Marta Castells, Rocío Diago, Aida Latorre i Jéssica Yagüe
Els passats 12 i 13 d’abril, diverses alumnes de segona titulació dels graus en Educació Primària i en Educació Infantil d’aquesta Facultat vam visitar les escoles andorranes 냥코대전쟁 최신버전 버그. Abans de començar les visites ens vam trobar tots a l’escola de La Massana, on ens va rebre part de l’equip directiu: la Sra. Sandra Olivé Obiols, cap d’estudis de l’escola, el Sr 다운로드. Gregori Gutiérrez Le Saux, director del centre, i la Sra. Ester Vilarrubla Escales, directora general del Departament d’Escola Andorrana i Formació Andorrana del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior mame64.
La benvinguda va ser molt acollidora, ens van oferir un petit esmorzar i vam poder començar a establir relacions amb els diferents caps d’estudi de les escoles andorranes 천개의 바람이 되어 다운로드. En aquella estona vàrem tenir la possibilitat d’escollir un centre en el qual, en grups de quatre persones, passaríem la resta de la jornada escolar i el matí de l’endemà 다운로드.
Seguidament el Sr. Gutiérrez, la Sra. Olivé i la Sra. Vilarrubla ens van convidar a la sala d’actes on va tenir lloc una conferència sobre el recorregut històric de l’escola andorrana des dels seus inicis, l’any 1982, fins a l’actualitat 존윅 리로드 다운로드.
L’escola andorrana va néixer de la necessitat i del desig de trenta famílies que volien que els seus fills fossin educats d’acord amb uns coneixements propis del seu territori i no pas sota les influències espanyola o francesa, com succeïa 게임보이 어드밴스.
Des dels inicis, l’escola andorrana ha apostat per tenir tres mestres a l’aula: un de parla catalana, un de francesa i una persona col·laboradora 인생술집 다운로드.
Actualment hi ha set escoles andorranes, amb 4.426 alumnes i més de cinc-cents docents. L’escola andorrana es divideix en dues grans etapes: maternal i primera ensenyança tahoma 폰트. A l’aula maternal A trobem infants de dos a tres anys, i a la maternal B, infants de quatre a cinc anys. La primera ensenyança es divideix en tres cicles 다음체 폰트 다운로드. El primer, amb infants de sis a set anys; el segon, amb infants de vuit a nou anys; i el tercer, amb infants de deu a onze anys.
Andorra disposa de tres models educatius —l’espanyol, el francès i l’andorrà— amb un total de 10.931 alumnes sumant els tres sistemes (andorrà 4.426, francès 3.550 i espanyol 2.955). Tot i així, nosaltres vam centrar la vista en el model andorrà.
L’escola andorrana es defineix com a escola oberta, inclusiva i plurilingüe; forma alumnes amb domini del català com a llengua pròpia, del castellà i del francès com a segones llengües d’aprenentatge, i de l’anglès com a llengua estrangera.
Davant la innovació tecnològica, les societats multiculturals i la globalització del món actual, per donar resposta a totes aquestes situacions, el sistema educatiu andorrà considera oportú emprendre una reforma educativa que s’ha concretat en el Pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà (PERMSEA).
Els punts que cal destacar del PERMSEA són el treball per competències i una organització temporal molt concreta, com es pot veure en el quadre adjunt.
La Unitat Temporal (UT) estableix el temps en què s’articula el procés d’ensenyament-aprenentatge al llarg del cicle. El cicle es compon de dotze UT, repartides en quatre semestres, i cada UT té una durada de quatre setmanes.
Les unitats globals es treballen a partir de situacions globals que es realitzen en català i francès segons l’horari (situació complexa A o B). Als espais independents, també anomenats tallers, s’hi treballen procediments o continguts més concrets de les diferents àrees. A les situacions globals s’aprèn de manera cooperativa i fent ús de les noves tecnologies en tot moment.
Durant les visites a les escoles vam poder observar tots els cicles, tant el maternal com el de primera ensenyança; així mateix, vam participar en una visita guiada per tots el centres i vam poder intercanviar opinions amb els mestres.
Volem donar les gràcies al Departament d’Escola Andorrana i Formació Andorrana del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior per aquesta experiència que ha estat molt profitosa i enriquidora, ja que ens ha permès ampliar coneixements sobre aquest país tan proper i observar les diferències que existeixen entre el model educatiu andorrà i el nostre.