Des de l’àrea de visual i plàstica volem presentar una sèrie d’articles dedicats a artistes, dissenyadors, músics, arquitectes, etc., al voltant del que per ells significa el concepte “artista” en l’entorn de la seva experiència professional. Han estat convidat diversos col·legues del món de les arts i de la docència que s’aniran publicant periòdicament.

Amb això ens aproximarem a l’actualitat de l’art contemporani des de l’actor principal, amb les seves opinions diverses i experiències viscudes de primera mà 다운로드. Aquest panorama vist en conjunt ens construirà un mapa entenedor del nostre present en el que afecta a les arts, visió fonamental en la formació educativa que s’arrela en la realitat actual.

Avui presentem la definició i experiència de l’escultor Joan Navarro, que és professor, al mateix temps que artista, a l’escola d’art i disseny “Massana” de Barcelona, del departament d’arts visuals 다운로드.

VISIONS D’ARTISTES (1): Joan Navarro

UNA DEFINICIÓ DE LA PARAULA  “ARTISTA”.

És Richard Serra qui diu “Art is not democratic. It is not for the people” 스톤에이지 노을 다운로드. Aquesta declaració d’intencions ens semblarà obertament arrogant però defineix amb força exactitud el què, segons el meu parer, és l’art i, per extensió, el què és un artista.

Abans de res, com escultor i professor d’una escola que s’autodefineix des del binomi d’art i disseny, crec que és important diferenciar ambdues disciplines div 이미지 다운로드. Dues branques de la creació humana que poc o res tenen en comú exceptuant l’ús d’unes tècniques, uns materials i la seva traducció física des del món de les idees.

M’atreveixo a sentenciar que un dissenyador dissenya en funció d’unes necessitats específiques d’ús 오픈오피스 한글 다운로드. Previ a la realització de l’objecte, estudia les demandes del mercat, l’ergonomia, la rendibilitat econòmica, etc. Podem concloure que un dissenyador és un treballador que pretén millorar la vida i facilitar l’existència a la resta de la tribu. Si un objecte acompleix les necessitats funcionals bàsiques i a més resulta bell, sovint es considera que també és un objecte d’art. O en paraules de Carl Eames “el disseny és una expressió del propòsit 다운로드. Si després és suficientment bo pot ser jutjat com art” I remarco el “pot ser”.

L’artista en canvi, es situa en el pol oposat. L’artista, l’Art, tornant a citar a Serra, “is not for the people” 다운로드. A mi aquesta frase sorprenent em remet directament a la contemplació o, més ben dit; a la no-contemplació dels relleus del fris del Partenó, tallats per Fídies al segle IV abans de Crist. Unes obres d’art realitzades en un moment crucial de la nostra història, doncs no en va, l’Atenes de Pèricles és el pou on s’abeuren els principis universals de la democràcia 배달의민족 연성체. Però aquells relleus de marbre quedaven amagats darrera l’escàs metre de distància que els separava de l’arquitrau que s’aguanta sobre la columnata del temple. Una visió impossible, carregada de sentit mitològic. Una visió reservada als deus i censurada als homes.

Aquí rau la principal diferència: El disseny és pels homes i l’art és pels deus 혈 기린 외전 다운로드. La qual cosa no ha de voler dir que l’art s’hagi de prohibir als homes. El que sí vol dir és que l’art és clarament hermètic i no té perquè servir a uns principis lògics establerts. L’home que s’endinsa en el món de l’art, en la seva contemplació o en la seva pràctica, entra en un terreny ignot d’impossible certesa i difícil recorregut 미스트롯 다운로드. L’artista és un iniciat.

Per tant, l’artista És. És en quan no fa disseny. I per extensió, és en quan no fa artesania. Tampoc és un periodista, ni un historiador, ni un metge. Ni un estadista. Tampoc és un futbolista ni un cuiner. Tot aquell que confon aquesta idea és que no entén les virtuts bífides del llenguatge. Com diu l’escultor català Gabriel: “No s’ha de confondre el fet de ser una bona persona i comportar-se amb correcció amb el camí de la santedat”.

Joan Navarro :Immensa, 2012. Bambú i cinta adhesiva. 675x55x55cm.

En el meu treball de creació d’art, vaig exposar aquest plantejament diferencial entre l’art i el disseny l’any 2012 amb una escultura que vaig titular “Immensa”.

Allò que destaco d´aquest treball és la voluntat de fotografiar l’escombra de casi set metres d’alçada realitzada amb un tronc i canyes de bambú i cinta adhesiva, al costat del model que em va servir de font d’inspiració: L’objecte utilitari, l’humil escombra.

El contrast entre ambdós objectes, emfatitza aquesta relació ambivalent entre art i disseny treballada des del concepte del canvi d’escala. Recalcant la diferència d’escala, privant de la seva funció a l’escombra, sobredimensionant-la; donem a l’objecte d’art una profunda càrrega simbòlica. Una funció metafòrica i poderosa que està més enllà del pla real de les coses.

Per tant, l’artista és aquell que fa ús de les propietats simbòliques dels materials, l’espai i les formes transcendint el sentit racional i el seu significat lògic. Més enllà de les aparences, l’artista dona sentit al no-sentit.

Joan Navarro, Barcelona Desembre 2015