Seguint amb la proposta ja iniciada des de l’Àrea d’Educació Visual i Plàstica presentem l’article de l’escriptora Roser Ros sobre l’ofici d’artista 케이크 몬스터 게임 다운로드.

En Leo tenia cinc anys acabats de fer quan va dir: “Lles idees són els mobles del nostre cap”. Artista de la paraula? Poeta precoç 다운로드?

Simplement, un infant capaç de fabricar pensaments un poc insòlits i els sap, pot i vol expressar mitjançant els mots, un dels llenguatges artístics que posseïm els humans gta3 모바일.

En Leo no és pas un artista, ni de bon tros! Però… la seva capacitat actual per expressar verbalment una idea com la que acaba de dir ens fa preguntar-nos: l’artista es fa o neix 다운로드? Qui sap si la bona rebuda per part del seu entorn d’aquest llampec poètic podria marcar l’inici d’un llarg camí (que pot ser molt incert) durant el qual podria anar desenvolupant les seves capacitats com a home de lletres 다운로드?

Però a n’en Leo li falta quelcom molt important per formar part del món artístic: voler-ho ser. Li calen un munt d’anys, experiència i obstinació 다운로드. Perquè ell encara no en sap res, de tot això.

O sigui que potser hagi nascut amb el cuc de l’art, però si no ho descobreix (o no l’ajuden a fer-ho) i no s’ho treballa de valent, poc que arribarà a ser artista 맥 인터넷 익스플로러.

Ser artista vol dir poder-se, voler-se i saber-se capaç de crear, sí, però a base d’experimentar, observar, atrevir-se, provar, enfrontar-se a l’error, tornar-ho a provar; o sigui, actuar per buscar experiències i inspiració onsevulla 뉴 페이스 mp3.

##·##.##

A mi, què voleu, em tempta el món de les lletres, l’art de la paraula 세인트 빈센트 다운로드.

Hi esmerço força temps, hi poso tot el tremp que puc i intento no defallir quan no me’n surto, quan ningú no valora el que faig 다운로드. I també provo de no enfilar-me al núvol el dia que alguna cosa em surt prou bé i, a més, algú ho reconeix, i encara més si s’hi reconeix.

##·##.##

A cops, em llanço i després de llegir, observar, m’atreveixo a experimentar, a provar una, moltes vegades, a enfrontar-me a l’error. I em surten coses com aquesta. I llavors sento com si a en Joan Salvat-Papasseit se li escapés el riure per sota el nas, tot dient-me: trapassera!

Com que m’apassiona la lletra, tant si és sonora com si és silenci, m’he fet una mena de lletania per quan vaig perduda en la meva cerca de l’art:

Roser Ros

Febrer del 2016