrec d’Eulàlia Bosch, professora de filosofia, membre del grup fundador del grup d’innovació i recerca per a l’ensenyament de la filosofia (IREF) i creadora del departament d’educació del MACBA.

 

“De vegades la limitació que imposa un signe es veu compensada amb la llibertat que aporta un silenci, de la mateixa manera que d’altres vegades la inquietud que genera un silenci només es pot compensar amb la llibertat que aporta un signe”

 

El dissabte al matí es van presentar dues ponències:

La primera, que es pot consultar a través de l’enllaç  va ser: Para comprender el mundo nos hacemos preguntas, que va presentar Nekane Otsoa Abrisketa, de l’escola Arrankudiaga, d’Arrankudiaga (Bizkaia)

 “Els nens i les nenes tenen necessitat de comprendre el món on viuen per a poder situar-s’hi. Per això es fan preguntes a tothora, a ells mateixos i a les persones que els envolten. És feina de l’escola recollir aquestes preguntes i ajudar les criatures a construir respostes. D’aqeusta manera es generen contextos significatius, amb sentit per a l’alumnat. Es creen expectatives que produeixen emoció, desig per a aprendre, per fer amb els altres.”

 

I la segona , també accessible mitjançant el corresponent enllaç, va ser: Escoles en conversa: el desig d’aprendre, i la van presentar la Neus Milà Vidal, de l’escola Riera de Ribes, de Sant Pere de Ribes i la Rosa Canals i Vendrell, de l’escola-cooperativa El Puig, d’Esparreguera“Dues escoles diferents, amb persones i contextos concrets, amb necessitats i maneres d’organitzar-se pròpies, ens hem proposat de trobar-nos per a aprendre juntes.
Convençudes del valor de la conversa a l’escola i de la construcció col·lectiva del coneixement, ens disposem a conversar per a avançar, en coherència amb el que s’esdevé a les aules. Aprenem no només dels nostres punts de trobada, sinó també des del dissens, que ens dóna oportunitats de replantejar-nos allò que fem.”

Dissabte a la tarda es van presentar una trentena de comunicacions d’experiències escolars amb els assistents dividits en deu grups en els que van aflorar les ganes de compartir i el desig d’aprendre junts per innovar en l’educació matemàtica.
Aquestes jornades van aplegar més de dues-centes quaranta persones, majoritàriament mestres d’educació primària i educació infantil, però també mestres d’educació secundària i de batxillerat, que provenien de diversos indrets de l’estat: Catalunya, –Barcelona i rodalies, Lleida, Amposta…–, del País Valencià i de les Illes, del País Basc, de Sevilla… Va haver-hi una participació molt activa i es va fer palès, un cop més, l’interès dels mestres per compartir les seves experiències i la reflexió sobre la seva tasca docent diària orientada a la innovació especialment en relació amb l’aprenentatge de les matemàtiques des d’una visió cultural i oberta.